15 gen. El Servei d’Il·luminació: el seu funcionament i situació a la costa catalana
El Servei d’Il·luminació era l’encarregat de proporcionar la il·luminació d’una zona concreta per facilitar l’acció o el servei de la defensa de costes, sobretot més concretament per a la utilització de l’artilleria de costa durant la nit, però també per a la vigilància de diferents sectors. Aquest servei era necessari ja que la defensa havia d’estar en condicions d’actuar amb tota la seva potència i eficàcia, tant de dia com de nit. Entre els mitjans d’il·luminació utilitzats el més generalitzat era la utilització de projectors, encara que també es van utilitzar bengales per il·luminar una zona concreta durant un espai de temps determinat. En relació a la seva missió tàctica, els projectors es classificaven en exploració i de tir[1].
El nombre de projectors d’exploració per exemple havia de disposar de tal manera que complís una sèrie de requisits com l’angle que formava la llum, la velocitat de rotació adequada per il·luminar el vaixell enemic en un temps mínim de cinc segons, les dimensions de l’el·lipse i de la velocitat dels futurs blancs, etc… Així una vegada era coneguda aquesta velocitat de rotació, es calculava l’amplitud de el sector a cobrir per cada projector en funció de l’esmentada velocitat i de el temps que necessitava invertir el vaixell al seu màxima velocitat per travessar la zona útil d’exploració per assegurar que era tallat per la llum del projector una vegada com a mínim.
En quant als projectors de tir, era convenient que cada bateria tingués un projector al seu servei i un altre de reforç per grup, encara que moltes de les bateries de la costa catalana no disposaven de cap projector fix, però si es van arribar a muntar projectors en camions per desplaçar-se allà on fos necessari.
Si ens atenim a les normes generals per als equips de projectors de costes, la primera d’aquestes normes era que el servei del projector depenia de el cap de la bateria de costa assignat, sent aquest el que donava l’ordre d’encendre o apagar el projector, indicant els objectius a il·luminar. Els projectors havien encendre en servei antiaeri sempre que fossin requerits per a això, a més que existien altres d’aquesta especialitat amb què podien col·laborar o fins i tot defenses antiaèries actives que ho justifiquessin.[2].
Barcelona iluminada per uns projectors situats a Montjuïc
Pel que fa al personal que formava l’equip, aquest tenia l’obligació de tenir muntat durant el dia un servei de vigilància a la banda del material i durant la nit un servei de guàrdia per tot l’equip amb la finalitat d’assegurar un ràpid funcionament. Així mateix, des de la posta de sol fins a la sortida del mateix, es constituïa de servei tot el personal que formaven els equips de cada projector, provant a l’inici del servei el funcionament del projector, el qual s’havia d’enfocar a terra amb les persianes tancades. També havia de provar els telèfons i les línies telefòniques, donant les novetats a el cap de la unitat de qui depenia. De fet s’establia que havia d’haver permanentment un soldat a el servei de telèfon, a la banda del mecànic, sent l’encarregat de donar l’avís d’encendre, així com les indicacions transmeses per l’observatori o lloc de comandament. A el personal se l’havia de subministrar el seu ranxo de la mateixa bateria a la qual prestava servei, tot i que havien de passar el càrrec corresponent mensual a la Prefectura d’Il·luminació i So de la D.E.C.A. En les visites d’inspecció que havia de fer el tinent del grup encarregat de el sector, s’havia de donar compte de totes les necessitats que es tinguessin de material, vestuari, avaries, peticions de permís, etc … tenint en compte en el que es referia a permisos que no podia haver-hi més d’un soldat amb permís i amb un termini prudencial, atenent-se al règim establert de la unitat a què estigués afectada.
També s’havia de tenir estudiats diversos emplaçaments per a cada projector per si les necessitats tàctiques o la seva localització feia necessari variar-lo. El personal de l’equip havia d’atendre el perfeccionament de les obres de fortificació executades per protegir el material i les que servissin d’abric i allotjament. A més s’havia de portar un quadern en el qual s’anotaran els serveis prestats diàriament (hora d’encesa, temps de funcionament, etc …). Després de la neteja del material, el personal havia de dedicar el temps a perfeccionar els seus coneixements en l’ocupació tàctic del material de projectors, situació d’objectius enemics a il·luminar, referències i enllaç amb la bateria, etc… Com a norma general tots els oficials , classes i tropa havien de vestir en tot moment amb propietat el vestit reglamentari, estiguessin on estiguessin, procurant sempre que fossin endreçats i vestits. A més, en els primers dies de mes i al més aviat possible s’havia d’enviar còpia dels justificants de vista de comissari, corregits per la seva constància, així com la relació nominal de el personal que componia la Companyia amb n expressió de la seva destinació; també de tot el material, indicant el lloc on estava instal·lat, donant compte igualment de les altes i baixes de material o personal, indicant la data i el nom si es referia a personal.
