GRIEGC | Els nius de metralladores de l’Ametlla de Mar
2929
single,single-post,postid-2929,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els nius de metralladores de l’Ametlla de Mar

IMG_20180329_182156

Els nius de metralladores de l’Ametlla de Mar

Com a població costanera que és, l’Ametlla de Mar va fortificar el seu litoral igual que la resta de poblacions costaneres catalanes amb trinxeres i nius de metralladores, alhora de vigilar i defensar la costa en tot aquell lloc susceptible de patir un desembarcament de tropes franquistes. La construcció d’aquestes posicions defensives va començar a finals de 1936 i va tenir el seu moment àlgid durant el primer semestre de 1937, intervenint freqüentment en la construcció la mateixa població civil, orientada sempre per instructors militars republicans.

La posició defensiva que més va destacar va ser el niu de metralladora, una construcció que protegia al servent d’un arma automàtica (metralladora o fusell metrallador) i que segons la seva disposició i els materials de construcció utilitzats podia ser a barbeta (a cel obert, parcialment soterrat i habitualment amb sacs terrers i espitlleres, també anomenades troneres, a través de les quals podia observar o disparar), de maçoneria, de maó, de ciment, metàl·lic o de formigó armat; i del qual es van construir uns 500 nius al llarg de tota la costa catalana. Estaven construïts com a posicions a ocupar ràpidament per les forces republicanes en cas de qualsevol desembarcament de tropes franquistes i concebuts per albergar una o dos metralladores, segons la seva tipologia.

 

 

 

Segons els mapes republicans de la defensa de costa, els projectes per la seva defensa eren els següents:[1]

– A la zona del Cap del Terme hi havien dos nius de formigó en construcció i un camí que sortia al km 257 de la carretera. També s’havien de construir dos camins coberts de 150 metres cadascun i una trinxera de 500 metres.

– A la Punta de Calafat s’havia de construir un niu de metralladores doble amb dos trinxeres, una de 60 metres i l’altra de 30 metres.

– A la zona del Castell de Sant Jordi d’Alfama hi havia un niu de maçoneria en construcció excavat a la roca al Cap de Sant Jordi amb un camí cobert natural que anava a unir-se a un altre camí de 700 metres (construït) i que anava a sortir al km 230. Així mateix, en aquesta zona també es construirien dos camins més coberts, un de 70 i l’altre de 100 metres.

– A Calamosques s’havia de construir un niu de metralladores amb dos trinxeres, una a cada costat de 40 i 20 metres respectivament.

– A la Punta de l’Estany Tort es trobava en construcció un niu de formigó excavat a la roca així com es tenia en projecte fer refugis subterranis i 1.500 metres de camí.

– Al mateix Port de l’Ametlla de Mar s’havia de construir un niu de metralladores amb dos troneres i un refugi en una posició elevada davant del port.

– Al Port de L’Estany es trobava l’emplaçament de la bateria de costa i per la seva protecció s’havia de construir un niu de metralladores amb dos troneres i un refugi, mentre que a l’altra banda de la punta s’havia de construir un niu de metralladores que comptaria amb dos trinxeres, una de 30 i altre de 35 metres.

– A la Punta de Santes Creus s’havia de construir un niu de metralladora amb dos troneres i refugi amb un camí cobert de 80 metres que es comunicava amb una trinxera també de 80 metres situada a ponent.

– A la Punta de l’Estany Podrit es trobaven separats dos nius de galeria de mina en construcció i 1.500 metres de camí construït.

– La Punta de l’Àliga havia de comptar amb dos nius de metralladores més orientats a cada banda i units amb una trinxera, comunicats ambdós nius amb un camí que anava a parar a un refugi central, comptant cadascun d’ells també amb una trinxera pel seu accés.

 

 

 

D’una altra banda i segons un oficial franquista referent a les fortificacions construïdes[2], existiria un niu de metralladores de ciment armat amb quatre espitlleres i camí cobert a la Punta de Cap Terme; un niu de metralladores amb dos espitlleres i camí cobert, al Castell de Sant Jordi, un emplaçament d’Artilleria per 3 peces, situat a Punta de la Platja de l’Estany d’en Gras, a uns 100 metres de la vora del mar, disposant de refugi per al personal i municions i un niu de metralladores amb camí cobert i una espitllera a Punta Àliga Els agents franquistes també assenyalarien als seus informes que existien més posicions defensives com serien un niu per dos metralladores a Punta del Calafat; un altre igual a la Punta de Cala Mosques; dos nius per dos metralladores cadascú a la Punta de l’Estany-Tort; un niu per dos metralladores a Port de l’Ametlla, un altre igual a Port de l’Estany i Punta de Santes Creus, aquest últim també amb una trinxera de 80 metres i encara un niu de metralladores més a Punta de l’Estany Podrit[3].

 

Finalment, un cop acabada la guerra, l’exèrcit va realitzar un inventari de totes les diferents posicions defensives situades dintre del terme municipal de l’Ametlla de Mar[4]. Entre aquestes destacava el niu doble de metralladores situat al Castell de Sant Jordi, a uns 4 km del poble de l’Ametlla de Mar i a 500 metres del ferrocarril, a la costa. La seva construcció era de ciment i pedra, sent els dos emplaçaments rectangulars, amb testers semicirculars i amb un espai intermedi per una altra metralladora amb espitllera frontal, comptant cada niu amb una espitllera frontal i altre de flanqueig.

A 1 km d’aquest i creuant els seus focs, al lloc denominat Torrent del Pi, al costat de la costa es trobava un altre niu de metralladores amb tres espitlleres: una frontal, a l’angle d’unió dels dos nius i una de flanqueig a cadascú d’ells. El niu central estava sense revestir i la resta es trobaven finalitzats amb els seus desaigües al mar, construïts de formigó i revestits de maons.

Niu del Torrent del Pi

Niu del Torrent del Pi

A l’Estany Tort, a dos km del niu anterior hi havia un altre niu metrallador, construït de formigó armat, de planta rectangular amb una espitllera frontal però a falta de revestir el sostre de la segona capa de ciment; trobant-se altre molt a prop sense finalitzar.

Per últim, la darrera posició es trobava situada a la Punta de l’Àliga, a uns sis km del poble de l’Ametlla de Mar i a la mateixa distància al nord de l’Ampolla. En aquest lloc existia un altre niu metrallador situat a una altura de 20 metres sobre el nivell del mar, de planta rectangular i construït amb formigó, tot i que encara li mancava acabar el revestiment de quasi tot el sostre. Comptava només amb una espitllera frontal que mirava cap al mar mentre que a la part sud de la mateixa costa es trobaven els abrics amb una capacitat de 70 persones.

[1] AGMAV, C.1156, Cp.11, D.1/ 49-59.

[2] BPR-UB. FP.  Infiesta. Caixa 7.

[3] AGMAV, C.2491. C.12 /132.

[4] CLARA, Josep; Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Apèndix II-III. Pàgs 132-145.