Els nius de metralladores de Vilanova i la Geltrú

Els nius de metralladores de Vilanova i la Geltrú

Al 1936, Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, era un gran poble industrial de 17.494 habitants que comptava amb un important teixit industrial, on destacava per exemple la fàbrica Pirelli, amb 1.500 treballadors i que va a passar a fabricar màscares de guerra contra gasos durant el conflicte. Com tota la resta de poblacions litorals de Catalunya, Vilanova i la Geltrú va fortificar la seva costa alhora de alhora d’evitar qualsevol tipus de desembarcament de tropes rebels provinent de Mallorca. Per aquest motiu, a tot el litoral català es van construir un nombre molt elevat de posicions defensives, des d’emplaçaments d’artilleria a observatoris i refugis, però sobretot nius de metralladores i trinxeres; aquests últims en tots aquells territoris susceptibles de patir un desembarcament. El fet determinant que va iniciar aquesta tasca de fortificació del litoral va ser el bombardeig realitzat pel creuer Canarias a Roses el 30 d’octubre de 1936, tot i que abans d’aquesta data ja s’havia començat a estudiar la defensa del litoral.

Els nius de metralladora o casamates van ser les construccions més importants que es van construir durant la Guerra Civil a la costa catalana, arribant-se a construir fins a 701 posicions d’aquest tipus. Aquesta era una construcció que protegia al servent d’una metralladora o fusell metrallador i segons la seva disposició i els materials de construcció utilitzats podia ser a barbeta (a cel obert, parcialment soterrat i habitualment amb sacs terrers i espitlleres, també anomenades troneres, a través de les quals podia observar o disparar), de maçoneria, de maó, de ciment, metàl·lic o de formigó armat. Les dimensions dels nius de metralladora estaven imposades per la metralladora i l’espai suficient perquè el personal la utilitzés i pogués moure’s amb comoditat. Normalment eren de 3 metres per 3 metres en planta i de 1,90 metres en altura, tot i que podien ser mes reduïdes en detriment de la comoditat fins a 2,2 per 1,8 per 1,1 metres; o bé més gran, respectivament, sempre amb la condició que l’assentament de la metralladora precisava una plataforma de 1,8 per 1 metres col·locada a 0,75 metres per sota de la tronera.Per la seva realització es van destinar homes i material en abundància, sobretot durant el primer semestre de 1937, que va ser el període de més activitat en quant a la construcció de posicions defensives a tota la costa, arribant a la seva major activitat cap als mesos de febrer-març de 1937.

Vilanova i la Geltrú va comptar fins a 10 nius de metralladores que cobrien amb els seus focs tot el litoral de la ciutat.

Situació dels nius de metralladores del litoral de Vilanova i la Geltrú

Situació dels nius de metralladores del litoral de Vilanova i la Geltrú

Gairebé tots els nius que es van construir a la façana marítima de la població eren nius senzills (anomenats del Tipus A), per una sola metralladora; amb una entrada lateral o dorsal; amb dos espitlleres per on poder obrir foc a 180º i construïts amb formigó armat. D’aquest tipus eren per exemple 7 dels 10 nius que es van construir al litoral de Vilanova: la Platja de l’Escarrer; el Racó de Santa Llúcia; Morro de Gos; Riera de Sant Joan; Pòsit de Pescadors; Baluart del Far i Punta Marbrera.

  • Niu del Racó de Santa Llúcia

  • Niu de Morro de Gos

Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

  • Niu de la Riera de Sant Joan

Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

  • Niu del Baluart del Far

  • Niu de la Punta Marbrera

 

En canvi, els altres tres nius restants eren amb unes característiques diferents:

El niu de metralladores de la Primera Roca tenia una sola espitllera frontal per metralladora, dos espitlleres per fusell, i s’accedia a través d’una escala d’obra, on s’entrava a una sala abans d’arribar a l’emplaçament de la metralladora.

  • Niu de la Primera Roca
Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

 

El niu de la Platgeta de Sant Gervasi comptava amb una galeria amb quatre espitlleres per fusells que baixava en un tram de zig-zag fins el niu de metralladores. Aquest comptava com la resta amb dos espitlleres per la metralladora.

  • Niu de la Platgeta de Sant Gervasi

Per últim, el niu de metralladores situat a Sant Gervasi era molt diferent a la resta. Allà, segons un informe de l’exèrcit una vegada acabada ja la guerra, una posició que comptava amb 12 emplaçaments per metralladores, llar i dormitori, realitzant-se la seva entrada a través d’un llarg passadís subterrani, excavat tota a la roca que anava fins a la via del tren i on avui dia encara es conserva la porta amb la inscripció de la data 1937.

