GRIEGC | La revolta del Regiment d’Artilleria Lleugera número 8 de Mataró
3788
single,single-post,postid-3788,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La revolta del Regiment d’Artilleria Lleugera número 8 de Mataró

Frente_de_Aragón._Escenas_diversas._9 (1)

La revolta del Regiment d’Artilleria Lleugera número 8 de Mataró

A Mataró, la capital del Maresme, es trobava el Regiment d’Artilleria Lleugera nº8 dotat amb les peces de campanya més modernes que disposava l’Exèrcit espanyol, els obusos Vickers de 105/22 mm, model 1922; amb tres grups de 4 bateries de 4 peces, de les que solament dos tenien complerta la seva dotació de soldats, en tant que el tercer disposava del seu material però sense la dotació humana. Segons Salas Larrazabal tenia una bateria destacada a Eivissa, el que sembla poc probable a no ser que estigués sense material. La plantilla segurament era molt reduïda, possiblement amb menys de 300 homes.

A la capital catalana, gairabé tots els caps militars van recolzar la sublevació i la matinada del dia 19 de juliol es van sumar al cop d’estat, iniciant-se així els enfrontaments armats amb els partidaris de les forces d’esquerres i sindicats. Fins i tot el general Goded va arribar a l’Aeronàutica Naval de Barcelona provinent de Mallorca per posar-se al capdavant de la sublevació a Barcelona. Però les forces d’esquerres, juntament amb l’important ajuda de la Guàrdia d’Assalt i de la Guardia Civil, i després d’intensos combats a molts indrets de Barcelona, van sufocar la rebelió, materialitzada sobretot quan el general Goded va anunciar la rendició.

Imatge de la Plaça de Catalunya després dels combats del 19 de juliol de 1936

Imatge de la Plaça de Catalunya després dels combats del 19 de juliol de 1936

A Mataró, seu del Regiment d’Artilleria, la noticia de la sublevació va arribar a través de la radio el mateix dia 18 de juliol de 1936, però amb informacions confuses al no saber realment que és el que passava a Barcelona. A la nit, el coronel en cap de la caserna, Julio Dufoo, es va entrevistar amb l’alcalde de la ciutat, Salvador Cruxent (ERC), al que li va expressar la fidelitat dels militars al govern legítim de la República.

En canvi, a primera hora del matí del dia 19, a les 08:00 hores, els militars van faltar a la seva paraula donada la nit anterior a l’alcalde i van prendre la ciutat sota les ordres del comandant del 1er Grup Francisco Álvarez Buhilla. Els militars van agafar el control de l’ajuntament, les comunicacions i les seus dels partits d’esqueres, declarant a més a més l’estat de guerra a la ciutat. A més a més van patrullar pels carrers cèntrics de la població, van desarmar la guardia municipal i els mossos d’Esquadra, mentre que la població civil escridassava als militars alhora de minvar-los la moral. Per la seva banda, la Guardia Civil local havia marxat a Barcelona a mig matí. Cal a dir que aquest Regiment, tot i que es trobava a tan sols 30 km de Barcelona, no es va comptar amb ell per l’aixecament militar, sent força dèbils les seves connexions amb els caps de la sublevació. Tot i així, sembla ser que es va començar a preparar una bateria per anar a Barcelona en ajuda dels militars rebels.

Però finalment, la rendició del general Goded a Barcelona aquella mateixa tarda, va fer que els militars renunciessin a l’aixecament militar, i a les 03:00 hores es van entregar a forces de Carrabiners provinents d’Arenys de Mar que havien arribat a petició de l’alcalde de Mataró, que van retenir als militars a la caserna.

Al dia següent, els oficials van ser enviats al vaixell presó Uruguay al port de Barcelona, on van estar fins que van ser jutjats; mentre que els soldats van ser llicenciats i el Regiment dissolt. Respecte als canons, aquest material tan modern va marxar cap al front d’Aragó en quant el capità d’Artilleria Eduardo Medrano es va fer càrrec d’ells el 23 de juliol, (el mateix dia que van sortir els primers milicians de Mataró), utilitzant-los als combats de Siétamo, entre d’altres llocs.

