01 set. Les fortificacions de l’Espluga Calba
Des de l’inici del conflicte, L’Espluga Calba, situat a la comarca de Les Garrigues a la província de Lleida, va ser un poble de rereguarda que va restar en relativa tranquil·litat durant tota la guerra; fins l’ofensiva que va realitzar l’exèrcit franquista a l’Aragó a principis de març de 1938, que va fer canviar completament aquesta situació.
Situació de Les Garrigues a Catalunya
Aquesta ofensiva d’Aragó va ser una important campanya militar iniciada el 9 de març de 1938, tres setmanes més tard de finalitzada la Batalla de Terol; i va acabar a mitjans d’abril quan l’exèrcit franquista va arribar a la Mediterrània. Això va dividir el territori republicà en dos, aïllant Catalunya de la resta del territori republicà i finalitzant així d’aquesta manera pràcticament la guerra en terres d’Aragó.
L’aturada de les operacions franquistes a Catalunya va deixar que els republicans poguessin reorganitzar-se i a mitjans d’abril, el Ministeri de Defensa de la República va fer arribar a l’Exèrcit de l’Est un pla de defensa basat en sis línies successives de defensa pensades per a protegir les comunicacions amb França. Aquestes línies en canvi no van passar en molts casos de la teoria, arribant-se a realitzar-se només les dos primeres:
- Línia 1. Començava a Flix i seguia pel tossal de Montinet (a l’oest de Maials), el riu Segre a l’oest d’Artesa de Lleida i els Alamús, est de la Noguera Ribgorçana, serra de Sant Miquel, vessant occidental del Montsec, serra de Lleràs i est de la conca de la Noguera Ribagorçana.
- Línia 2. Serra de Bengalís (a l’est de Flix), serra la Llena (cobrint Montblanc), Tarrés, l’Espluga Calba, Verdú, serres entre Cervera i Tàrrega (cobrint Cervera), Bellver i les Pallargues (cobrint Guissona). Aquesta línia es dividia en dues, de les quals la primera empalmava amb la Línia 1 fins a Artesa de Segre i la segona continuava per Castellnou de Bassella tot cobrint Solsona i seguint a l’est del Segre, serra de Turp, la Seu d’Urgell per enllaçar amb la frontera francesa cap a Arcavell.
Línies defensives de Catalunya
De les dos línies construïdes, la L-1 va ser inutilitzada en bona part un cop els franquistes van ocupar els Pallars, situant-se la línia del front a la Noguera Pallaresa, per bé que finalment es va aconseguir l’establiment d’un autèntic cinturó fortificat al llarg del front. Per la seva banda, la segona línia estava igualment ben concebuda i acabada (a redós del canal d’Urgell), però la resta de línies no van funcionar de cap manera durant la retirada de 1939 ja que gairabé ni es van començar. Aquestes línies defensives van començar a construir-se a mitjans d’abril de 1938 i van allargar-se les obres fins a la tardor del mateix any. Les línies estaven compostes de nombroses fortificacions, destacant principalment trinxeres, nius per metralladores i fusells metralladors, refugis, galeries subterrànies d’enllaç entre trinxeres, emplaçaments artillers, observatoris, polvorins i pistes de comunicació, entre d’altres construccions. Moltes d’aquestes construccions es realitzarien excavant directament a la roca, altres s’utilitzava àmpliament el formigó, alhora de crear unes importants defenses.
Per la construcció d’aquestes defenses van participar unitats de sapadors i de fortificacions i obres de l’exèrcit republicà, però també presos que estaven organitzats en diferents camps de treball, com era el cas dels presos del camp de treball nº2 a l’Hospitalet de l’Infant o del camp de treball nº4 de Concabella a la Segarra i que van participar molt activament en la construcció de diversos trams de la L-2, realitzant aquesta feina en unes dures condicions. Especialment important per les fortificacions d’aquesta zona va ser el camp de treball nº3 establert a Omells de Na Gaia. I és que precisament, dintre d’aquestes línies es trobaven les fortificacions de L’Espluga Calba que formaven part de la línea fortificada la L-2, estant precisament l’Espluga Calba a la immediata reraguarda del front, establert al Segre i per tant, força pròxim a la línia de foc.
Unitat de fortificadors
Sobre les fortificacions de l’Espluga Calba actualment encara són visibles bona part d’elles en diferent grau de conservació. Les fortificacions més nombroses que encara es conserven són els diferents elements de formigó, sent gairebé tots ells nius de metralladores situats a llocs estratègics, molts situats a la carretera entre l’Espluga Calba i Fulleda i que probablement, van tenir un paper destacat durant les operacions del mes de gener de 1939 alhora d’intentar aturar l’ofensiva franquista que va culminar amb l’ocupació de Catalunya.
