GRIEGC | Les fortificacions de Calonge
3494
single,single-post,postid-3494,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Les fortificacions de Calonge

IMG_20191017_113149

Les fortificacions de Calonge

Per la situació estratègica que tenia la població de Calonge, formant part del que es coneixia com la badia de Palamós, i de la mateix manera que la resta de poblacions catalanes costaneres, Calonge també va fortificar el seu litoral davant un hipotètic desembarcament de tropes franquistes i davant les diferents amenaces navals que podien portar-se a terme.
De fet, la vigilància i defensa de la costa va ser completada sobretot amb la construcció de petites posicions defensives en tot aquell lloc susceptible de patir un desembarcament de tropes franquistes al llarg de tot el litoral català, destacant entre elles les trinxeres i els nius de metralladores. La construcció d’aquestes posicions defensives va començar a finals de 1936 i va tenir el seu moment àlgid durant el primer semestre del 1937, intervenint freqüentment en la construcció la mateixa població civil, orientada sempre per instructors militars republicans. Durant l’execució d’aquestes obres es van habilitar inclús arquitectes amb el grau de capità d’enginyers i aparelladors i perits industrials com ajudants d’obres militars.

Mapa republicà amb les obres de defensa de Calonge

Mapa republicà amb les obres de defensa de Calonge

Mapa republicà amb les obres de defensa de Calonge i Palamós

Mapa republicà amb les obres de defensa de Calonge i Palamós

El sector de Girona va ser l’únic dels tres sectors de la costa catalana (els altres dos eren els sectors de Barcelona i Tarragona) que va arribar a comptar amb dues línies de fortificacions; la primera, coneguda com línia avançada estava situada a la mateixa costa; mentre que la segona, coneguda com a línia de sosteniment, estava situada a uns 600 a 1500 metres de la primera línia. De fet i segons un informe republicà de fortificacions de la costa de Girona d’abril de 1937, sobre el sector Palamós-Calonge, es deia que les fortificacions d’aquest sector havien estat potser una de les més estudiades a causa de les diferents possibilitats de desembarcament i penetracions cap a l’interior per les valls de Calonge i Palamós; tenint la seva intersecció en el punt denominat el Collet, situat entre la carretera i el mar. En quant a la posició avançada, aquesta estava constituïda per deu nius de metralladores i una trinxera distribuïts per les diferents platges que es trobaven entre la Fosca i Cap Roig. Per la seva part, la posició de resistència la constituïen tres punts de suport situats a la cota 44 al sud del camí de Palamós a Vall-llobrega; altures al nord de Calonge i Palet (cota 145); uns punts de suport que tenien destacats els seus corresponents elements de resistència. Segons l’anomenat informe, a l’abril de 1937 les fortificacions de la zona compresa entre Palamós, Vall-Llobregat, Calonge i Llevantí de Mar eren les següents:

• Niu de metralladores de Vall-llobrega, que es trobava finalitzat, consistent en tres nius de troncs amb trinxera coberta.
• Niu de metralladores del Figueral, pròxim a finalitzar-se, amb tres nius de troncs i trinxera coberta.
• Niu de metralladores de Mas Gorgoll, també pròxim a finalitzar-se i realitzat amb troncs.
• Niu de metralladores del Castell, que s’estava reformant totalment i constava de dos nius de troncs i trinxera.
• Niu de metralladores de Sant Esteve, que també s’havia de reformar totalment, realitzat amb troncs.
• Niu de metralladores de l’Escullera, tot i que només es trobava excavat, faltant-li encara realitzar el niu amb dos espitlleres i refugi i espitlleres per als tiradors; realitzat amb formigó i bigues de ferro.
• Trinxera de el Passeig de Mar, que es trobava finalitzada.
• Niu de metralladores del Collet, construït amb troncs, tot i que havia de reformar-se totalment.
• Niu de metralladores de Mas Falet, finalitzada i construït amb formigó i troncs.
• Niu de metralladores de Sant Daniel, que es trobava excavat, faltant-li encara realitzar els dos nius de troncs i la trinxera coberta.
• Niu de metralladores de Mas Oliver, finalitzat i construït amb troncs.
• Niu de metralladores de Mas Ribot, també finalitzat i construït amb troncs.
• Niu de metralladores de Torre de Calonge, que encara li faltava realitzar els tres nius amb troncs i la trinxera coberta.
• Niu de metralladores de la Pujada d’en Vila, finalitzat i construït amb troncs.
• Niu de metralladores del Puig de la Cadira, finalitzat i construït amb troncs.
• Niu de metralladores de Roca Criadora, que s’havia de reformar totalment, format per tres nius de troncs i trinxera descoberta.
• Niu de metralladores de Torre Valentina, amb un niu construït amb formigó en massa, estava pròxim  finalitzar-se.
• Dos nius de metralladores a Roques Planes, finalitzats i realitzats amb troncs.
• Niu de metralladores de les Escoles de Calonge, tot i que s’havien construït els dos nius amb troncs i trinxera coberta, encara no estava finalitzat.

 Així per tant, a l’abril de 1937 Palamós-Calonge comptava amb les següents defenses: onze nius de metralladores finalitzats; vuit nius més en construcció i tres més projectats; amb una bateria de costa en construcció (a Palamós). També disposava de 400 metres de trinxera finalitzats i altres 80 metres de camí cobert també construït ja.

Can Cronis

Can Cronis

Niu de metralladores de Torre Valentina

Niu de metralladores de Torre Valentina

Totes aquestes posicions defensives, construïdes per fer front a qualsevol intent de desembarcament de tropes franquistes, finalment no es van utilitzar, ja que amb la ràpida operació terrestre protagonitzada pel mateix exèrcit franquista a Catalunya entre desembre de 1938 i febrer de 1939, al bàndol rebel no li va fer falta realitzar cap operació amfíbia a les costes catalanes. En canvi si que van existir diferents plans per a realitzar-los, com va ser el cas de el 12 de gener de 1939 a les platges de l’Hospitalet de l’Infant; o del 4 de febrer al Golfet, al nord de Palamós; tot i que cap d’aquestes operacions es va dur a terme.

Trinxera del Puig Cabré

Trinxera del Puig Cabré