GRIEGC | Les fortificacions de la Línia del Cinca a Naval
4034
single,single-post,postid-4034,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Les fortificacions de la Línia del Cinca a Naval

Img 2

Les fortificacions de la Línia del Cinca a Naval

Continuant amb altres entrades que hem realitzat en aquest bloc sobre diferents municipis aragonesos que estaven integrats en la Línia fortificada del Cinca, (la línia fortificada més important que es va construir a Aragó durant la Guerra Civil per part del bàndol republicà); el municipi de Naval situat a la comarca del Somontano era un d’ells.

Naval al 1938

Naval al 1938

La posició de Naval corresponia a el sector de Boltaña dins de la Línia Fortificada del Cinca. L’inici d’aquesta línia fortificada va començar a final d’agost de 1936, però les obres de fortificació no anaven més al nord de Castejón del Puente. No obstant això, i a petició del coronel Villalba, que tenia el seu quarter general a Barbastro, es va decidir també seguir fortificant més cap al nord, sent el límit Boltaña; iniciant-se les obres en aquest nou sector, denominat Sector Boltaña al novembre de 1936. Hi ha constància que en general, es va treballar en les posicions de la Línia Fortificada del Cinca fins a finals de 1937; i fins i tot en algunes posicions, com és el cas d’Albalate de Cinca, també es va treballar al gener de 1938.

En el cas concret de Naval, cal destacar que les fortificacions es complementaven amb la posició del Grado. L’objectiu d’aquesta posició doble (Naval-El Grado), era evitar el pas per les carreteres de Boltaña a El Grado, Barbastre a Naval, passant per La Hoz de Barbastro i la que anava de la Hoz de Barbastro a El Grado, així com també el pas del riu Cinca per la carretera de Barbastro a Graus.

Posicions defensives de Naval

Posicions defensives de Naval

Sobre les posicions defensives que es van construir a Naval, hi ha diverses fonts que poden aclarir aquest assumpte. Així doncs, i segons una memòria presentada pel propi exèrcit republicà a finals de gener de 1937, es deia que a les muntanyes de Pisa, properes a Naval, s’havia construït un emplaçament per dues peces de muntanya de 105 mm per batre la carretera de Naval cap a Barbastro; així com un altre emplaçament, també per dues peces, que s’havia construït a fi de batre la carretera que venia de Boltaña. En la Memòria de finals de gener de 1937 també es deia que “es construeixen trinxeres per 300 homes i nius per a vuit metralladores, a més a més dels abrics subterranis per al personal i el municionament. A la muntanya de Inan, que està molt pròxima a El Grado, s’emplacen dues peces de muntanya de 105 mm, que baten el sector que comprèn el pont de la carretera de Graus, la carretera de Barbastro i la de La Hoz de Barbastro. Un altre emplaçament, també per dues peces de 105 mm pot creuar els seus focs amb el primer dels emplaçaments de les muntanyes de Pisa. També es construeixen trinxeres per a 300 homes, nius per a dotze metralladores, amb els seus abrics per a personal i municions. A més, i amb l’objecte de prevenir una infiltració de l’enemic, entre Naval i El Grado, s’han construït en els esperons que hi ha a l’esquerra de la carretera, anant del Grado a Naval, unes trinxeres capaços per 300 homes i nius per quatre metralladores; i en el turó que hi ha immediatament a el Grado, en direcció a Naval, un emplaçament per dues peces d’artilleria de muntanya i trinxera per 30 homes “. L’informe finalitzava dient que tots els atrinxeraments portaven els seus camins coberts, així com els abrics necessaris per a tot el personal i materials i recanvi de municions. Igualment, per al servei de les posicions de Naval i El Grado, es construïen ja en aquestes dates pistes d’accés que tindrien una longitud de diversos quilòmetres.

D’una altra banda, en un informe-resum de les fortificacions de la Línia del Cinca referent a l’artilleria, els emplaçaments de Naval estaven englobats en el sector de Monzón, concretament a l’Agrupació del Grado. La missió d’aquests emplaçaments artillers era detenir ofensives enemigues procedents del nord o de Boltaña i de Barbastro, passant la línia pels ponts del Grado, Estadilla i Monzón, creuant focs unes bateries amb altres per no deixar cap espai sense batre. Per tant, l’Agrupació del Grado comprenia dos emplaçaments de 105 mm i un 75 mm formant part del nucli defensiu (bateries de Pisa, Rosico i Iñan). Per la seva banda, les bateries de flanqueig eren: un emplaçament de 75 mm en Bolturina i dos emplaçaments de secció en Olvena i la Puebla de Castro. Pel que fa al municionamient d’aquest sector es duia a terme per la carretera del Grado i la pista a construir fins a les Torres del Arzobispo.

Imatge actual d’un niu de metralladores de Naval

Igualment, gràcies a una altra documentació sabem les obres de les posicions defensives que s’estaven duent a terme a finals del mes d’abril de 1937 a Naval[1]. Respecte a aquesta informació, existien les fortificacions que es van construir tant al Monte Pisa com a las Salinas.

Així, al Monte Pisa i per l’Infantería, s’havien construït a finals d’abril de 1937 les següents posicions:

Posicions defensives al Monte Pisa a 30 d’abril de 1937

 

Per la seva part, la posició de Salines es dividia en dues sub-posicions, sent el progrés d’aquestes durant el mes d’abril les següents:

Posicions defensives a Las Salinas a 30 d’abril de 1937

Finalment, una altra documentació ens fa referència a totes les posicions que existien en Naval a l’octubre de 1937 i el seu estat constructiu en aquestes dates[2].De fet, en aquestes dates i segons la documentació, les fortificacions de Naval estaven integrades en el que es va conèixer com Sub-sector Puebla de Castro i segons un informe d’obres, se citen les següents posicions i el seu estat constructiu:

Infanteria

Ø Trinxera: 500 metres de trinxera.

Ø Camins d’unió de trinxera: 90 metres de 0,70 metres x 1,80 metres.

Ø Refugis: 2 de tipus corrent de galeria rectangular de 9,90 metres x 2,10 x 1,80 metres amb dues boques d’accés de 1,30 metres d’ample per 6 metres de longitud. Un refugi en la contra-pendent d’una sola boca, en construcció. Un refugi per metralladora i municions de la mateixa. Ø Casamates. Una casamata doble blindada amb parets de maó de 0,60 metres i cobertes amb sostre de formigó d’un gruix de 0,80 metres armat amb carrils de 0,30 metres. Una casamata doble acabada.

Ø Pistes: 1.800 metres de pista d’1 metre d’ample d’unió amb la carretera del Grau a Boltaña.

 

Artilleria

Ø Observatori: Un acabat i un altre en construcció.

Per finalitzar, cal dir que totes aquestes posicions defensives no van complir l’objectiu amb el qual van ser dissenyades a causa de el ràpid avanç de l’exèrcit del bàndol rebel a finals de març de 1938. Si que cal esmentar que en Chalamera o a Estada es va dur a terme una lleugera resistència per part de les tropes republicanes, encara que poc van poder fer davant la superioritat del seu rival. En línies generals per tant, totes aquestes construccions defensives van suposar un elevat cost econòmic i humà que va realitzar el bàndol republicà sense que servís per al seu objectiu de resistència.

Estat actual de diferents posicions defensivs de Naval

[1] Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo (Archivo CNT).

[2] AGMAV. C.2451, Cp.7 Doc.1-44.