Les Fortificacions de la Línia del Cinca a Estada

01 nov. Les Fortificacions de la Línia del Cinca a Estada

En unes altres entrades anteriors ja hem fet esment a les fortificacions que es van arribar a construir al llarg del riu Cinca en el que es va conèixer com la Línia del Cinca. Consistia en una línia fortificada d’uns 180 km que anava des Boltaña (Osca) fins a Horta de Sant Joan (Tarragona). Un dels punts d’aquesta línia que es va fortificar va ser la zona del Pont de les Piles, a Estada (Osca).

La posició d’Estada corresponia al sub-sector de Montsó dins de la Línia Fortificada del Cinca. L’inici d’aquesta línia fortificada va començar a final d’agost de 1936, però les obres de fortificació no anaven més al nord d’Estada. No obstant això, i a petició del coronel Villalba, que tenia el seu quarter general a Barbastre, es va deicidir també seguir fortificant més cap al nord, sent el límit Boltaña. Les obres en aquest nou sector, denominat Sector Boltaña es van iniciar al novembre de 1936, amb la qual cosa Estada deixaria de ser la posició més allunyada al nord, completant les seves defenses amb les posicions del Grado.

Archivo General Militar de Ávila,C.1309,Cp.42,D.1 / 17

Sobre les posicions defensives que es van construir a Estada ha diverses fonts que poden aclarir aquest assumpte. Així doncs, i segons una memòria presentada pel propi exèrcit republicà a finals de gener de 1937 es deia que per defensar el pas del riu Cinca pel pont d’Estadilla, s’havia construït un cap de pont a la riba esquerra del riu, amb atrinxerament per 75 homes i quatre nius de metralladores. Igualment, a la muntanya de Bal, situada al nord d’Estadilla, s’havia emplaçat una bateria de quatre peces de 105 mm que tenien com a objectiu batre el sector que comprenia des del pont d’Estadilla fins al Grado, i així com també s’havia construït atrinxeraments per 200 homes i quatre metralladores, tot això amb els abrics i recanvis corresponents. Per al servei d’aquesta posició s’estava construint una pista des Estadilla, amb una longitud de 2 quilòmetres. Finalitzava la informació de la Memòria dient que entre la muntanya Bal i la posició del Grau de la riba esquerra del Cinca, s’havien d’emplaçar a distàncies de 1.000 a 1.500 metres una de l’altra, posicions per tancar l’interval esmentat, posicions que serien capaços cadascuna per a 2 metralladores i 50 homes, necessitant-un total de quatre d’aquestes posicions.

Archivo General Militar de Ávila,C.1309,Cp.42,D.1 / 16

D’una altra banda, segons un agent anglès que va visitar totes les fortificacions de la Línia del Cinca a la primavera de 1937, comentava en un informe que descendint pel Cinca al sud del Grado, la defensa de la línia del Cinca s’havia portat a l’altre costat d’aquest riu; és a dir a la seva riba esquerra, i així s’havia construït un cap de pont, el qual existia davant de Estadilla. Travessant el pont venint de l’oest es trobava a mitja milla i precisament mirant al pont un turó en què s’havia construït un emplaçament per a una bateria de canons de 105 mm; tota ella amb reforços de ciment armat i bon material.
Al nord i al sud de la bateria havia posicions per forces d’Infanteria; amb capacitat per a mil homes i quatre nius de metralladores amb protecció de voltes de ciment; tant per a la posició nord com per la posició sud.
Finalment finalitzava l’informe de l’agent anglès dient que entre Estadilla i el poble de Fonz, situat aquest més al sud, hi havia una posició reforç per dos-cents homes i dos nius de metralladores de ciment model estàndard.

Per aquestes mateixes dates aproxidament, en un informe-resum de les fortificacions de la Línia del Cinca es deia que les posicions d’Estada-Estadilla formaven un centre de resistència de 2a Linea. Igualment, el grup Estadilla-Fonz era la unió dels sub-sectors de Boltaña i Montsó, unint els seus focs amb les posicions d’Estada (defensant el pont d’Estada); i Castejón del Puente. Les posicions d’artilleria d’Estada formaven part del que es coneixia com Agrupació de Montsó, que estava composta per una bateria del 105 mm i una secció de 75 mm en el nucli avançat de les Lomas de Montsó; i una bateria de 155 mm batent Barbastre i el Pont d’Estadilla que estava emplaçada a Fonz. Com bateries d’enllaç de la línia hi havia un emplaçament de 75 mm en Estada; una secció a Montsó; una de 75 mm al Pueyo; i una altra igual a Alfántega, realitzant-se l’amunicionamient del sector per les carreteres de Montsó a Lleida.

