GRIEGC | La bateria de costa de Palamós
3084
single,single-post,postid-3084,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La bateria de costa de Palamós

IMG_20190320_151634

La bateria de costa de Palamós

A Palamós es va construir un emplaçament amb ciment i maçoneria per a una bateria situada en el lloc conegut com Molí de Vent. La bateria estava formada per quatre peces amb dos fronts compost de direcció de tir, amb un refugi en mina amb dues entrades i dues sortides, situat aquest entre la segona i tercera peça, a més a més de comptar amb un polvorí. A l’abril de 1937 estaven finalitzats quatre emplaçaments simples i l’emplaçament doble del vèrtex, però encara faltava realitzar l’emplaçament de les quatre peces amb dos fronts amb formigó en massa. El seu emplaçament estava protegit per una obra de 50 cm de formigó, 1,5 metres de pedra en sec i un talús de terra de 7 metres. Durant aquestes dates el lloc de comandament també estava construït encara que era utilitzat provisionalment com a refugi, el qual comptava amb una alçada de 2 metres, cobert amb un gruix d’1 metre de formigó i armat amb bigues de ferros de 20 cm distanciades uns 50 cm, sent el volum de formigó fabricat aproximadament de 150 m3 amb dosificació de 300 kg.

Per la seva banda, el refugi, posteriorment finalitzat, comptava amb uns 80 cm de gruix de formigó a la paret i un sostre amb bigues de 20 cm, així com 1,30 metres de gruix de formigó amb uns 15 metres de mina. Una de les boques estava reforçada amb murs de maons, unit amb ciment lent Fradera i volta de Portland d’1 metre de gruix[1].Comptava també amb una trinxera i amb dipòsit de municions, que tenia l’entrada a la seva esquerra orientada a 300º amb una longitud de 34 metres fins que s’arribava a un espai descobert de 5 metres. Continuant per ell a mà dreta sortia una altra entrada que estava a uns 51 metres de l’espai descobert, i si es seguia sense agafar aquesta sortida s’anava a parar al pou de comunicació de les peces[2].

La bateria estava emplaçada amb compartiments construïts amb ciment Portland, existint departaments de la mateixa construcció per al telèfon de comandament; aparell de heliografia i estacions radiofòniques. També existia una caseta al costat de l’emplaçament artiller per al servei de transmissions, que s’utilitzava per comunicar-se amb els sentinelles de la costa.Per al servei de la bateria s’havia construït un camí d’accés d’uns 1.000 metres per 3,5 metres d’ample. Referent a l’observatori de la bateria, tenia la mateixa estructura que un niu de metralladores per a una metralladora, segons el plànol del 10 d’agost de 1938, tot i que amb una entrada enmig pel costat dret, amb la part posterior quadrada i la de davant semicircular[3].

Entre les informacions del bàndol rebel destaquen dues notes enviades per agents franquistes al juny i juliol de 1937, tractant el tema de la lleialtat dels servents de la bateria de Palamós. Així per tant, la primera nota informava que servia a la bateria fent-se passar per oficial, un alferes de complement que es deia José Faneca Solé que era feixista i catòlic, i que se sumaria al principi a la revolta, encara que s’havia incorporat a files republicanes, ja que la seva lleva, la de 1934, havia estat cridada a incorporar-se a files[4]. La segona nota portava la data del 3 de juliol i en ella s’informava sobre l’actuació realitzada pels servents de la bateria de costa de Palamós durant l’últim bombardeig de la ciutat realitzat per un vaixell rebel. Tot i que el citat bombardeig no va ser molt eficaç per als interessos franquistes pel que fa a danys causats al port; aquest havia donat l’ocasió de comprovar que les bateries que defensaven el citat punt no servien per a res, ja que els encarregats de les bateries, quant es van adonar del perill, van telefonar als seus superiors per saber quines eren les ordres a seguir. Aquests els van donar l’ordre de disparar, però com des de Palamós indicaven que el vaixell agressor estava fora de l’abast dels seus canons no ho van fer i les mateixes autoritats van indicar que s’amaguessin tots en el refugi.[5].

Les peces amb què va comptar inicialment la bateria de Palamós van ser quatre peces de 75 mm Schneider, substituïdes més tard per 3 canons de bronze de 90 mm Krupp, que a finals de 1937 formava la Bateria del 3r Grup Mòbil de Defensa de Costes i coneguda com la 15a Bateria de Costa. A ella estaven adscrits com a delegats de la bateria Isaias Ruid Adalid i Manuel Martín Pastor, tots dos de la CNT. Amb la reestructuració de la defensa de costa al març de 1938, la bateria va passar a estar armada amb dos canons de 150 mm d’Acer Krupp i renombrada 5a Bateria de Palamós. Finalment, la bateria de Palamós va acabar la guerra amb dues peces de 150 mm de Ferro Entubat situades en el mateix lloc de l’emplaçament un cop van entrar les tropes franquistes a la ciutat de Palamós, i al no poder ser traslladades pels republicans.

[1] CDMH. Sección Incorporados. Caja 716. Fortificaciones y Obras. Informe sobre las mismas. Sector Gerona.

[2] AGMAV, C.1156,Cp.1, D.1/1.

[3] AGMAV, C.1156,Cp.1, D.2/1 y 2.

[4] AGMAB. SHEMA. Caja 8949.

[5] AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1/28.