GRIEGC | La bateria de costa de La Martinenca a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)
4017
single,single-post,postid-4017,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La bateria de costa de La Martinenca a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)

Martinenca

La bateria de costa de La Martinenca a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)

La bateria de costa de La Martinenca, situada a 4 quilòmetres a sud de Sant Carles de la Ràpita i amb la que es controlava l’accés al Port dels Alfacs, estava emplaçada a la mateixa riba del mar a la platja, i estava composta per una casamata d’artilleria construïda amb ciment per dues peces. Cada peça tenia les seves argolles i tensors, que havien quedat sòlidament encastats al ciment, a més de comptar amb el seu corresponent passadís de formigó que enllaçava amb el camí d’accés a la carretera de Sant Carles de la Ràpita, a banda de les diferents dependències, com el polvorí. La bateria de costa estava flanquejada per dos nius de metralladores circulars, un a cada costat com a defensa més immediata d’aquesta[1].

Plànol de la bateria de costa de La Martinenca

Plànol de la bateria de costa de La Martinenca

Segons un inventari de l’exèrcit realitzat un cop acabada la guerra, davant d’aquestes posicions i creuant la carretera, a uns 200 metres, hi havia una casa de maó en estat ruïnós, que segons semblava havia estat destinada per a cuina, lavabos i lloc de neteja; mentre que a uns 8 metres, es trobava una altra casa de majors dimensions, amb tres portes d’accés. La primera de l’esquerra  d’aquestes portes donava accés a una habitació destinada a la cuina, amb dues portes: una a la part posterior i l’altra a la nau central, amb porta principal. Aquesta habitació comptava amb diverses finestres amb una porta que donava a una altra habitació amb la tercera porta d’entrada, sense fusteria. A 20 metres d’aquesta última porta es trobava l’observatori, situat a uns 6 metres d’altura sobre una plataforma de 2 metres quadrats, construït de ciment i formigó i existint a la seva dreta un lavabo.
A 80 metres d’aquest observatori es trobava una gran nau destinada a garatge de 16 metres de longitud per 10 metres d’ample, comptant amb un passadís per a reparació d’avaries amb desguassos d’escapament. Era una nau que no tenia el sostre cobert, ja que només tenia col·locades bigues de ferro però comptava amb grans finestres. A 1,5 km de la carretera i a 30 metres sobre el nivell de la mar es trobava també un emplaçament per reflector, punt d’observació per a la costa, de gran abast, situat en una nau de 7 metres de longitud per 4 metres d’ample, construïda de ciment armat. A la seva esquerra tenia una habitació destinada a cuina i més a l’esquerra, un lavabo amb un petit aljub d’aigua potable; mentre que a la part posterior tenia una trinxera en forma de I finalitzant en dos punts de 2 metres de profunditat per 3 metres d’ample[2] .

Imatges de la bateria de La Martinenca en 1938

Imatges de la bateria de La Martinenca en 1938

Els rebels van tenir notícies sobre aquesta bateria segons una nota de el 23 de juny de 1937, on s’informava que a la platja de la Martinenca s’estava construint des de feia un mes una bateria de costa moderna i important, i que existien quatre canons de 150 mm de 1877 marca Krupp situats en barbeta i protegits per fortificacions de terra a nord i sud [3].

Sobre les peces de la bateria, al març de 1937 es van emplaçar dos obusos de Bronze de 150 mm situats a La Martinenca, a l’entrada del port dels Alfacs. A finals de novembre es deia que les peces que havien estat emplaçades a la bateria eren dos canons d’Acer de 150 mm Krupp i que en aquestes dates estaven en espera de poder ser emplaçats a Alcanar. Igualment, també s’informava que es trobava armada amb dos obusos de Bronze de 150 mm procedents de la bateria de l’Ametlla de Mar; unes peces que d’altra banda necessitaven alguns ajustos per augmentar el seu sector de foc. A principis de 1938 era el seu delegat Alfonso Cartañà Ferré, de la CNT; i amb la reestructuració de març de 1938 va passar a denominar-se 33a Bateria, abandonant el seu emplaçament amb l’ofensiva dels rebels al sud de l’Ebre a l’abril de 1938.

Imatges actuals de la bateria de La Martinenca

Imatges actuals de la bateria de La Martinenca

[1] Estudi i documentació dels elements del patrimoni local i de la Guerra Civil del terme municipal d’Alcanar (Montsià). Empresa Atics. 2010 y BPR-UB. FP Infiesta. Caja 2.

[2] CLARA, Josep, Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Págs. 116-117.

[3] AGMAV. Armari 19, Lligall 7, Carpeta 12, Document 1.