GRIEGC | L’aeròdrom de Vidreres (Girona)
6580
post-template-default,single,single-post,postid-6580,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

L’aeròdrom de Vidreres (Girona)

L’aeròdrom de Vidreres (Girona)

AUTOR DE L’ARTICLE: LA SELVA 1936 (Joan García)

Com a altres llocs de Catalunya durant la Guerra Civil, al terme municipal de Vidreres (Girona) es va construir un aeròdrom important, amb la missió de vigilar i protegir la costa de la província de Girona davant de les incursions d’avions enemics. L’aeròdrom va ser anomenat com el 313, corresponent a la 3ª Regió Aèria, 1r Sector, número 3, i més tard anomenat 313E com a aeròdrom eventual (E). Es trobava situat al sud-est de la població, a tocar de la carretera de Lloret, ampli i amb forma de L i dissenyat pel tinent Víctor Gasull, que també va dissenyar l’aeròdrom de Celrà i Puigcerdà.

Les obres de la construcció del aeròdrom es van iniciar durant la primavera de 1937 i va ser necessari enrunar la masia de Can Puig i desviar el curs d’aigua de les rieres dels Pins, el rec de Can Canyet i el Rec Clar, tot i que les obres de modificació del Rec Clar no van ser mai acabades (si les de Can Canyet i dels Pins). Per la creació de les pistes es van tallar arbres, arrencar sembrats i aplanar els camps de conreu amb molta mà d’obra de Vidreres i poblacions properes; fins i tot es van fer servir tractors i maquinària per aplanar el terreny. De les dues pistes la més gran estava situada d’Est a Oest i era de 1.250 metres, mentre que l’altre feia de Nord-est a Sud-oest de 1.000 metres. Estava projectat fer més gran la pista del Nord-est, però no es va arribar a completar la desviació completa del Rec Clar.

Situació de les pistes

Situació de les pistes

L’aeròdrom també va comptar amb diferents edificacions que van ser habilitades pel seu personal i pels propis aviadors, sent aquestes les següents:

– Can Morat. Va residir l’aparellador Víctor Gasull, oficial que va dirigir les obres del camp.

– Can Xiberta. Casa situada al carrer d’Orient (actual Centre d’Adults i on es troba una petita exposició sobre l’aeròdrom) que va ser destinada com allotjament d’oficials i sotsoficials.

Can Xiberta

Can Xiberta

– Mas de Can Batllosera. Destinat a lloc de comandament, comptava amb un refugi antiaeri al pati de la casa, amb dues entrades fetes de formigó armat i a una profunditat d’uns 4 metres. Era el refugi més gran de l’aeròdrom destinat per als soldats, treballadors i veïns del camp d’aviació, on es podien refugiar fins a 120 persones al seu interior.

Refugi de Can Batllosera

Refugi de Can Batllosera

A més a més, es van construir 4 refugis per a la població, a part de totes les rases i refugis personals que es van construir a terrenys pròxims a l’aeròdrom.

En canvi, l’aeròdrom de Vidreres no comptava amb hangars ni polvorins com a tal, així que es van construir unes rases o trinxeres dins d’un bosc de pins a tocar de les pistes, on es guardaven les bombes i els bidons de benzina apilats en les diferents trinxeres, separades unes d’altres més de 20 metres de distancia. Aquest bosc també es va fer servir com a hangar, tant per a amagar els camions de posta en marxa dels avions, per ocultar algun que altre avió, o segons relaten, reparar un Katiuska.

Rases per allotjar la benzina

Rases per allotjar la benzina

Segons sembla, l’aeròdrom va quedar enllestit a principis del 1938, tot i que a diferents documents trobem indicis que a finals de 1937 l’aeròdrom ja estava gairebé operatiu. Així per exemple, l’agost de 1937 en unes cartes d’un veí de Lloret de Mar, és descrivien l’avançades que estaven les obres de l’aeròdrom; mentre que el 22 d’octubre de 1937, a l’informe d’operacions de l’Esquadra de caces número 11, fan un reconeixement dels aeròdroms de la zona i ja parlen de l’aeròdrom de Vidreres com si ja estigués finalitzat.

En quant a altres instal·lacions vinculades a l’aeròdrom de Vidreres, cal a dir que a la població veïna de Santa Coloma de Farners es van instal·lar els dipòsits centrals d’intendència de la 3ª Regió Aèria i un taller central per a l’arma d’aviació. Per les nits transportaven benzina des de la frontera francesa a Figueres, per després ser portats en camions o en tren a les estacions de Caldes de Malavella i Sils, degut a la proximitat dels serveis d’intendència de Santa Coloma de Farners i els aeròdroms de Vidreres i Cassà de la Selva. Segons alguns informes del SIFNE, a menys de 6 kilòmetres de Vidreres, en un bosc pròxim a Sils, es va crear un depòsit molt gran de benzina per als dos aeròdroms.

Sobre el paper de l’aeròdrom de Vidreres, al març de 1938 va esdevenir la base de la 2ª Esquadrilla del Grup 30 de Bombarders de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE). De fet, el dia 29 de març de 1938 van aterrar a l’aeròdrom de Vidreres 12 bombarders Natacha de la 2ª Escuadrilla del Grup 30 de Bombarders Natacha procedents de Almodóvar del Campo (Ciudad Real) sota el comandament del capità José Sánchez Calvo, i composta per 17 pilots, 6 observadors i 13 bombarders. El Grup 30 de bombarders estava estructurat en 4 esquadrilles i format per els Polikarpov RZ coneguts com a Natacha i va ser format el juny de 1937. En quant als aparells, els Natacha eren aparells biplans amb tren d’aterratge fixe i biplaça, amb una gran capacitat de càrrega (400 kg de bombes), una metralladora frontal sincronitzada, i una metralladora ShKAS a la cabina posterior.

 

FONTS DOCUMENTALS :

Arxius:

Arxiu General Militar d’Àvila

Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire

Arxiu General de la Marina don Álvaro de Bazán

Arxiu Comarcal de La Selva

Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar

Arxiu Nacional de Catalunya

CRAI Pavelló de la República

Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare

 

Bibliografia:

Rec Clar, número 11

Rec Clar, número 47

Rec Clar, número 50

GESALÍ, David (coord) Aeròdroms Republicans de Girona (1936-1939) Atac i defensa de la rereguarda. Editorial Gorbs. 2017.