15 març El mercant BETIS i els hidroavions de la Legión Cóndor
Durant la Guerra Civil, el tràfic marítim que navegava per aigües catalanes va haver de patir nombrosos atacs aeris del bàndol rebel i els seus aliats. Entre aquests van destacar sobretot els avions italians i alemanys, que des de les seves bases de Mallorca, illa que va esdevenir un autèntic portaavions ancorat a la rereguarda republicana, van protagonitzar tota una sèrie de bombardeigs sistemàtics a la costa republicana, esdevenint un autèntic malson per la població civil.
L’aportació alemanya a favor del bàndol rebel es va traduir a partir de novembre de 1936 de la constitució d’un cos tècnic anomenat Legió Còndor, una unitat composta de tres esquadrilles de bombardeig, tres de caça, altre de reconeixement, una altre d’hidroavions i algunes bateries antiaèries i grups de transmissions, resultant un total aproximat de 6.500 homes.
Els enviaments alemanys van sumar al llarg de tota la guerra uns 593 avions entre els que es comptaven els 136 caces Messerschmitt Bf-109 B armats amb tres metralladores de 7,9 mm i que podien desenvolupar una velocitat de 470 km/h; els 93 Heinkel He-111 de bombardeig medi amb una càrrega de bombes de 1.500 kg i amb una velocitat màxima de 370 km/h; o els pocs models de l’important avió de bombardeig Junkers Ju-87 “Stuka” armat amb una bomba de 500 kg i quatre de 50 kg amb una velocitat màxima de 350 km/h que es van utilitzar en alguna ocasió a la costa catalana, sobretot en algun bombardeig final sobre el port de Tarragona o de Barcelona. Però un dels avions que va ser més utilitzat per la Legió Còndor va ser l’hidroavió Heinkel He-59 (també conegut com Sabatetes o Isidru) que formava el AS/88, un grup de reconeixement marítim que es va dedicar sobretot a realitzar atacs a les vies de comunicació, així com al tràfic marítim o bombardeigs a ports; realitzant en molts casos aquestes agressions a baixa altura per precisar millor els blancs i poder metrallar amb les armes de bord.
Hidroavió Heinkel He-59
Precisament un hidroavió alemany He-59 de la Legió Còndor va ser el protagonista en l’embarrancament del vaixell Betis el 10 de juliol de 1938. Aquest vaixell, de 1.011 tones i pertanyent a José Morey, havia sortit de Torrevieja (Alacant) el 8 de juliol amb un carregament de 900 tones de sal amb destinació a Barcelona, portant una tripulació de 23 mariners. Però la matinada del dia 10, a les 04:10 hores, va ser atacat per un He-59 que li va llençar fins un total de 20 bombes de 50 kg, assolint dos d’aquestes bombes l’embarcació quan es trobava molt a prop de Segur de Calafell. A conseqüència de l’atac el Betis va quedar embarrancat a uns 200 metres de la platja, sent metrallat posteriorment per dos hidroavions més que van resultar danyats pels impactes rebuts de les armes automàtiques de la tripulació del Betis. Cal destacar que l’embarcació no anava armada encara que va estar a punt de portar una peça d’artilleria a la seva proa, encara que es va desestimar aquesta idea per l’antiguitat del vaixell. A això se li afegia que portava el casc folrat de ciment per tapar petites esquerdes en la seva estructura, tement-que les vibracions en efectuar una descàrrega poguessin fer perdre part d’aquest ciment.
El Betis
Per donar ajuda al vaixell van ser enviats els guardacostes V-11 i V-17, així com també el remolcador Montcabrer, petites embarcacions d’unes 300 tones i uns 30 mariners a cadascuna, pertanyents a la Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya. Aquesta Flotilla havia estat creada el 10 de juny de 1937 precisament per acomboiar vaixells mercants i vigilar les aigües catalanes, tenint una gran activitat al llarg de tot el conflicte. En el cas del Betis, els guardacostes en canvi no van poder fer res i després de comprovar que era impossible remolcar al vaixell, les tres embarcacions van rebre l’ordre de tornar altre vegada a Barcelona. Una vegada iniciat el retorn a la ciutat comtal, la nit del dia 11 va aparèixer per l’horitzó un avió que va metrallar el guardacostes V-11 i també al remolcador Montcabrer. El remolcador va ser atacat quan es trobava a l’alçada de Sitges, provocant-li greus desperfectes que l’impedirien la seva navegació, obligant-lo a refugiar-se al port de Vallcarca, fent el mateix el guardacostes. El V-11 per la seva part, trobant-se a l’alçada de Vilanova i la Geltrú va ser també agredit pel mateix hidroavió amb foc de metralladora, llençant-li tres bombes que van caure al mar a molt poca distància de la popa, causant-li la metralla tres ferits lleus. Per repel·lir l’atac, el V-11 va obrir ràpidament foc de metralladora i utilitzant el canó, va obligar a l’hidroavió a renunciar a la seva agressió, acció que va fer també un altre hidroavió que va aparèixer després. Una vegada finalitzat el combat, el guardacostes presentava impactes de bala de metralladora en el pont i la xemeneia i va acabar refugiant-se també al port de Vallcarca com el Montcabrer. Mentrestant, el V-17 que es trobava a l’alçada de Sitges, va ser testimoni de l’atac, però al ser protegit des de terra per la metralladora antiaèria Oerlikon emplaçada a l’ermita de la Trinitat, al costat del port de Vallcarca no va patir cap agressió i va poder entrar al port de Barcelona sense cap novetat[1].
Informació franquista sobre els guardacostes
Posteriorment, entre el dia 12 i 14 de desembre de 1938 el submarí General Sanjurjo va fer un reconeixement de la costa de la provincia de Tarragona alhora d’observar les defenses que es trobaven al seu litoral en vista de poder planificar una operació de tropes de desembarcament. El Betis per la seva part encara es trobava al mateix lloc, tal i com es desprén de l’informe que va realitzar la dotació del submarí, quan afirmaven que a la platja de Segur de Calafell es podia veure el vaixell, normal a la platja i la proa situada al sud-est aproximadament. Segons aquest informe es deia que no havia de portar massa temps el vaixell allà ja que conservava encara les pintures bé, dos pals i xemeneia negres, sense marca ni cap nom que el permitissin identificar-lo, amb vela des de la coberta i semblava estar tallat pel terci de popa.
Dibuix de la costa de Segur de Calafell realitzar pels tripulants del General Sanjurjo
D’una altra banda, el remolcador Montcabrer que havia intentat recuperar al Betis, també va ser enfonsat a finals de la guerra a la platja de Calafell, tot i que aquesta petita embarcació va tenir més sort i va poder ser recuperada un cop acabat el conflicte.
[1]Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Secció Incorporats. Caixa 716.
