GRIEGC | Els nius de metralladores de la costa de Tarragona
2377
single,single-post,postid-2377,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els nius de metralladores de la costa de Tarragona

T-CAS-005-1135001

Els nius de metralladores de la costa de Tarragona

Les primeres construccions defensives més sòlides que es van realitzar a Catalunya i de caràcter més permanent van ser les fortificacions relacionades amb la defensa de la costa, sobretot en resposta del bombardeig naval que va realitzar el creuer franquista Canarias el 30 d’octubre de 1936 a la badia de Roses. Aquest atac naval va provocar un pànic generalitzat a tota la costa catalana davant de la primera agressió que rebia la rereguarda catalana i sobretot per la possibilitat d’un desembarcament de tropes franquistes a qualsevol punt del litoral català. La costa de Tarragona no va restar al marge d’aquesta nova situació i aviat va començar la vigilància del seu litoral, primer amb l’enviament de milicians que s’unirien a les forces de Carrabiners alhora de vigilar i protegir la costa.

Més tard, van començar les obres de fortificació del litoral, on es van construir diferents posicions defensives, destacant sobretot trinxeres i nius de metralladores.

De fet i segons un inventari de l’exèrcit durant els anys 40, el litoral de la població de Tarragona va comptar amb una gran quantitat de nius de metralladores, sent aquestos els següents:

  • Niu metrallador a Tamarit, que es trobava a la part baixa del Castell de Tamarit, a uns 700 metres de l’anomenat poble i a uns 800 metres de la carretera de Barcelona a Tarragona. Estava camuflat a la pedra de la muntanya i construït de formigó armat, amb un entramat de bigues de ferro pel sostre, de planta rectangular i tester semicircular. La seva entrada tenia forma de boca de refugi, del que s’iniciava un petit passadís d’alguns metres, en el qual es trobaven cinc espitlleres per tir de fusell (home a peu) mentre que les tres espitlleres del niu, una frontal i dos de flanqueig, tenien el seu punt de mira en direcció sud-est però la de la part de la dreta estava tapada per la interposició de la muntanya mentre que per la seva proximitat al mar es trobava inundat permanentment per les aigües.
  • Doble niu de metralladores, tot i que aquest es trobava inacabat un lloc finalitzada la guerra i situat al lloc anomenat de Les Coves, separat i comunicat per una trinxera de 10 metres. Es trobava en construcció fins al plànol de les espitlleres i el seu interior estava revestit de maó, amb planta rectangular i tester semicircular.
  • Niu de metralladores inacabat, aquest situat a la Platja Llarga de Tarragona, construït amb formigó armat, amb planta rectangular i tester semicircular tot i que estava en construcció fins les espitlleres, de les quals en tenia tres: dos frontals i una lateral, en direcció sud-est. A l’esquerra de la posició i a la seva dreta sortia una trinxera de pocs metres, feta amb sacs.
  • Niu de metralladores situat a 200 metres de l’anterior a la mateixa Platja Llarga, a la dreta de la via fèrria sent la seva construcció de formigó armat amb la resta de l’obra de pedra, maçoneria i ciment. El sostre el cobria una llosa de formigó sobre un entramat de bigues de ferro i tenia forma rectangular amb testers semicirculars. El niu a més a més comptava amb tres espitlleres: una frontal i dos de flanc en direcció sud-est i amb vàries escales de baixada a les plantes d’emplaçament de peces.
  • Niu de metralladores immediat a aquest darrer, a tan sols 15 metres amb les mateixes característiques.
  • Niu de metralladores al lloc denominat Mont-roig i situat a l’esquerra de la línia del ferrocarril a 150 metres de l’anterior niu, a prop de la Platja de la Savinosa, de formigó i planta rectangular amb una sola espitllera frontal amb el punt de mira en direcció nord-est, batent la carretera general. La llosa descansava sobre un entramat de bigues de ferro i al seu interior i a l’exterior estava coberta de pedres.
Croquis niu de Tamarit

Croquis niu de Tamarit

  • Niu de metralladores al terreny cercat del Sanatori Marítim de La Savinosa, de planta rectangular, sent la seva construcció de ciment i formigó i estant la seva part interior revestida de maó, sent la seva forma de volta. Disposava d’un petit recanvi per municions i dos portes laterals així com una sola espitllera frontal amb punt de mira cap al nord-est en direcció a la mateixa platja de La Savinosa.
  • Doble niu de metralladores a l’interior del Sanatori, a poc més d’un km de la ciutat de Tarragona i a uns 30 metres de la línia de ferrocarril. Aquest estava construït de ciment armat i de formigó, revestit el seu interior amb bigues de ferro mentre que l’única espitllera de cadascun dels nius era
  • Niu de metralladores al massís rocós de la Platja del Miracle construït de formigó armat, sent la seva llosa de maó sobre un entramat de bigues de ferro. Aquest niu només tenia una sola espitllera frontal en direcció al sud-oest.
  • Niu de metralladores al lloc denominat Caserna de l’Est, al costat de la platja de la Rabassada, a uns 50 metres de la línia fèrria. Estava construït de formigó armat a la part exterior i de maó a l’interior estant la coberta reforçada per bigues de ferro. La seva planta era rectangular, amb tester semicirculars i tenia tres espitlleres: una frontal i dos laterals, situant els seus punts de mira cap a l’est mentre que l’entrada es verificava per la porta situada a l’interior de la finca Boixó.
  • Dos nius de metralladores a tan sols 100 metres de l’estació de ferrocarril de la ciutat i a la part de la costa, separats entre ells tan sols 25 metres. Tot i que el segon niu no es finalitzaria, els dos nius tenien les mateixes característiques, sent aquestes les següents: planta rectangular amb testers semicirculars, construïts de formigó armat i amb el seu interior revestit de maó, descansant la llosa sobre un entramat de bigues de ferro. Tenien a més a més tres espitlleres, una frontal i les altres dos laterals, que tenien orientats el seus punts de mira cap al sud-est en el cas del primer niu i cap al sud en el cas del
  • Niu de metralladores a les afores de la ciutat de Tarragona, al lloc denominat Caserna Nord i situat a un km de la costa, dominant el mar, de planta rectangular i construït de formigó i pedra de maçoneria. Tenia dos petits recanvis de municions, així com dos portes d’entrada a dreta i esquerra del punt de mira, amb una sola espitllera frontal en direcció sud, mentre que a les sortides de les entrades sortien unes trinxeres d’escassa longitud.
  • Niu doble de metralladores al Far, tot i que no es trobava finalitzat, sent la seva construcció era de maçoneria formigonada, revestida al seu interior de pedra de canto, coberta de maó i la part de tir per maçoneria. Les plantes dels nius eren rectangulars, amb testers semicirculars i en ells estaven replantejades una espitllera frontal i dos de flanqueig, amb el seus punt de mira orientats cap al nord-oest. La seva altura era de 1,50 metres i per la part superior sortien les varilles de ferro que dividien les espitlleres encara no construïdes. Tenia a més a més departaments per cuina, amb les seves divisions
  • Niu doble de metralladores situat a l’extrem més sortint del dic de defensa del riu Francolí. Comptava amb uns emplaçaments normals sent la seva construcció de formigó armat i les seves plantes rectangulars. El seu interior es trobava revestit de maó i bigues de ferro que sostenien el sostre mentre que el seu exterior estava revestit per una capa de maçoneria en camuflatge. Cada niu tenia tres espitlleres de mira per tir de fusell i la seva entrada constava de vuit esglaons, a poc més d’un metre del pis del
  • Niu doble de metralladores a La Pineda, junt al Mas dels Canònics, dintre del terme municipal de Tarragona. Aquests dos nius estaven units per mitjà d’una galeria curta de 2 metres d’alt i la seva construcció era de formigó armat, amb plantes rectangulars i testers semicirculars. El seu interior es trobava revestit de maons i la llosa descansava sobre un entramat de bigues de ferro. Cadascú dels dos nius comptaven amb tres espitlleres: una frontal i dos laterals, amb direcció sud i creuaven els seus focs amb els altres nius de metralladores, immediats tant anteriors com posteriors.
Croquis niu de la Platja de La Savinosa

Croquis niu de la Platja de La Savinosa

En aquesta part del litoral abundarien les obres defensives, així al lloc denominat El Prado, a La Canonja, es construirien fins a dos nius doble i altres dos més senzills, creuant-se els focs entre ells. El primer d’aquests en sentit Tarragona a Vila-Seca seria un niu doble proper al Mas dels Canònics, amb plantes rectangulars i testers semicirculars, construïts de formigó armat descansant les respectives lloses sobre bigues de ferro i maons. Cadascú d’ells tenien tres espitlleres: una frontal i dos de flanqueig i el tram recte de la unió dels dos nius també comptava amb una espitllera fontal mentre que el segon era un niu metrallador situat a tan sols 200 metres d’aquest, junt al Mas dels Canònics. De la mateixa construcció que l’anterior tant exterior com interior comptava també amb tres espitlleres: una frontal i dos laterals, tot i que orientat el seu punt de mira cap el mar, en direcció sud mentre que el següent niu metrallador només distava d’aquest últim uns 200 metres i es trobava situat a El Prado, al costat del mar. Era de planta rectangular amb tester semicircular, sent la seva construcció de formigó armat i descansant la llosa sobre un entramat de bigues de ferro i maó, comptant amb tres espitlleres: una frontal i dos laterals en direcció sud. Finalment, la darrera obra de fortificació seria un niu doble de metralladores, situat també a El Prado, a uns 5 km de la ciutat de Tarragona. Els nius d’aquesta posició es trobaven separats entre si per una trinxera coberta de pocs metres mentre que tota l’obra era de formigó armat, descansant la llosa sobre un entramat de bigues de ferro i maó. Els dos nius tenien planta rectangular amb testers semicirculars, mentre que cada niu comptava amb tres espitlleres: una frontal i dos laterals, amb els seus punts de mira cap al mar, en direcció sud.

Per finalitzar cal dir que totes aquestes posicions defensives, construïdes per fer front a qualsevol intent de desembarcament de tropes franquistes, finalment no es van utilitzar ja que amb la ràpida operació terrestre protagonitzada pel mateix exèrcit franquista a Catalunya entre desembre de 1938 i el febrer de 1939, no els va fer falta realitzar cap operació amfíbia a les costes catalanes.

Nius de la Platja de la Savinosa

Nius de la Platja de la Savinosa