  • Niu de Sant Gervasi

Imatge de la porta a la fortificació subterranea

Imatge de la porta a la fortificació subterranea

 

A la mateixa zona de Sant Gervasi, però a l’altre costat de la via, es trobava situada la bateria de costa, que va estar artillada amb 4 obusos de Bronze Model 1891 i operativa fins al 31 de desembre de 1938; i al final de la Rambla de la Pau també es va construir una trinxera.

La construcció d’aquestes fortificacions militars (especialment dels nius de metralladores) que es van realitzar per tota la costa vilanovina es van dur a terme gràcies al treball realitzat pels ciutadans. El Consell Municipal va acordar el 31 de desembre de 1936 l’obligatorietat de l’aportació ciutadana en les obres previstes. Tal i com segons va disposar el mateix Consell Municipal, des del primer diumenge de 1937, en concret el dia 3 de gener, tots els veïns de Vilanova estaven obligats a treballar a les obres de fortificació quan aquest ho cregués convenient. Aquesta mesura afectava a tots els homes compresos entre els 16 i els 50 anys, excepte aquells que estaven esguerrats, malalts o impossibilitats per qualsevol defecte físic i que presentaven prèviament la justificació pertinent, així com els mobilitzats o els voluntaris de guerra, lògicament.

Per tal d’organitzar la feina es va dividir la vila en diversos districtes i cada setmana li tocava a un districte diferent. Els afectats s’havien de presentar el diumenge, dia en que es duia a terme el treball de fortificació, a les 7 del matí davant del Sindicat d’Indústries Pesqueres, que es trobava a la platja, per tal de dirigir-se als diferents punts de treball. Tot i que en la disposició del Consell Municipal s’expressaven càstigs severs per a tots aquells que no atenguessin la nova norma o tractessin de burlar-la, el cert és que cada setmana sortia la nota al Butlletí del Comitè de Defensa Local en la que es demanava que es presentessin tots aquells que la setmana anterior no ho havien pogut fer. Es mantenia la mateixa hora, però es canviava el lloc, ja que en aquest cas s’havien de presentar a la Plaça de la República (actual Plaça de la Vila). La crida per anar a la construcció de posicions defensives al litoral de la població, es feia mitjançant el Butlletí en el que normalment cada divendres i dissabte sortia la relació del districte al qui li pertocava aquella setmana, que gairebé sempre era correlatiu, tot i que van existir alguns errors entre els veïns d’un districte i d’un altre. Per aquest motiu es van dividir els districtes en vàries seccions, sortint publicat cada setmana la relació de carrers que composaven cada districte. Així d’aquesta manera, cada veí sabia a quin districte pertanyia i no hi havia confusions. De totes maneres, qualsevol dubte que sorgís respecte aquesta normativa podia ser resolt a les oficines del departament corresponent, situat al carrer Frederic Soler número 33, on estaven exposades les diferents llistes de control. Aquestes noves mesures es van començar a utilitzar per la crida del primer diumenge de febrer de 1937 amb l’objectiu d’evitar possibles confusions; i com a mode d’exemple, la relació de la divisió del treball era de la següent manera: la primera setmana li tocava a la primera secció del primer districte; la següent a la segona secció del primer districte… i així correlativament fins la darrera secció del darrer districte.

 

Distribució del treball de fortificació per zones[1]:

  • 1er Districte

– Primera secció del 1er districte:

Carrers: Col·legi (núm. 27 i 37); Carretera de Cubelles; Cervantes; Colom; Cuba; prolongació Cuba; Escolapis; Manuel Marquès; Havana; Francesc Layret (núm. parells compresos entre el 78 i el 94, ambdós inclosos); Llibertat (núm. parells compresos entre el 4 i el 30, ambdós inclosos); Llançà; Girona; Matanzas; Pi i Maragall; Plaça Soler i Gustems (núm. del 5 al 18, ambdós inclosos); Plaça de la República (núm. del 5 al 18, ambdós inclosos); Plaça Riego (núm. 6 i 7); Recreo (núm. 51); Rambla Macià (núm. del 23 al 126, ambdós inclosos, excepte el 26, 28 i 30); Rambla Samà (núm. del 21 al 114, ambdós inclosos); Rambla Vidal; prolongació Rambla Vidal; Santiago Rusiñol (únicament números parells); i Tetuan.

