GRIEGC | Els Fusells Metralladors
3166
single,single-post,postid-3166,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els Fusells Metralladors

IMG_0181

Els Fusells Metralladors

Un fusell metrallador era una arma per a distàncies mitjanes i curtes amb unes condicions similars a la metralladora, encara que augmentava la seva dispersió de tir per la falta de solidesa de la seva forquilla o patins. La seva eficàcia en els focs de flanc feia que es considerés aquesta arma més apta que la metralladora per la muntanya, per la seva major dispersió i la facilitat amb que permetia el canvi d’objectius.
No obstant això, sobre la potencialitat i la possible aportació que podien fer els fusells metralladors, sembla ser que no era molt apreciable en alguns sectors republicans, tal com es descriu en el manual La Fortificació en Campanya de Joan Capdevila i editat al 1938[1]. En aquesta obra es descriu al fusell metrallador com que no era més que una metralladora lleugera i portàtil, però poc precisa que s’emprava a falta de metralladores ordinàries o pesades.

Els orígens dels primers fusells metralladors daten de principis del segle XX, tenint l’objectiu de proporcionar a la Infanteria una arma automàtica capaç d’acompanyar-la en el seu ritme d’avançament en ser més lleugeres que les metralladores.
Els reglamentaris a Espanya eren els Hotchkiss tipus I i II, originals francesos de calibre 7 mm, o construïts a la Fàbrica d’Oviedo amb patent francesa a partir de diferents experiments realitzats a Carabanchel el 1911[2]. Inicialment es va adoptar el Model 1922-R amb trípode lleuger per Infanteria i pesat per Cavalleria, i posteriorment va ser reemplaçat pel Model 1925-II, dotat de bípode i una mica més modern. Més endavant, es va adoptar en competència amb el ECIA Model 1927, el també espanyol Astra Unió Model 1927, declarat reglamentari al 1929, així com també va ser declarat una sèrie curta del fusell metrallador conegut com Trapote Model 1932. Tots ells eren de calibre reglamentari de fusell i els de disseny nacional comptaven ja amb carregadors de petaca (excepte l’Astra).

Fusell Metrallador Trapote

Fusell Metrallador Trapote

www.sbhac.net

 

Segons Ramón Salas Larrazábal[3], les unitats de l’Exèrcit comptaven amb 2.775 fusells metralladors, a raó de 2.247 a la Península i 528 a l’Àfrica, dels quals el Govern republicà va conservar 879. A ells calia sumar algun centenar més entre els de la Guàrdia Civil , els dipositats als Parcs, els dels cossos de seguretat, els de la Marina, i aquells que estiguessin en procés de fabricació / proves, de manera que comptabilitzats tots, la seva xifra total estaria entre 3.000 i 3.500.
Durant el conflicte, els dos bàndols van importar un bon nombre de fusells metralladors de diferents orígens i característiques. Entre elles destacaven els fusells metralladors alemanys Parabellum Model 1913 i Bergmann Model 1915; o els fusells metralladors italians Breda Model 1930 i Fiat Model S 1922. Segons diferents fonts, l’aportació alemanya als rebels de fusells metralladors oscil·la al voltant de les 5.000 unitats, mentre que l’aportació italiana als 5.250.

Fusells metralladors italians

Fusells metralladors italians

Els rebels van comptar també durant la guerra amb la pròpia fabricació de fusells metralladors en les fàbriques d’Oviedo i La Corunya d’un nou model millorat del fusell metrallador Hotchkiss, denominat OC, i del qual es van arribar a fabricar 4.762 unitats. Igualment, el bàndol rebel va capturar diferents tipus de fusells metralladors que eren enviats inicialment al bàndol republicà, cas per exemple dels 5.000 fusells metralladors francesos CSRG Chauchat Model 1915 de 8 mm capturats en el vapor Sylvia. Ja fossin de producció nacional, capturats o importats, el bàndol rebel comptava amb 22.000 fusells metralladors al final de la guerra.

Fusell Metrallador Chauchat

Fusell Metrallador Chauchat

Els republicans per la seva banda van importar també una notable quantitat de fusells metralladors de diferent procedència. Entre aquests destacaven els fusells metralladors Maxim-Tokarev Model 1917 calibre 7,62 russos; el Madsen Model 1903 danès (de 7,7 mm importats des de Gran Bretanya); el belga Vickers-Berthier Model 1928 de 7 mm; els francesos Chtatellerault Model 24/29 calibre 7,5 mm i Chauchat Model 1915 de 8 mm; l’anglès Lewis Model 1914 i 7,7 mm, (un dels més usats durant la I Guerra Mundial); i el nord-americà Lewis Savage Model 1918 de 7,7 mm. No obstant això, els considerats com els millors fusells metralladors van ser els txecs Lehky Kulomet Hotchkiss Model 1926 de 7,92 mm i Lehky Kulomet Model ZB 1926 i Model ZB 1930, tots dos de 7,92 mm i dels quals la República va aconseguir 2.000 d’ells entre totes les diferents varietats i unitats d’aquests.

ZB txec

ZB txec

Característiques dels Fusells Metralladors

Característiques dels Fusells Metralladors

MANRIQUE GARCÍA, José María i MOLINA FRANCO, Lucas. Las armas de la Guerra Civil Española. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006.

[1] CAPDEVILA, Juan, La fortificación de campaña. Sindicato de la Indústria de la Edificación, Madera y Decoración. Barcelona. 1938.

[2] La informació que aquí es recull ha estat extreta de MANRIQUE GARCÍA, José María i MOLINA FRANCO, Lucas. Las armas de la Guerra Civil Española. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006.

[3] SALAS LARRAZÁBAL, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid: Editora Nacional, 1973. 4 volums.