GRIEGC | L’Artilleria sobre Via Fèrria
2787
single,single-post,postid-2787,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

L’Artilleria sobre Via Fèrria

Tren blindat

L’Artilleria sobre Via Fèrria

Els republicans van utilitzar tota una sèrie de materials artillers, molts d’ells antics, peces rígides i fins i tot de bronze, absolutament inservibles. Amb aquesta artilleria antiga van pensar a posar en servei una sèrie de peces de cert calibre, procedents dels magatzems de Cartagena que havien pertangut a l’artilleria de costa o algun vaixell de guerra, on el seu muntatge fix les feia aptes per estar disposades sobre material ferroviari, a les quals batejaren com Artilleria sobre Via Fèrria (AVF) [1].
Les peces que van arribar a disposar-se per la seva utilització sobre via fèrria van ser de calibre més modest, és a dir, obusos de 240 mm model 1916 i canons de 210 mm H.S.E. (Ferro Sunchado Entubat) model 1891, tots dos del sistema Ordoñez. La seva transformació i muntatge es va realitzar a Águilas (Múrcia), en els tallers de la Companyia de Lorca a Baza i Águilas, sent cap d’aquest últim José Antonio Moreno.

En total es van utilitzar quatre canons de 210 mm i cinc obusos de 240 mm, tots de sistema Ordoñez, que es van instal·lar sobre via fèrria a Águilas per l’enginyer francès L’Empereur.

Obús de 240 mm

Obús de 240 mm

Font: Pàgina Facebook Baterías de costa y Anti-Aéreas de Cartagena

 

La primera bateria d’obusos de 240 mm va rebre l’ordre de sortir per al front i va quedar a les ordres de l’Exèrcit de l’Est el 24 d’agost de 1937. El 3 de setembre va arribar a València el primer obús, que va realitzar satisfactòriament les seves proves de foc sota la supervisió de l’Empereur, encara que no havia tingut temps de muntar el seu carregador de projectils. Al dia següent va sortir cap a Sagunt, constituïnt-se en aquest lloc una mena de base per aquest material, en la qual successivament es van incorporar tres més, per formar dues bateries de dues peces.
Aquest mateix mes de setembre van anar entrant en servei els canons A.V.F. de 210 mm, enviant els dos primers a Mataró i al Coll de Balaguer (Hospitalet de l’Infant), alhora que s’anunciava la sortida d’altres dos, que havien de completar sengles bateries de dues peces en cada un d’aquests llocs.

Font: Ahora, 3 de setembre de 1936

Entrada en foc

Per a les operacions sobre Terol de finals de 1937, es va organitzar un tren A.V.F., d’obusos de 240 mm que el 21 de desembre de 1937, va rebre l’ordre de situar-se al costat del Puerto Escandón. Comptava per a la seva protecció antiaèria amb quatre metralladores de 20 mm. Poc després d’entrar en foc va inutilitzar una de les peces, que va ser remesa a Sagunt, des d’on es va haver d’enviar una altra igual per substituir-la. Finalitzada la batalla i retirades a la seva base, el 17 de març de 1938 van passar a dependre de l’Agrupació Modesto, que intentava detenir a les forces rebels que havien trencat el front d’Aragó.
El 6 d’abril de 1938, el cap de la unitat de la AVF de canons de 210 mm informava que es dirigia cap al front de Lleida la primera de les seves peces, la 2a de la 1a Bateria; de fet l’única que podia fer un gir de 360º, però que no podia ser col·locada en posició per haver trobat la via tallada per un bombardeig aeri. Sis dies més tard, el 12 d’abril de 1938, ja va poder bombardejar Lleida, en mans dels revoltats des del 4 d’abril. En el seu informe assenyalava haver aconseguit els següents impactes: tres al castell, un al grup de cases de davant del castell, cinc a l’esplanada posterior i casc urbà, a més d’un més, el primer dels dispars efectuat, que havia estat massa llarg per haver utilitzat una càrrega no experimentada.
El 25 d’abril de 1938 es va informar que havia rebentat un canó de 210 mm en el front de l’Est i es remetia la seva plataforma a Águilas perquè es muntés un altre tub. També s’anunciava que l’Empereur estava estudiant el muntatge sobre via fèrria de canons Ordoñez de 305 mm i que el capità Aparicio estava muntant un altre canó de 210 mm amb gir de 360º.

Font: Ahora, 3 de setembre de 1936

En produir-se el tall en dos del territori republicà (15 d’abril 1938), van quedar a la zona Centre-Sud 3 obusos de 240 mm i dos canons de 210 mm, perdent-se la seva pista. A Catalunya, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental (GERO) va disposar de dos obusos de 240 mm i un canó de 210 mm sobre via fèrria, que van organitzar d’una incomprensible manera: una bateria mixta amb un obús de 240 mm i un canó de 210 mm i un altre amb un sol obús de 240 mm.
Per a l’operació projectada sobre Fraga amb data 14 de setembre, Botet Vehí, coronel cap de l’Artilleria de l’Exèrcit de l’Est, va ordenar a la bateria de 210 mm, situada al sector marítim del V Cos d’Exèrcit, que pels seus propis mitjans es traslladés a l’estació de Vimbodí, quedant a disposició de XII Cos d’Exèrcit. Al setembre de 1938, la bateria mixta es trobava en el sector marítim de V Cos d’Exèrcit.

A l’iniciar-se al desembre de 1938 l’ofensiva sobre Catalunya i la posterior retirada de les forces republicanes realitzada en moltes ocasions sense un ordre establert, fa que seguir la pista i trobar la localització d’aquestes peces resulti tremendament complicat, ja que, freqüentment la documentació que les cita és contradictòria i confusa, confusió augmentada entre altres coses per les diferents formacions que existien en l’Exèrcit Popular on podien ser destinades, com el C.R.E.A. (Centre de Reserva i Especialització d’Artilleria), la R.G.A. (Reserva General d’Artilleria), la A.N.D.C. (Agrupació Nord de Defensa de Costes), les O.D.A. 1, 2 i 3 (Organització Defensiva Artillera) i els diferents cossos d’Exèrcit, que anaven emetent confuses ordres a la AVF, com si es la volguessin treure de sobre. Així per exemple, el 5 de gener de 1939, el coronel Botet Vehí, en el seu desplegament d’Artilleria per a aquella nit col·locava la bateria mixta depenent del C.R.E.A., amb una peça de 240 mm i una altra de 210 mm a Roda de Barà (Tarragona) , i l’altra bateria, també del C.R.E.A. (una peça de 240 mm) a l’estació de Cambrils, depenent de l’Agrupació Nord de Defensa de Costes, població on sembla que seguien el 9 de gener. El 18 de gener una proposta de desenvolupament artiller, també de Botet Vehí, ens informa que la bateria d’un sol obús de 240 mm, que de vegades diuen depèn de la Reserva General d’Artilleria, passava a l’Agrupació Nord de Defensa de Costes, en tant que la bateria mixta semblava quedar escindida, amb la seva peça de 240 emplaçada al Vendrell; mentre que la de 210 mm continuava afecta la Artilleria de Costa.

Algun document les situa fins i tot al Coll de Balaguer, però és gairebé segur que el 20 de gener la bateria mixta es trobés a Vilanova i la Geltrú, novament afecta el V Cos d’Exèrcit, tot i que l’endemà ja depenia de la O.D.A. nº3, amb la qual havien de retirar-se a Manresa amb suport de l’Exèrcit de l’Est. Per la seva banda, la bateria amb un sol obús de 240 mm, que es trobava a Cambrils estava integrada a la O.D.A. nº 1 a Coll de Balaguer el 13 de gener. El 23 de gener les dues bateries eren destinades al Front Marítim del Sector Autònom de Barcelona, encara que en realitat estaven encara camí de Garraf per passar, si podien, al nord de Barcelona abans de la pèrdua d’aquesta ciutat (26 de gener), reunides ara les tres peces en una sola bateria, i encara que un dels obusos de 240 mm estava en reparació, havien de situar-se en l’estació de Terrassa a disposició del grup d’exèrcits. El 29 de gener les dues peces de la bateria mixta, pertanyents a l’Agrupació Nord de Defensa de Costes es trobaven en reorganització a Calonge. Per últim el 2 de febrer eren enviades a Roses seguint a la recent anomenada Agrupació, on haurien de finalitzar els seus dies, ja que serien abandonades i capturades posteriorment per l’exèrcit rebel. En realitat, aquestes peces, antiquades i amb greus problemes de tota mena -de que no era el menor el del seu transport per les deficients vies fèrries republicanes i sobretot el seu municionament- “no servirien per a res”, segons l’opinió del coronel Carlos Botet Vehí en declaracions posteriors al conflicte.

[1] Informació de l’article extreta del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Fons Personal Jose Luís Infiesta. També es pot llegir un article molt semblant al llibre del mateix autor i Artemio MORTERA La artillería en la Guerra Civil. Material fuera de servicio incorporado a la campaña. Valladolid. Quirón Ediciones. 2000.