GRIEGC | Les línies de fortificació republicanes a la província d’Osca
3749
single,single-post,postid-3749,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Les línies de fortificació republicanes a la província d’Osca

2

Les línies de fortificació republicanes a la província d’Osca

A la província d’Osca, l’Exèrcit Republicà va construir diferents línies de resistència una vegada que es va anar consolidant el front. Algunes d’elles no van passar de ser línies amb fortificacions simples, de campanya; altres en canvi, van ser autèntiques línies fortificades. Aquestes van ser les principals línies que es van construir[1]:

Línia  Vorochilov
La línia Vorochilov tenia uns 40 quilòmetres de longitud i va ser construïda en el sector de Tardienta. Si ens atenim als informes de el servei d’informació franquista, aquesta línia defensiva tenia cada 100 metres un niu de tirador, construït en fusta i formigó, per a emplaçament de metralladores lleugeres. També comptava amb refugis a prova contra impactes directes d’artilleria (sense especificar calibre); a més de comptar amb un filat gairebé d’una forma continua. La Línia Vorochilov començava als 16 km a nord de l’estació de ferrocarril de Tardienta i seguia durant uns 13 km en direcció nord-sud la línia de ferrocarril Osca-Tardienta. En tot aquest tram la trinxera estava adossada a la línia fèrria en forma tal que el talús de pedres dels rails servia de parapet.
En el lloc en què l’aqüeducte dels Monegros tallava la línia de ferrocarril, al nord de Tardienta, la trinxera abandonava aquesta línia i seguia sota l’aqüeducte, passant enfront de la població de Tardienta i la seva estació de tren. Després seguia paral·lela a la via de Tardienta a Grañén fins a trobar la carretera de Tardienta a Robres, a la qual seguia, però allunyant-se en alguns trams entre 500 i 800 metres, segons els accidents naturals de el terreny. Aquest últim tram estava constituït entre la carretera i la falda de la muntanya que la vorejava. Sembla ser que les forces que la guarnien pertanyien a l’anomenada “Milícia Catalana” i eren entre 80 i 100 homes per km, però no tenien artilleria ni metralladores.

Perfil de trinxera i llocs de tirador de la Línia Vorochilov

Perfil de trinxera i llocs de tirador de la Línia Vorochilov

Línia Gorka

Els alemanys de la Columna Thaelman van començar a construir a la tardor de 1936 la coneguda com a Línia Gorka. Aquesta línia discorria des de la Granja del Corb fins a les posicions de la Serra d’Alcubierre, i englobava les obres del canal de Monegros des del pont de la carretera d’Almudévar i l’aqüeducte de Tardienta. Dos quilòmetres davant de l’anomenat aqüeducte es trobaven les posicions d’avantguarda d’aquesta línia, que consistien en la zona de la plana de Tardienta, en nius de formigó semienterrats; per després seguir aprofitant els contraforts de la Serra de Tardienta.

Línia Durruti
La Línia Durruti començava al nord de Velillas i comptava amb una longitud cap al sud de 30 quilòmetres. Aquesta línia estava basada, segons informacions franquistes, en trinxeres senzilles amb alguns trossos de filats, sense defenses de formigó, tallant al llarg de la seva extensió el conjunt de comunicacions que portaven a Barbastre, Montsó i Sariñena.
Començava a 2 km a nord de la carretera de Lleida a Osca, prop de Velillas, passava darrere de Pueyo, formava un angle per vorejar la carretera d’Osca a Sariñena, que tallava darrere de Sesa, formant aquesta carretera un angle gairebé agut. Al final d’aquesta línia començava la Línia Lenin

