GRIEGC | Les fortificacions del Tossal de les Aguaderas de Castejón del Puente (Osca)
5098
single,single-post,postid-5098,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Les fortificacions del Tossal de les Aguaderas de Castejón del Puente (Osca)

Trinchera

Les fortificacions del Tossal de les Aguaderas de Castejón del Puente (Osca)

El Tossal de les Aguaderas a Castejón del Puente (Osca), compta a dia d’avui amb un impressionant complex defensiu visitable, dels millors conservats que es troben a l’Aragó. La posició es va recuperar en gran part al 2006 a través del programa Amarga Memòria, tot i que el projecte es va abandonar fins fa tres anys, en què una altra vegada s’han anat duent a terme projectes de millora i de manteniment de les fortificacions.

Castejón del Puente va comptar durant la Guerra Civil amb posicions defensives molt importants, pertanyents totes elles a la Línia fortificada del Cinca; una línia que va començar a construir-se a finals d’agost de 1936 i es va perllongar fins a principis de 1938. Aquesta línia fortificada va ser la més important que van construir els republicans a l’Aragó, estenent al llarg de 180 km, des de Boltaña (Osca), fins a Horta de Sant Joan (Terra Alta).

Les fortificacions de Castejón del Puente pertanyien al sector de Montsó, i estaven dividides en tres posicions diferents: Llomes de Montsó (la més important de totes amb 8 nius de metralladores, una bateria d’artilleria de 155 mm, dues seccions d’artilleria de 75 mm, 20 refugis, més de 2 km de trinxeres, etc …); Lloma nº1 (Tossal de les Aguaderas) i Lloma nº2 (posició més petita que les anteriors). En total, eren posicions per 2.500 homes, amb camins coberts per comunicació d’unes trinxeres a altres, ja que totes estaven disposades en els vessants de les llomes, comptant a més amb 3 quilòmetres de pistes d’accés.

L’objectiu principal de totes aquestes fortificacions era impedir el trànsit per la carretera de Barbastre a Montsó i el ramal de via fèrria que anava de Selgua a Montsó. Al mateix temps, també pretenia batre per rereguarda la riba dreta del Cinca, creuant focs amb les posicions de Fonz.

A l’octubre de 1937, la posició defensiva de la Lloma nº1 (Tossal de les Aguaderas), estava finalitzada, presentant les següents característiques:

  • Lloma nº1. Tossal de les Aguaderas
  • Infanteria

– Camins o rases d’unió: 33 metres de camí o rases d’unió de trinxeres i observatoris sense cobrir.

 

– Trinxeres: Trinxera que vorejava tot el tossal.

– Nius de metralladores: Dos nius de metralladores dobles amb casamates blindades consistint el blindatge en parets de maó de 0,60 metres i coberta amb carrils separats 0,30 metres i 0,80 metres de gruix de formigó. Un niu senzill de metralladores amb el mateix blindatge.

– Refugis. Dos refugis per metralladores en forma circular de 3 metres de diàmetre blindat amb 1 metre de formigó i 2 metres de roca. Un refugi blindat de 9,80 x1,40 metres combinat amb un altre refugi de 16 x 1,05 metres amb capacitat per a 100 homes amb iguals gruixuts que els anteriors.

  • Artilleria.

– Observatori: Un observatori blindat unit amb la trinxera.