15 oct. La bateria de costa de La Martinenca a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)
La bateria de costa de La Martinenca, situada a 4 quilòmetres a sud de Sant Carles de la Ràpita i amb la que es controlava l’accés al Port dels Alfacs, estava emplaçada a la mateixa riba del mar a la platja, i estava composta per una casamata d’artilleria construïda amb ciment per dues peces. Cada peça tenia les seves argolles i tensors, que havien quedat sòlidament encastats al ciment, a més de comptar amb el seu corresponent passadís de formigó que enllaçava amb el camí d’accés a la carretera de Sant Carles de la Ràpita, a banda de les diferents dependències, com el polvorí. La bateria de costa estava flanquejada per dos nius de metralladores circulars, un a cada costat com a defensa més immediata d’aquesta[1].
Plànol de la bateria de costa de La Martinenca
Segons un inventari de l’exèrcit realitzat un cop acabada la guerra, davant d’aquestes posicions i creuant la carretera, a uns 200 metres, hi havia una casa de maó en estat ruïnós, que segons semblava havia estat destinada per a cuina, lavabos i lloc de neteja; mentre que a uns 8 metres, es trobava una altra casa de majors dimensions, amb tres portes d’accés. La primera de l’esquerra d’aquestes portes donava accés a una habitació destinada a la cuina, amb dues portes: una a la part posterior i l’altra a la nau central, amb porta principal. Aquesta habitació comptava amb diverses finestres amb una porta que donava a una altra habitació amb la tercera porta d’entrada, sense fusteria. A 20 metres d’aquesta última porta es trobava l’observatori, situat a uns 6 metres d’altura sobre una plataforma de 2 metres quadrats, construït de ciment i formigó i existint a la seva dreta un lavabo.
A 80 metres d’aquest observatori es trobava una gran nau destinada a garatge de 16 metres de longitud per 10 metres d’ample, comptant amb un passadís per a reparació d’avaries amb desguassos d’escapament. Era una nau que no tenia el sostre cobert, ja que només tenia col·locades bigues de ferro però comptava amb grans finestres. A 1,5 km de la carretera i a 30 metres sobre el nivell de la mar es trobava també un emplaçament per reflector, punt d’observació per a la costa, de gran abast, situat en una nau de 7 metres de longitud per 4 metres d’ample, construïda de ciment armat. A la seva esquerra tenia una habitació destinada a cuina i més a l’esquerra, un lavabo amb un petit aljub d’aigua potable; mentre que a la part posterior tenia una trinxera en forma de I finalitzant en dos punts de 2 metres de profunditat per 3 metres d’ample[2] .
Imatges de la bateria de La Martinenca en 1938
Els rebels van tenir notícies sobre aquesta bateria segons una nota de el 23 de juny de 1937, on s’informava que a la platja de la Martinenca s’estava construint des de feia un mes una bateria de costa moderna i important, i que existien quatre canons de 150 mm de 1877 marca Krupp situats en barbeta i protegits per fortificacions de terra a nord i sud [3].
Sobre les peces de la bateria, al març de 1937 es van emplaçar dos obusos de Bronze de 150 mm situats a La Martinenca, a l’entrada del port dels Alfacs. A finals de novembre es deia que les peces que havien estat emplaçades a la bateria eren dos canons d’Acer de 150 mm Krupp i que en aquestes dates estaven en espera de poder ser emplaçats a Alcanar. Igualment, també s’informava que es trobava armada amb dos obusos de Bronze de 150 mm procedents de la bateria de l’Ametlla de Mar; unes peces que d’altra banda necessitaven alguns ajustos per augmentar el seu sector de foc. A principis de 1938 era el seu delegat Alfonso Cartañà Ferré, de la CNT; i amb la reestructuració de març de 1938 va passar a denominar-se 33a Bateria, abandonant el seu emplaçament amb l’ofensiva dels rebels al sud de l’Ebre a l’abril de 1938.
Imatges actuals de la bateria de La Martinenca
[1] Estudi i documentació dels elements del patrimoni local i de la Guerra Civil del terme municipal d’Alcanar (Montsià). Empresa Atics. 2010 y BPR-UB. FP Infiesta. Caja 2.
[2] CLARA, Josep, Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Págs. 116-117.
[3] AGMAV. Armari 19, Lligall 7, Carpeta 12, Document 1.
