Belchite a la publicació Visions de Guerra i de Reraguarda

Belchite a la publicació Visions de Guerra i de Reraguarda

Durant l’estiu de 1937, les forces republicanes van realitzar una ofensiva a l’Aragó amb la intenció de prendre la capital, Saragossa, i poder així distreure tropes del Front Nord. El pla republicà era atacar simultàniament per tres punts fonamentals i cinc secundaris en direcció a Saragossa en una franja central de 100 km, distribuïts entre Zuera i Belchite. Les forces republicanes es van dividir en quatre agrupacions (A, B, C, D,), amb un total de 80.000 homes, comptant a més a més amb aviació i mitjans blindats. Tot i aquest gran desplegament de forces, tant en els sectors nord com el del centre els republicans no van aconseguir avançar segons l’estipulat. No obstant això, si que van poder realitzar el seu avanç en el sector sud, on van arribar a ocupar les poblacions de Quinto, Mediana i Codo el 26 d’agost. En aquesta mateixa data, la població de Belchite es trobava ja voltada per les tropes republicanes, trobant-se en l’interior de la localitat diferents forces franquistes de considerable número. Utilitzant les fortificacions ja existents, així com els propis edificis de Belchite, van crear un dispositiu de defensa amb la intenció de retardar l’avanç de les forces republicanes. Així doncs, en els següents dies es van dur a terme durs combats, patint en gran mesura la població civil, que es va trobar atrapada enmig de la lluita, amb l’escassetat de queviures, aigua i medicaments que el setge republicà va comportar.

Després de l’assalt final, es va arribar a lluitar casa per casa, fins que les tropes republicanes van reduir els últims reductes franquistes el dia 6 de setembre, quedant la localitat completament destruïda.

Poc temps després, el 2 d’octubre de 1937, el Servei de el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya dedicava un exemplar exclusiu de la seva publicació Visions de Guerra i Rereguarda a Belchite, mostrant imatges dels combats i de com va quedar finalment el poble. A continuació, reproduïm íntegrament l’esmentada publicació: