Las peces artilleres de 75 mm utilitzades a la defensa de la costa

Las peces artilleres de 75 mm utilitzades a la defensa de la costa

Al 1936, l’artilleria reglamentària a Espanya comptava aproximadament amb un total de 1.220 peces, repartides de la següent manera:

150 peces d’acompanyament d’infanteria (canons Schneider de 70 mm i Arellano de 40 mm).

850 peces de campanya (canons Schneider de 75 mm i de 150 mm Krupp, obusos de 105 mm Vickers i de 155 mm Schneider, obusos de muntanya de 105 mm Schneider)

16 peces antiaèries (Skoda de 76’5 mm).

204 peces de costa (canons Vickers de 381 mm, 152’4 mm i 105 mm A.A.; Munaiz-Argüelles de 150 mm i obusos Ordoñez de 240 mm).

En canvi i per al artillat de la costa republicana sobretot, es van utilitzar tot un seguit de peces de diferents calibres, sent moltes d’elles no aptes per a tal servei.

Entre les peces més petites que es van utilitzar, de 75 mm, van existir diferents tipus, des de peces de tir ràpid fins a peces de muntanya; tot un seguit de peces no aptes per a la tasca de defensar la costa, almenys no per enfrontar-se als vaixells rebels. Entre aquestes peces de 75 mm van actuar a les costes catalanes el canó Schneider de Tir Ràpid de Campanya model 1906; el canó de muntanya Krupp Acer Tir Ràpid Model 1896; el canó Krupp de Tir Ràpid model 1904 i canó Saint-Chamond de Tir Rápid. Les característiques d’aquests tipus de canons eren similars, sent el més avançat el canó Schneider de Tir Ràpid de Campanya model 1906, l’únic de tots reglamentari a l’exèrcit espanyol al 1936. Aquestes eren les característiques dels quatre canons:

-) Canó de 75 mm Schneider de Tir Ràpid de campanya, model 1906.

Es comprarien 200 peces d’aquest canó a iniciativa del Ministre de la Guerra Valeriano Weyler al novembre de 1905 i seria declarat reglamentari el 16 de març de 1906 per dotar de canons ràpids als regiments d’artilleria de campanya. Més tard seria fabricat sota llicència Schneider a les fàbriques de Trubia i Sevilla. Amb les reformes de la República, tots els Regiments d’Artilleria Lleugera amb números imparells estarien dotats amb aquest material (mentre que els números pars ho estarien amb obusos Vickers de 105/22). El canó, que era d’acer-níquel forjat i temperat tenia un abast de 8.500 metres (tot i que amb el projectil trencador model 32 i amb espoleta IR podia arribar a tenir un abast de 10.700 metres), un sector de tir de 6º en horitzontal i d’entre -5º i +16º en vertical. La seva velocitat inicial era de 520 m/s, i podia realitzar uns 20 dispars apuntant o 25 dispars sense apuntar. La peça mesurava 3,986 metres de longitud i pesava en bateria 1037 kg.

Canó de 75 mm Schneider

Canó de 75 mm Schneider

-) Canó de 75 mm Muntanya Krupp Acer Tir Ràpid Model 1896.

S’adquiririen quaranta-vuit canons d’aquest tipus a la casa Krupp davant la urgència que suscitaria la Guerra de Cuba, que equipararien a les tropes que combatien a les Antilles. Una vegada finalitzada la guerra, aquest canó equiparia als regiments de muntanya peninsular i el primer dia de març de 1897, aquesta peça seria declarada reglamentaria. Més tard, fins i tot serien fabricades algunes unitats a la Fàbrica d’Artilleria de Sevilla, comptabilitzant al 1908 un total de  dotze.

Aquest canó, que era d’acer, tenia una excessiva potència davant la lleugeresa del seu muntatge, cosa que el feia molt inestable durant el fic i reduïa considerablement la seva cadència pràctica de tir respecte a la teòrica. Durant la Guerra Civil, les úniques peces d’aquest tipus que es trobaven a la zona republicana estaven al Parc d’Artilleria de Barcelona i serien destinades a la Defensa de Costes. En quant a les seves característiques, tenia un abast de 3.850 metres, amb un sector vertical de tir  entre -10º i +20º. Disparava un projectil de sis kg i la cadència de dispars per minut era de sis a deu amb una velocitat inicial de 275 m/s. El pes en bateria de la peça era de 388 kg.

-) Canó de 75 mm Krupp de Tir Ràpid model 1904

Fins a vint-i-quatre peces d’aquest tipus es comprarien a l’empresa alemanys Krupp segons el Reial Decret de 6 d’agost de 1900. De característiques similars al canó de muntanya Krupp de 75 mm, disparava un projectil de 6’5 kg de pes i tenia una velocitat inicial de dispar de 500 m/s amb un abast aproximat de 5.700 metres. Podien ser d’aquest model les peces d’una bateria que es trobava emplaçada a la badia de Roses a mitjans de 1937, figurant en una relació d’artilleria d’acompanyament republicà amb la denominació de canons Krupp 75 model 1904.

Canó de 75 mm Krupp

Canó de 75 mm Krupp

-) Canó de 75 mm Saint Chamond de Tir Ràpid.

Aquest canó molt probablement va estar destinat a la defensa de costes de Catalunya, ja que al 1936 existien peces d’aquest tipus al Parc d’Artilleria de Barcelona i que serien destinades a tal efecte, tot i que als diferents informes de les peces d’artilleria a vegades no apareixien cap distinció a banda solament del seu calibre. El seu origen venia marcat per la necessitat que tenia l’exèrcit espanyol a finals del segle XIX d’adoptar algun material modern per reemplaçar les peces reglamentàries que havien quedat desfasades i desgastades. Al 1897, la Comissió d’Experiències d’Artilleria fixaria les característiques de la peça desitjada, oferint-se immediatament la casa Saint Chamond a introduir al seu model les modificacions precises per adequar-los als requeriments de la Comissió. D’aquesta manera, s’adquiririen noranta-sis canons d’aquest tipus, part dels quals s’havien de fabricar a la factoria de la societat Vickers Son and Maxim a Plasència de les Armes. Les seves característiques eren molt semblants a la resta de peces de 75 mm, amb un sector vertical de la peça entre els -6º i +17º, disparava també un projectil de 6’5 kgs a una velocitat inicial de 520 m/s, sent el seu pes en bateria de 988 kg.

Canó de 75 mm Saint Chamond

Canó de 75 mm Saint Chamond

No cal dir que totes aquestes peces de 75 mm no eren aptes per al servei de defensa de costes, que a més poc podien fer front als poderosos canons de 203 mm amb què comptaven els creuers franquistes, com el Canarias o el Baleares.