GRIEGC | Els observatoris “iglús” del Coll de Balaguer
3478
single,single-post,postid-3478,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els observatoris “iglús” del Coll de Balaguer

65

Els observatoris “iglús” del Coll de Balaguer

Les importants fortificacions republicanes que es van construir durant la Guerra Civil espanyola al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, estan situades al Coll de Balaguer, formant part de la Serralada Prelitoral catalana. Aquestes restes es troben acotades pel riu Llastres a l’Est, pel Barranc del Cap del Terme a l’Oest, pel Mar Mediterrani al Sud i la Serralada Prelitoral al Nord. Tot i només tenir 155 metres d’alçada, el Coll de Balaguer sempre ha estat un pas tortuós, d’un alt valor estratègic.

Durant la Guerra Civil, el Coll de Balaguer (lloc per on passava la carretera de València a Barcelona), no va passar desapercebut per les autoritats militars republicanes, que van fortificar el lloc per vigilar la costa; i posteriorment, a partir de l’abril de 1938, es van construir tot un conjunt d’elements amb l’objectiu de crear una barrera defensiva, esdevenint el Coll de Balaguer en un paratge infranquejable. Aquestes defenses per tant, s’emmarquen dintre de la línia defensiva coneguda com L-2, considerada com el Cinturó de Ferro de Catalunya, ja que és tractava d’una gran obra d’enginyeria militar que anava des de Tarragona fins a la Seu d’Urgell, trobant-se com a punts més fortificats zones del Priorat, Artesa de Segre i sobretot el canal d’Urgell. Precisament i degut a l’especial valor estratègic del Coll de Balaguer, també és va projectar un ramal que enllaçava amb la segona línia pel coll de la Teixeta, la Pobla de Granadella i Ciutadilla. Cal a dir que aquestes fortificacions van ser construïdes per presoners del bàndol rebel que formaven part del camp de presoners nº2 de l’Hospitalet de l’Infant.

Al llarg dels diferents mesos que es van realitzar els treballs de fortificació, es van construir tot un conjunt d’elements on van destacar sobretot els nius de metralladores i les trinxeres, però també van construir-se tot tipus d’elements de caràcter defensiu com parapets, observatoris, polvorins, refugis, dipòsits d’aigua o inclús pistes i camins, entre d’altres.

Situació dels nius de metralladores i observatoris al Coll de Balaguer

Situació dels nius de metralladores i observatoris al Coll de Balaguer

Entre totes les fortificacions construïdes al Coll de Balaguer, els observatoris anomenats iglús eren les estructures més peculiars i misterioses del complex defensiu del coll de Balaguer. És un error comú englobar aquestes estructures en els nius de metralladora o fusell metrallador per la seva forma i la presència de l’espitllera frontal. Els comunament denominats iglús eren construccions de formigó que presentaven motlles de fibrociment (uralita) disposats de forma cilíndrica amb base circular i coronació semiesfèrica, fet que permetia deduir que eren elements prefabricats amb un disseny previ; per tant, venien en sèrie de fàbrica i únicament s’havien de muntar i cobrir de formigó en el lloc on es volien emplaçar.

Els iglús eren estructures per a una sola persona a causa de les seves reduïdes dimensions: 160 o 170 cm d’alçària en el punt més alt i un diàmetre aproximat de 150 cm. La seva estructura presentava tres obertures: una entrada de poc més de 120 cm, una reduïda espitllera situada a 120 cm d’altura i una xemeneia al centre de la cúpula. Les reduïdes dimensions dels iglús els feien pràcticament inviables per al tir des del seu interior, ja que aquestes estructures estaven destinades a tasques d’observació i direcció de tir de peces d’artilleria.

Antigament, la major part de peces d’artilleria, sobretot les peces d’artilleria indirecta com els morters, necessitaven la presència d’un observador que permetés dirigir i corregir el foc d’aquestes peces sense estar exposat al foc enemic.

Actualment només resten set iglús al coll de Balaguer com a conseqüència de la gran transformació que ha sofert el territori. Els dos primers són al Barranc de les Forques, en perfecte estat de conservació; dos més es troben al Collet del Vent, un en una propietat privada i l’altre amb l’entrada tapada per terra; i els darrers tres són a la zona de la Bassa Nova i Cala Justell. Precisament el que es troba en aquesta darrera zona, ubicat al costat del mar, és un cas singular, ja que és l’únic que mira en direcció al mar. La seva funció era indicar el tir a la posició d’artilleria més pròxima per a batre la platja de la mateixa cala. Aquest observatori, a més a més, tindria una altra funció, atès que protegia el final de la darrera línia de defensa terrestre, la zona on arribava al mar. De fet, estava pensat per si el niu de metralladores del pont dels Dos Ulls caigués en mans enemigues, el pont no pogués ser volat i l’enemic tingués accés a Cala Justell. Llavors, podria atacar la zona de l’observatori, accedir per la mateixa cala cap al talús del tren i a la trinxera de la mateixa via fèrria, tenir accés directe a la zona de l’Illot del Torn i aconseguir passar el coll de Balaguer. La posició d’artilleria amb l’observatori iglú aconseguia protegir aquesta zona i evitar que la infanteria enemiga tingués via lliure per a travessar el coll de Balaguer pel seu punt més dèbil, la trinxera excavada a la roca de la via del tren.

Cal afegir, més aviat com a anècdota, que la negror que té actualment el ciment dels observatoris deriva del pas del temps, dels líquens i d’altres elements naturals com la pluja, la humitat i la mateixa natura, cosa que fa que avui dia passin quasi desapercebuts. En canvi, l’any 1938, un cop acabats de construir, el seu color era el de ciment recent, un gris molt clar, i, per tant, necessitaven un bon emmascarament en aquell paratge. Els soldats republicans per la seva banda, se les havien d’empescar per a camuflar els observatoris amb elements diversos, amb l’objectiu d’ocultar-los.