GRIEGC | Els Combats a les Cuencas Mineras de Terol a finals de 1937
3229
single,single-post,postid-3229,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els Combats a les Cuencas Mineras de Terol a finals de 1937

1

Els Combats a les Cuencas Mineras de Terol a finals de 1937

Després d’un període de combats més o menys intensos, que s’havien saldat amb la presa de Rudilla a principis d’agost per part de les tropes republicanes, durant el mes d’octubre la tranquil·litat es va anar assentant en el sector, encara que no sense produir-se diferents tirotejos i escaramusses.
La premsa donava bon compte d’aquestes accions i el dia 6 s’informava que pels sectors de la zona de Montalbán s’havien produït lleugers tirotejos que no havien produït cap baixa per part republicana, fent constar que plovia intensament[1]. De la mateixa manera s’informava el dia 27, en què es deia que en els sectors propers de Montalbán existia tranquil·litat llevat lleugers tirotejos que s’havien produït[2].

Mapa del sector de Montalbán

Mapa del sector de Montalbán

Archivo General Militar de Ávila

L’activitat en canvi va tornar molt aviat a aquest sector, segons informava la premsa governamental el dia 29 del mateix mes, en què es deia que la jornada del dia anterior havia transcorregut amb pluja i en gairebé tots els sectors d’aquesta zona havia tronat el canó, alternat amb foc de fuselleria i metralladora[3]. S’afegia a més a més que les bateries republicanes havien disparat sobre una caravana que per la carretera de Calamocha es dirigia a Vivel del Río, encara que s’ignorava el resultat. Al seu torn, els canons rebels havien fet foc sobre les posicions republicanes però sense conseqüències. La notícia afegia que una patrulla republicana havia efectuat durant el matí del dia 29 un important servei al verificar una incursió pel camp enemic, apoderant-se d’algunes bombes de mà i gran quantitat de municions per a fusell. Els soldats d’aquesta patrulla havien pogut apreciar com el terreny adversari es trobava en estat intransitable, havent estat abandonades algunes trinxeres perquè a causa de les inundacions era impossible romandre en elles. També havien vist barraques enfonsades i parapets enderrocats, observant com en la seva reparació treballaven gran nombre d’obrers, estretament vigilats per soldats alemanys. Finalitzava la informació dient que pels sectors d’aquesta zona s’havien passat a files republicanes alguns soldats procedents del camp rebel; mentre que l’aviació no havia fet acte de presència per aquest front.

Més curiosa si és possible era la informació que es publicava uns dies abans, el dia 24, a La Vanguardia en què es deia que en Vivel del Río i Portalrubio els rebels anaven a trets. Segons la notícia, la nit del dia 23 d’octubre s’havien registrat forts tirotejos en tots dos pobles, arribant a trossejar a sometent les campanes al vespre, continuant el tiroteig de les metralladores. També es deia que havien estat escoltades gran nombre de descàrregues tancades, el que sembla donava a entendre que es procedia a afusellaments[4].

Imatge de les posicions republicanes des de Vivel del Río

Imatge de les posicions republicanes des de Vivel del Río

Archivo General Militar de Ávila

El mes de novembre va començar amb la característica tranquil·litat a la qual s’havia acostumat aquest sector en els últims mesos. El dia 2 s’informava sobre el sector de Montalbán que a conseqüència de la poca visibilitat no hi havia hagut per aquest sector cap activitat guerrera, excepte els tirotejos acostumats.[5]. De la mateixa acció de lleugers tirotejos produïts a l’hora d’efectuar els relleus s’informava el dia 5, afegint que un avió rebel havia volat sobre Martín del Rio, tot i que va virar la seva direcció quan les metralladores republicanes li van dirigir els seus focs. [6]. El dia 13 per la seva banda la premsa continuava informant que a la zona de Montalbán la calma era completa i que a part dels tirotejos acostumats no existia cap novetat pels sectors d’aquesta zona. Les forces republicanes havien efectuat tots els serveis de descoberta i relleu amb absoluta normalitat. Sobre les tropes del bàndol revoltat s’informava que s’havia observat la construcció de parapets, alhora que es reparaven els que havien quedat desfets a conseqüència dels temporals. I respecte a l’aviació rebel, aquesta havia realitzat alguns vols per la zona republicana de la muntanya, però s’havia vist obligada a remuntar el vol a considerable alçada davant el temor del foc de les bateries antiaèries republicanes[7].