Pel que fa al projector, aquest havia de funcionar sempre amb una resistència intercalada en l’àrea, (per a la qual s’havia de proveir d’ella als projectors que no la tinguessin), a fi de regularitzar-lo, havent de treballar a un règim de sortida de la dinamo que per als diferents projectors era el següent: 90 v. 200 a. per als projectors de 120 cm Sperry; 90 v. 120 a. per als projectors de 120 cm Berliet; 90 v. 150 a. per als projectors de 90 cm Sperry o Siemens; 90 v. i 100 a. per als de 90 cm Fist o Streyr; 70 v. 80 a. per als projectors de 60 cm Siemens.
Proyector
D’una altra banda i amb la finalitat d’evitar les gelades en els motors, amb les funestes conseqüències dels talls dels blocs que això comportava, havia de llençar-se aigua als radiadors amb un 10% de glicerina neutra o alcohol; però en cas de no existir aquests dos productes s’havia de substituir l’aigua pel vi. A més, en condicions més severes com fred intens, es devien posar els motors en marxa durant deu minuts cada hora i posar escalfadors sota el càrter per evitar que l’oli es gelés, i sense posar en marxa el motor, s’havia de donar diverses voltes a la maneta; precaucions totes elles per evitar les gelades en els projectors. Igualment, no es permetia l’accés al projector a cap persona llevat que fos acompanyada per algun oficial de la unitat a què estigués afecta. Les notícies de dades sobre el projector o ordres estranyes a la unitat a què estava afecte, no complimentarien indicant amb el degut respecte a l’oficial o cap que les determinés, havent de dirigir-se per tant a les Oficines d’Il·luminació i So de la D.E.C.A. També havien d’estar plens de gasolina i oli els dipòsits del projector i camió i unes llaunes amb recanvis. Es recomanava a més una especial cura en l’aprofitament en el possible dels carbons, evitant el seu malbaratament i mirant la seva conservació.
L’oficial encarregat del Destacament havia de tenir cura de la situació de personal i material, vestuari, alimentació, recanvi del material, reparació d’avaries, etc … També havia d’estar en constant contacte amb el cap de la unitat a qui servia, amb l’objectiu de millorar el servei. No es permetia sota cap concepte la utilització del material en altres tasques fins que fossin els seus peculiars, com ara donar llum amb els grups electrògens dels projectors, ni tampoc quan fos rellevada la unitat la que servís, es retirarien els projectors a rereguarda. D’aquesta manera, el material servia a la unitat però no pertanyia a ella sinó a el sector encomanat. Pel que fa a l’entrenament del material, diàriament s’havien de dedicar les primeres hores de la tarda a la inspecció i neteja del material, cuidant especialment la conservació de l’espill, el qual s’havia de netejar amb alcohol i un cotó. Quan fora de vidre, donant l’alcohol en panyades en espirall de l’interior a el centre i assecant amb el cotó en passades en sentit contrari, i amb aigua de sabó en la mateixa forma quan fos metàl·lic. Aquesta neteja es havia d’efectuar un cop a la setmana com a mínim, fent-se diària amb una camussa o amb un cotó. Igualment s’havien de netejar i conservar el ficar, dinamo i altres mecanismes. Els projectors i grups electrògens havien d’estar tapats durant el dia a ser possible amb lones i convenientment dissimulats per passar inadvertits a les vistes de l’enemic i de l’aviació.
La costa catalana no va comptar durant el conflicte amb molts reflectors destinat a la seva defensa, encara que segons una relació de l’estiu de 1938, la distribució d’aquests pel litoral català era el següent[3]:
- Reflector mòbil de 1,20 metres a Puig Clapé (Portbou).
• Reflector fix de 1,20 metres a Roses.
• Reflector mòbil de 90 cm a Palamós.
• Reflector mòbil de 90 cm a Sant Feliu de Guíxols.
• Reflector mòbil de 1,20 metres a Malgrat de Mar.
• Reflector fix de 1,20 metres a Montgat.
• Reflector fix de 1,20 metres a Montjuïc (Barcelona).
• Reflector fix de 90 cm a Vilanova i la Geltrú.
• Reflector mòbil de 1,20 metres a Tarragona.
• Reflector mòbil de 90 cm a l’Ametlla de Mar.
Així mateix, també van existir d’altra banda diferents projectors emplaçats al llarg de la costa catalana i utilitzats sobretot per a la defensa antiaèria.
Així mateix, també van existir d’altra banda diferents projectors emplaçats al llarg de la costa catalana i utilitzats sobretot per a la defensa antiaèria.
Mapa amb la situació dels projectors a la costa catalana
[1] MARTÍNEZ LORENZO, Comandante. Artillería de Costa. Madrid: 1941.
[2] AGMAV, C.315,2,14 /1-3. Informació del 13 de novembre de 1938.
[3] AGMAV, C.1156, Cp.16, D.3/5. Segons una informació republicana del 26 de julio de 1938.