Línia Durruti

Línia Durruti

Línia Lenin

La Línia Lenin començava just on acabava la Línia Durruti, en la Loma de los Mochales i tenia una longitud de 15 km, arribant fins a uns 4 km al sud de Poleñino. Es recolzava en les altures del vèrtex Mogache, de 535 metres d’altitud, i les altures del Saso de 480 metres, sent la seva profunditat de diversos quilòmetres. Estava composta de trinxeres senzilles en terra amb obra de formigó, encara que altres informacions parlaven que havia passadissos, coberts, fortins i tot el necessari per al seu total defensa, sent per tant més forta i millor preparada que la Línia Durruti.
Segons informacions del bàndol revoltat, es deia que van treballar-hi brigades d’Enginyers de Barcelona les edats oscil·laven entre els 30 i els 45 anys, sota la supervisió d’un enginyer d’Obres Públiques de Barcelona anomenat  Álvarez. No tenien armes i eren menys de 350, que a l’acabar la jornada de treball s’allotjaven: 50 homes a Marcén, 100 a Poleñino, altres 100 a Lanaja, i 50 a Pallaruelo. Al març de 1938, davant l’ofensiva de l’exèrcit revoltat, estava guarnida per una brigada de Carrabiners que no van poder fer res davant l’empenta de les tropes d’Urrutia.

Línia Lenin

Línia Lenin

Altres posicions
A les zones de Pirineu aragonès també es van fortificar diferents zones, pretenent el comandament republicà construir una línia de contenció. D’aquesta manera per exemple, el túnel de Cotefablo va ser rebaixat per al pas de camions a la vegada que van ser tallats a la zona de roca emplaçaments de metralladores i trinxeres. A mitjans de gener de 1937, es va construir en el sector de Sabiñánigo una carretera prolongant la de Orna fins Boltaña. La part nova començava a Arles, de manera que tenien dues carreteres perpendiculars a el front, aquesta i la de Cotefablo.

D’una altra banda, a l’oest de Siétamo també existia una barrera de fortificacions a cavall de riu Guatizalema.

Línies Lenin y Durruti

Línies Lenin y Durruti

Línies Lenin y Durruti

Línies Lenin y Durruti

La Línia del Cinca

Aquesta va ser realment la línia fortificada més important amb la qual va comptar l’Exèrcit Republicà en tot el front d’Aragó. La línia tenia un autèntic valor militar i va ser construïda per evitar la invasió de Catalunya pel nord de l’Ebre. Consistia en una forta línia de resistència, dotada de grans fortificacions i trinxeres situades als marges del riu Cinca.
La línia va començar a construir-se a finals d’agost de 1936 i discorria pel nord de Montsó, seguint el riu Cinca fins a Fraga, i arribava pel sud voltants de Gandesa, és a dir que la línia no acabava en el punt en què el Cinca desembocava a l’Ebre, sinó que tenia la seva continuació per les conques Matarranya o de l’Algars, fins a deixar fortificada l’entrada de l’Maestrat.

Al novembre de 1936, l’Estat Major republicà va decidir que la línia s’ampliés més a nord, fins Boltaña. Així doncs, amb l’ampliació de l’anomenada Línia del Cinca, aquesta començava a nord de Boltaña, seguia tot el curs del Cinca, travessava l’Ebre pel Mequinensa i acabava a Horta de Sant Joan a sud de Gandesa. En total 180 km de línia fortificada que la va constituir com la principal línia de resistència construïda a Aragó durant tot el conflicte i amb un autèntic valor militar, composta per nombroses construccions defensives des nius de metralladores i refugis, fins trinxeres, emplaçaments per a peces d’artilleria , camins coberts, observatoris, polvorins i pistes militars.

Finalment, cap de les línies fortificades esmentades construïdes pels republicans van poder aguantar l’ofensiva de març de 1938 de l’exèrcit revoltat i aquest, va ocupar totes aquestes posicions, en alguns casos, gairebé sense resistència.

[1] Veure MARTÍNEZ DE BAÑOS, Fernando; ARCARAZO, BARRACHINA, Luis; Guerra Civil en Aragón. Huesca (El Cerco). Zaragoza. Editorial Delsan. 2007.