De fet, l’aviació rebel va realitzar més operacions en aquest sector durant el mes de novembre, com el dia 15 que va bombardejar Montalbán causant la destrucció de modestes habitatges, o el dia 25, que tot i el mal temps, va efectuar alguns vols per la línia de Pancrudo-Utrillas, encara que el foc dels antiaeris republicans els va obligar a remuntar el vol a gran alçada[8]. Aquest mateix dia, el part republicà informava que en un cop de mà realitzat des de la posició rebel de la cota 1.221 del sector de Rudilla, s’havien agafat 10 fusells i altre material enemic.

Imatge de Martín del Río

Imatge de Martín del Río

Archivo Nacional de Cataluña

 

D’altra banda, durant aquestes dates de finals de novembre es va dur a terme una nova reorganització de l’Exèrcit Republicà. La 30 Divisió passava a tenir la seva seu a Oliete, sent el seu cap el tinent coronel Alberto Arrando i el seu cap d’Estat Major capità Martín López, i seguia constant de tres brigades mixtes:
– 131 Brigada Mixta amb seu a Moyuela.
– 132 Brigada Mixta amb seu a Utrillas.
– 146 Brigada Mixta amb seu a Corts d’Aragó, sent el seu cap el tinent coronel Enrique Correa.
La 30 Divisió, juntament amb la 44 i la 24 formaven part de la XII Cos d’Exèrcit, que tenia la seva caserna general a Alcorisa, sent el seu cap el coronel Pedro Sánchez Plaza i el seu cap de l’Estat Major el tinent coronel Luis Fernández.

Posicions defensives de Martín del Río

Posicions defensives de Martín del Río

Archivo General Militar de Ávila

D’una altra banda, les operacions militars van continuar en el sector de la 30 Divisió durant l’últim mes de l’any. Així per exemple el dia 4 de desembre la premsa governamental informava que hi havia hagut activitat en diversos sectors, en tot el llarg de la línia, des Fuentes de Ebro fins a Martín del Río, havent-hi molta activitat. L’endemà s’informava que en el mateix sector hi havia hagut tirotejos, aconseguint molta intensitat pel subsector de Rudilla, on havien treballat força les metralladores. En aquest sector els rebels van intentar sortir dels seus parapets i des de les posicions republicanes va ser ventada tota la línia rebel per les metralladores governamentals, causant baixes entre els revoltats. Al matí i al efectuar una descoberta, els soldats republicans van trobar en terra de ningú fusells i documents que se suposaven abandonats pels rebels en una de les últimes escaramusses [9].

El 7 de desembre a poc a poc va anar tornant la calma a aquest sector, tal com es desprenia del comunicat republicà en el qual s’afirmava que existia poca activitat bèl·lica per la zona des de l’Ebre fins a Pancrudo, encara que si tirotejos i foc de fusell i metralladora en tots els sectors del front, des Rodén a Martín del Río. El 9 de desembre es confirmava que des del dia anterior es registrava gran tranquil·litat per tota la línia des del riu Ebre a Martín del Río.

Per la seva part, l’Exèrcit de l’Aire republicà realitzava un comunicat oficial el dia 12 de desembre en què es deia que aparells republicans havien malmès un intent de bombardeig a l’Aragó, tot i haver caigut algunes bombes en diferents llocs com Muniesa, Farlete i els voltants de Castejón del Punte. Un altre bombardeig de l’aviació del bàndol revoltat es va dur a terme el dia 16 de desembre sobre les rodalies i poble de Montalbán, en aquest cas realitzat a les 13.50 hores per nombrosos avions. Aquest dia, d’intensa nevada, també havia estat observada molta activitat per part dels revoltats en les seves posicions de la Serra Cucalón, llançant l’artilleria republicana algunes granades sobre aquestes posicions, produint a més a més tirotejos sense conseqüències per Martín del Río i posicions adjacents.
Aquesta tranquil·litat en l’últim terç de 1937 al sector de les Cuencas Mineras, a tan sols 70 km de la ciutat de Terol, no era més que el preludi del que seria una de les batalles més importants de la Guerra Civil i que començaria molt poc temps després, la Batalla de Terol.

 

Archivo General Militar de Ávila

[1]  La Vanguardia. 6 d’octubre de 1937.

[2]  La Vanguardia. 27 d’octubre de 1937.

[3]  La Vanguardia. 29 de octubre de 1937.

[4]  La Vanguardia. 24 d’octubre de 1937.

[5] La Vanguardia. 2 de novembre de 1937.

[6] La Vanguardia. 5 de novembre de 1937.

[7] Solidaridad Obrera. 13 de novembre de 1937.

[8] La Vanguardia. 25 de novembre de 1937.

[9]  La Vanguardia. 5 de desembre de 1937.