Archivo General de Navarra/13-2/FIG_CARTOGRAFIA,N.392

D’una altra banda, gràcies a una altra documentació, sabem les obres de les posicions defensives que s’estaven duent a terme a finals del mes d’abril de 1937 a Estada. Segons aquesta informació, abans del mes d’abril s’havien construït 59 metres de trinxera coberta i 110 metres de trinxera sense cobrir; realitzant-se durant aquest mes d’abril l’explanació de terres sobrants, quedant tot acabat a final de mes.
Pel que fa als nius de metralladores i refugis, abans de l’1 d’abril es trobava un niu de metralladora acabat; deixant un altre semi acabat durant el mateix mes d’abril i un altre començat la seva excavació. Sobre els refugis, abans de l’1 d’abril es trobaven dos d’ells amb l’excavació acabada; arribant a finalitzar l’excavació d’un altre més en aquest mes i trobant altres dos en excavació. Per tant, a finals del mes d’abril es trobaven tres refugis acabats i dues en construcció.
En quant als camins coberts havien 307 metres realitzats abans de l’1 d’abril; arribant-se a construir 189 metres durant el mateix mes, sent el seu estat en acabar el mes de 496 metres. Finalment respecte a les posicions per a la infanteria existien 800 metres abans de l’1 d’abril; construint-189 metres durant el mateix mes; sent el seu estat actual de 611 metres.
Per la seva banda, pel que fa a posicions d’artilleria, estava en vies de finalització abans de l’1 d’abril la pista d’accés a la bateria, quedant només per perfeccionar a la fi del mateix mes.
En resum, la posició defensiva d’Estada es trobava molt avançada, faltant solament al final del mes d’abril de 1937 la finalització i blindatge de dos nius de metralladores dobles, dos refugis i el perfeccionament de la pista d’accés a la bateria en algun dels seus trams.

Finalment, una altra documentació, l’última trobada a la qual fa esment les posicions defensives de la Línia del Cinca, ens descriu totes les posicions que existien en Estada a l’octubre de 1937 i el seu estat constructiu. Així doncs es deia que existien per a la Infanteria una trinxera coberta de 59 metres i una trinxera sense cobrir de 110 metres; dos refugis blindats en un total de 50 metres quadrats; dos nius dobles de metralladores blindats amb formigó, trobant a més un niu doble de metralladores en construcció; així com 444 metres de camí cobert camuflat i 557 metres de camí cobert sense camuflar.
Pel que fa a l’artilleria es feia referència a dos emplaçaments artillers, anomenats bateria d’Estada i bateria d’Estadilla. Respecte a la primera, la bateria de Estada, es deia que existien 4 casamates per a peces de 105 mm amb els seus corresponents abrics i dipòsits de municions, tot això en construcció; així com una pista d’accés des de la carretera d’Estadilla a Estada d’una longitud de 1.400 metres.
Sobre la segona, la bateria d’Estadilla, estava formada per 4 esplanades per a peces de 105 metres camuflades al bosc; consistint la seva pista d’accés a l’arranjament de l’antic camí d’Estadilla a Calasanz d’una longitud de 600 metres.

Fundación de Estudios Libertarios Anaselmo Lorenzo (Archivo CNT)

Per finalitzar, cal dir que totes aquestes posicions defensives de la Línia del Cinca no van complir l’objectiu amb el qual van ser dissenyades a causa del ràpid avançament de l’exèrcit del bàndol revoltat a finals de març de 1938, a excepció precisament de les posicions defensives de Estada, que si que van entrar en combat.
A finals de març, en concret el dia 28, les tropes del bàndol revoltat arribaven i ocupaven Barbastre sense cap resistència, quedant al mateix temps els pobles d’Estada i Estadilla pràcticament deserts per la proximitat del front.
L’endemà, 29, al migdia, les tropes del bàndol revoltat iniciaven la marxa cap al Cinca, amb la 61 Divisió al capdavant, pertanyent al Cos d’Exèrcit de Navarra, al comandament del general José Solchaga, sent la seva distribució la següent: a la zona de l’antic pont de les Piles es va situar el Terç Oriamendi; per sota del pont el Terç de Nostra Senyora de Begoña de Bilbao; i per la zona d’Estada fins al Grado el Terç de Nostra Senyora la Verge Blanca de Victòria.
Segons un relat d’un soldat pertanyent al Terç d’Oriamendi, «el 29 s’aconseguia el Cinca a les ribes i es lliura el més important combat fins a la data. Dues hores es va trigar a creuar el riu i després es pernoctaria en turons propers. El 30 s’ocupava dels pobles d’Estada i Estadilla, i el terç aïllat de la resta de forces de la Divisió en desbordar-se el riu Cinca pel trencament que va fer l’enemic de l’embassament de Barasona».
Es veu que després de dues hores de combat, les tropes del bàndol revoltat van superar les defenses republicanes de la Línia fortificada del Cinca, encara que no per això cal destacar que va ser pràcticament l’únic punt de tota la Línia del Cinca on si es va establir combat, resultant per tant totes les altres construccions realitzades en va i incapaç de funcionar per a l’objectiu pel qual s’havien construït de resistència davant de qualsevol ofensiva del bàndol revoltat.
Agraïm des d’aquí la col·laboració d’Adrián Perna i d’Ignacio Cera, investigadors de les fortificacions i els fets ocorreguts durant la Guerra Civil a Estada i Estadilla, autors de la següent imatge que resumeix molt bé les fortificacions i les unitats d’ambdós bàndols que van lluitar en aquest sector: