GRIEGC | La Bateria de Costa de Malgrat de Mar
4961
single,single-post,postid-4961,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La Bateria de Costa de Malgrat de Mar

Bateria de Malgrat

La Bateria de Costa de Malgrat de Mar

La bateria de costa de Malgrat de Mar estava situada a uns 600 metres de la platja en una cota de 44 metres, emplaçada en un turó en el vessant que donava a la mar, situada a l’oest de la pròpia vila de Malgrat de Mar. Al seu vèrtex existia una torre de les que antigament s’utilitzaven per a la vigilància de la costa, utilitzada com a observatori i lloc de comandament, i on a mà dreta hi havia els transformadors de llum i força.

Al maig de 1937 s’havien fet diversos treballs per a emplaçar la bateria de Malgrat de Mar, que estava composta per quatre esplanades col·locades en línia en direcció al mar, on s’albergaven primer quatre canons 155 mm Krupp model 1875 i que posteriorment serien reemplaçats per quatre obusos de 150 mm de Bronze model 1891, camuflant els canons amb uns tendals de llana de color verd[1]. L’amplada de les esplanades era d’uns 8 metres i el nivell de dues d’elles un metre més alt que la de les altres dues restants; comunicades les quatre per un camí de 45 metres i reforçat aquest amb una paret de contenció. D’aquest camí sortien altres dos passadissos subterranis d’uns 2,20 metres, a més a més d’un passadís que no arribava als 2 metres de llarg realitzat amb volta de tres gruixos; així com un altre de 11 metres realitzat amb llosa de formigó i ferros de l’20 metres espaiats en 0,15 metres. Aquests passadissos comunicaven amb els recanvis de la bateria, un per a cada dues peces, on es situaven en cada un d’ells el recanvi de càrregues i el recanvi de projectils respectivament. Els recanvis es trobaven situats en un terreny de quars però en estat de descomposició, excavats en galeria amb un gruix de terra sobre d’ells variable de 3 a 5 metres aproximadament. Es trobaven també protegits amb una llosa construïda en la superfície de terreny de 0, 50 metres de gruix, armada amb rodons en forma de quadrícula de 10 cm de costat[2]. Per la seva comunicació es va construir un camí perquè des de la carretera es poguessin pujar els canons, i a la dreta del camí d’accés, proper a la primera peça, es trobava situat el barracó del Cos de Guàrdia de la bateria, que comptava amb un menjador, oficines, dormitori i latrina; mentre que el personal s’allotjava en un antic convent situat al poble. Per la seva banda, la torrassa que s’utilitzava d’observatori i lloc de comandament havia estat pintat d’un color terrós fosc que ho dissimulava; i en la mateixa direcció cap al mar, hi havia el campanar de l’església que seguia naturalment de el mateix color de la pedra, amb el seu contorn molt semblant al de la torrassa. Però aquest campanar, molt més visible que la torrassa des del mar, s’havia produït certa confusió, ja que havien caigut granades en un bombardeig efectuat pels vaixells rebels sobre unes cases que guardaven, respecte al campanar, la mateixa posició relativa que tenien les trinxeres de la bateria respecte amb la torrassa, produint per tant aquest un error de punt de referència[3].

Croquis de la bateria de costa de Malgrat de Mar

Croquis de la bateria de costa de Malgrat de Mar

Archivo General Militar de Ávila

Un oficial anglès que va visitar totes les bateries de costa del litoral català durant la primavera de 1937, en el seu informe sobre la costa catalana de maig de 1937, deia que és sentia admirat al veure l’enorme treball que suposava la construcció d’un emplaçament de bateria per després portar canons com els esmentats, tenint en compte que l’objectiu immediat era el de respondre a l’atac de vaixells de guerra moderns, armats amb canons moderns i de calibre molt superior. Afegia a més a més també el fet de situar la bateria a més d’una milla de la costa de distància, quedant així encara més lluny l’abast d’aquests antics canons[4].

Archivo General Militar de Ávila

Respecte a les peces de la bateria de Malgrat de Mar, es van emplaçar originalment 4 obusos de Bronze 150 mm MATA, tal com recull una relació sobre artilleria de costa de març de 1937. A finals de novembre, s’informava que dos de les peces havien de ser destinades al Cap de Creus, i les altres dos a Blanes. En canvi en dos dels quatre emplaçaments que existien s’havien de disposar dos canons de Ferro Entubat de 150 mm Ordóñez procedents de la bateria de Montgat. A principis de 1938, la bateria va passar a denominar-se com 8a Bateria de Costa, sent el delegat de la bateria J. Padrosa Sánchez de la CNT, i comandant de la mateixa Juan Aguilar, afiliat a el Partit Socialista. També comptava amb els tinents José Bentué Lascros, Antonio Vidal Saló i Alberto Gutiérrez Méndez (aquest últim d’Artilleria). Formava part de la dotació de la bateria el tinent sanitari Sants López Bernabé, de la CNT; el mecànic ajudant Constantí Vacileff de la FAI; i el artiller José Valent de la CNT. Amb la reestructuració de març de 1938, la bateria de Malgrat de Mar va quedar englobada dins el Sub-sector Costa Brava del Sector de Girona. D’una altra banda, les peces artilleres no van abandonar l’emplaçament de Malgrat de Mar fins al 30 de desembre de 1938, quan va ser creat un nou Grup Mòbil amb les peces de Sant Feliu de Guíxols i Vilanova i la Geltrú.

Imatges actuals de la Bateria de costa de Malgrat de Mar

Imatges actuals de la Bateria de costa de Malgrat de Mar

[1] AGMAV C2257,Cp.6, D.1/71.

[2] AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 /81.

[3] AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 /110-111.

[4] AGMAV C.2451, Cp. 1 /  25.