GRIEGC | El Turó Purburel de Quinto (Saragossa)
2987
single,single-post,postid-2987,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

El Turó Purburel de Quinto (Saragossa)

Trinchera

El Turó Purburel de Quinto (Saragossa)

Amb l’inici del conflicte i després dels combats inicials, la població de Quinto va quedar en mans del bàndol revoltat fins a finals d’agost de 1937, adquirint a més una importància cabdal en el desenvolupament de les operacions militars a l’Aragó, ja que Quinto va ser durant tot aquest període de temps, veritable front de combat.
L’avançament de les columnes de milicians procedents de Catalunya en la seva marxa cap a Saragossa es va topar amb la resistència oferta per les tropes revoltades a Quinto, que juntament amb Belchite (també en poder dels revoltats), tancaven l’accés sud a Saragossa.

Refugi al turó Purburel

Refugi al turó Purburel

www.quintodeebro.com

Per aquest mateix motiu, els voltants de Quinto van ser àmpliament fortificats, construint tot un seguit de posicions defensives, on destacarien sobretot refugis, nius de metralladores i un gran nombre de trinxeres.
Precisament la posició més important es trobava al sud de la població i molt propera a ella, fet que evidencia que arribava a aquesta posició una canonada d’aigua potable. Ocupava el vèrtex sud-est del triangle defensiu, sent la més fortificada i extensa, així com la més pròxima a les forces republicanes. La formava un conjunt de cotes entre les actuals carreteres de Castelló i La Zaida, on al seu interior es trobaven els pujols del Belar i de la Nariz i en l’extrem sud, el més proper al front, el de Purburel, comptant amb diferents trinxeres i filats, així com amb un niu de fusell metrallador construït de ciment i acer que batia la carretera d’Azaila.

Planimetries de les trinxeres al turó Purburel

Trinxeres al turó Purburel

Trinxeres al turó Purburel

A finals d’agost de 1937, l’Exèrcit Popular de la República va planejar una operació de gran envergadura amb l’objectiu d’envoltar i capturar Saragossa, al mateix temps que s’efectuaven altres operacions secundàries en tot el Front d’Aragó. Aquesta ofensiva, iniciada el 24 d’agost, no va tenir l’èxit esperat i els republicans no van aconseguir prendre Saragossa, però si altres poblacions com va ser el cas precisament de Quinto o Belchite.
En la batalla de Quinto van jugar un paper clau els Internacionals de la 11a i la 15a Brigades Internacionals (agrupats dins de la 35a Divisió), que després de duríssims combats iniciats el dia 24 d’agost, van poder fer-se amb el control de la població.
Cal destacar que l’última posició que va resistir va ser la zona fortificada del Purburel, tot i que els seus ocupants havien rebutjat una sèrie d’atacs del Batalló Britànic durant el dia 25, on havia mort el seu cap. A més, se’ls havia tallat el subministrament d’aigua procedent des del poble ja que l’església també seria conquerida pels republicans després de durs combats.

Refugi al turó Purburel

Refugi al turó Purburel

www.quintodeebro.com

 

 

El dia 26 va ser el definitiu per al desenllaç de la batalla de Quinto ja que els defensors només resistien en el turó de Purburel, que es trobava envoltat de forces republicanes una vegada que havien estat preses totes les cases de la localitat.
Els defensors del turó de Purburel van intentar resistir a costa de la difícil situació, no rendint els primers defensors fins a les 16:30 hores, mentre que finalment, cap a les 18:30 hores els republicans conquistarien el cabezo de la Nariz i per tant van donar per presa tota la posició i finalitzant així la Batalla de Quinto.

Trinxera al turó de Purburel després dels combats

Trinxera al turó de Purburel després dels combats

www.quintodeebro.com

Internacionals al turó del Purburel

Internacionals al turó del Purburel

www.quintodeebro.com

Més endavant, al març de 1938, les tropes revoltades conquistaven de nou Quinto en l’ofensiva sobre Aragó, allunyant d’aquesta manera la guerra per a la població.