 

Situació dels oficials del Regiment d’Artilleria Lleugera nº8 de Mataró davant la revolta militar

Nombre d’oficials Graduació militar Bàndol
1 Coronel Rebel
3 Comandants Rebels
9 Capitans 8 Rebels / 1 lleial
15 Tinents 11 Rebels / 4 lleials
5 Alferes 3 Rebels / 2 lleials
1 Capità Mèdic Lleial
1 Veterinari Rebel

 

1 coronel (Rebel i fusilat),

3 comandants (3 Rebels, 2 fusilats),

9 capitans (8 Rebels 1 Lleial),

15 tinents (11 Rebels, 4 Lleials),

5 alferez, (3 Rebels 2 Lleials)

1 capità mèdic (lleial),

1 veterinari 1ª classe (Rebel).

Total: 35 oficials, 27 Rebels i 8 Lleials.

 

Els seus caps i oficials eren els següents:

Coronel Julio Dufoo Borrego. Fusilat pels republicans. Rebel.

Tinent coronel. Vacant.

Comandant Major. Luís Caubot Rubio. Fusilat pels republicans. Rebel.

Comandant Cap del 1er Grup. Francisco Álvarez Builla Pérez. Fusilat pels republicans. Rebel.

Comandant Cap del 2on Grup Carlos Sánchez García. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Capità José Lubelza Vallés. Figura en l’escalafó de juliol de 1936 però no en les llistes de Carlos Engel. Enllaç amb en els conspiradors de Barcelona. Rebel.

Capità Jaime Roselló Orfila. Lleial.

Capità Fernando López-Villadecabo Espinosa. Fusilat pels republicans. Rebel.

Capità Felipe Sesma Bengoechea. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Capità Ignacio Baeza Torrecilla. Es trobava a Madrid en comisió de servei. Es va refugiar a l’ambaixada de Xile on va estar durant tota la guerra. Rebel.

Capità Santiago Herrero Mendez. Fusilat pels republicans. Rebel.

Capità Luís Rodríguez Almeida. Fusilat pels republicans. Rebel.

Capità José Ribera Cebrián. Fusilat pels republicans. Rebel.

Capità Ramón Quirant Arrieta. Es va pasar a la zona rebel. Rebel.

Tinent Emilio Arroyo González. Rebel.

Tinent José Echevarría Román. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Tinent José Sobrino Marra-López. Fusilat pels republicans. Rebel.

Tinent José Carcelle Radón. Va combatre a l’Aragó. Va comandar un grup de 105 mm de la 30ª Divisió durant l’atac a Huesca de juny de 1937. Va morir a la Batalla de Brunete. Lleial.

Tinent Ramón Trepat Andreu. Es va passar a la zona rebel. Rebel.

Tinent Fernando Poblaciones García. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Tinent José Egido Martín. Es va passar a la zona rebel. Rebel.

Tinent Luís Zabaleta Campos. Lleial.

Tinent Julián Buj Gonzalvo. Es va passar a la zona rebel. Rebel.

Tinent Feliciano Robles Humayor. Lleial.

Tinent Abundio Ayestarán Domzain (Alejandro Ayestarán Damalzan a l’escalafó de juliol de 1936). Fusilat pels republicans. Rebel.

Tinent Eutinio Rodríguez Espinosa. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Tinent Raimundo Romero Fernandez. Lleial.

Tinent Luís Renedo Munguía. Es va passar a la zona rebel. Rebel.

Tinent Francisco González Castillo. Es va passar a la zona rebel. Rebel.

Alferez Pedro Sánchez Martínez. Lleial.

Alferez José Ruiz Gallo. Fusilat pels republicans. Rebel.

Alferez José Ibáñez Aguilar. Lleial.

Alferez Pedro Orellana Jiménez. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Alferez José Herruzzo García. A la presó durant tota la guerra. Rebel.

Capità Mèdic Eduardo Sánchez Borja. Lleial.

Veterinari 1ª Antonio Serra Bennasar. Es va passar a la zona rebel. Rebel.

 

Diari de Mataró del 22 de juliol de 1936

Diari de Mataró del 22 de juliol de 1936