– Segona secció del 1er districte:

Carrers: Blasco Ibáñez (núm. 2, 4, 6 i 8); Col·legi (tot el carrer, excepte els núm.. 27 i 37); Josep Coroleu (fins al núm. 18, aquest inclòs); Fruita; García Hernández; Llibertat (núm. imparells de l’1 al 53, ambdós inclosos); Plaça Miró; Plaça República (núm. 1, 2, 3, 4); Plaça Riego (núm. 1 i 5); Plaça Soler i Gustems (fins al núm. 13, aquest inclòs), Santiago Rusiñol (únicament números imparells); Rambla Ventosa (núm. parells fins al 18, aquest inclòs); 11 de Setembre; Jaume Compte; Salut; i Unió (núm. 48, 50, 52 i 60).

 

– Tercera secció del 1er districte:

Carrers: Bonaire (núm. parells); Cinto (núm. 4, 6, 8 i 12); Josep Coroleu (números parells compresos entre el 26 i el 54, ambdós inclosos); Carretera de Sitges (fins al núm. 13, aquest inclòs); Muralla; Mascaró; Plaça 14 d’Abril (del 4 al 13, ambdós inclosos); Puigcerdà; Rambla Exposició; Rambla del Castell; Sitges; Tigre; i Unió (números imparells del 41 al 103, ambdós inclosos).

 

  • 2on Districte

(Veïns dels carrers de l’anomenat Baix a Mar)

 

  • 3er Districte

– Primera secció del 3er districte:

Carrers: Isaac Albéniz; Blasco Ibáñez (núm. imparells fins al 17, aquest inclòs); Carlets; Casernes; Comerç; Calva; Duc de la Victòria; Escorxador; Freixas; Fermí Galán (fins al núm. 47, aquest inclòs); Lluna; Mercaders; 1 de Maig; Olesa; Peixateria; Premses; Prats de Molló; Progrés (núm. imparells fins al 35, aquest inclòs); Plaça del Pou; Plaça del Doctor Robert; Palmerar; Palmerar Baix; Palmerar Alt; Sogues; Carles Marx; Frederic Soler (fins al núm. 21, aquest inclòs); Pau Claris; F. de S. Vidal (fins al núm. 28, aquest inclòs).

– Segona secció del 3er districte:

Carrers: Argenteria; Terrissaires; Armanyà; Arengaders; Barcelona; Bonaire (únicament números imparells); Castell; Cinto (únicament números imparells); Anselmo Lorenzo; Rei D. Jaume; Plaça Manuel Azaña; Plaça Baró; Plaça Font i Gumà; Rabalet; Rectoria; Raldiris; Roques; J. Verdú i Feliu; J. Pers i Ricart; Torre; i Unió (números imparells fins al 35, aquest inclòs).

 

  • 4rt Districte

Primera secció del 4rt districte:

Carrers: Valentí Almirall (núm. 1 i 3); Artesans; Picapedrers (núm. 1); Rafael de Casanova (números 1 i 3); Teodor Creus (del 16 al 28, aquest inclòs); Ferrer i Guàrdia; Apel·les Mestres; Lleida; Francesc Layret (núm. de l’11 al 74, ambdós inclosos); Pablo Iglesias; Ignasi Iglesias; Progrés (únicament números parells); Recreo; Rambla Macià (fins al número 21, aquest inclòs); Rambla Samà (fins al número 18, aquest inclòs); Frederic Soler (des del número 22, aquest inclòs); Teatre; Manuel Tomàs; Vapor.

 

Segona secció del 4rt districte:

Carrers: Bomba; R. De Casanova (tot excepte els números 1 i 3); Cabanyes; prolongació Cabanyes; Picapedrers (tot excepte el número 1); Estudis; Economia; Fossar Vell; Guancé i Puig; Taronger; Plaça Dr. Martí i Julià; Plaça de Catalunya; Plaça Lluís Companys; Josep Nakens; Tarragona; Tires; i Valentí Almirall.

 

– Tercera secció del 4rt districte:

Carrers: Campanar; Fraternitat; Hospital; Horts; Francesc Layret (fins al núm. 10, aquest inclòs); Marquès; Mig; Nou; Premses; Pau Casals (núm. 2 i 4); Plaça Joaquim Costa; Miquel Servet; F. de S. Vidal (des del núm. 34, aquest inclòs); Salvador Seguí; Enric Granados; i Jacint Verdaguer.

 

Niu de Punta Marbrera

Niu de Punta Marbrera

[1] Informació extreta de la distribució de carrers apareguda al Butlletí tots els dijous de cada setmana de de febrer fins a abril de 1937.