GRIEGC | Els bombardeigs aeris al coll de Balaguer (Tarragona)
1908
single,single-post,postid-1908,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els bombardeigs aeris al coll de Balaguer (Tarragona)

36

Els bombardeigs aeris al coll de Balaguer (Tarragona)

La Guerra Civil espanyola va esdevenir el banc de proves d’una de les armes que més va evolucionar durant el conflicte: l’aviació; podent parlar a partir d’aquesta guerra d’un abans i un després tant en tècniques i tàctiques emprades com en disseny i construcció d’avions. La totalitat dels avions que van participar a la Guerra Civil per part de tots dos bàndols eren estrangers: per part dels republicans sobretot francesos i russos, (especialment d’aquesta darrera nacionalitat); i italians i alemanys per part dels franquistes.

L’aviació franquista, aprofitant les bases que va establir a Mallorca, situada a la rereguarda republicana, va bombardejar sistemàticament les diferents ciutats catalanes. Els bombardeigs buscaven bàsicament dos objectius principals, destruir les xarxes de comunicacions i subministraments republicana (estacions de ferrocarril i via fèrria, dipòsits de combustible, fàbriques, ports, carreteres, etc…); i la pròpia desmoralització de la població. Respecte a l’aviació franquista, aquesta estava composta per tres aviacions diferents que generalment no estaven coordinades les unes amb les altres i que actuaven amb total independència del cap central, diferenciant-se entre elles l’Aviació Legionària italiana, la Legió Còndor alemanya i l’Aviació Nacional dels propis sollevats, sent diferents els objectius de cadascuna d’elles.

Avions italians sobrevolant el Cap de Salou

Avions italians sobrevolant el Cap de Salou

El coll de Balaguer i sobretot l’Hospitalet de l’Infant també van haver de patir igual que moltes poblacions catalanes la destrucció i la por que provocaven els atacs aeris. En concret, la comarca del Baix Camp va haver de patir un total de 264 atacs aeris, 58 dels quals van ser directament contra les poblacions de l’actual terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. El primer d’aquests atacs aeris va ser realitzat el dia 19 de juliol de 1937 a les 21:20 hores i protagonitzat per tres Savoia S-81 italians, provocant tres víctimes mortals; mentre que el darrer atac aeri va ser protagonitzat per un sol hidroavió Heinkel He-59 de la Legió Còndor el dia 8 de gener de 1939 a les 00:10 hores, sense causar víctimes.

La importància estratègica que va tenir el coll de Balaguer no va passar desapercebuda per l’aviació franquista i el mateix coll va ser atacat 21 vegades al llarg de la guerra. D’aquests atacs, només dos van ser protagonitzats al 1937 (els dos al mes de desembre); un més al gener (bombardeig del baixador de Vandellòs); i quatre a començaments de 1939 (entre els dies 6 i 8 de gener). La resta d’atacs van ser realitzats tots durant l’any 1938, intensificant-se sobretot entre els dies 13 i 22 d’abril del mateix any, quan el Coll de Balaguer va haver de patir un total de 9 bombardeigs, sent l’objectiu principal la bateria de costa sud.

Bombardeig de la bateria de costa sud

Bombardeig de la bateria de costa sud

La resta de bombardeigs aeris es van centrar a l’Hospitalet de l’Infant, excepte alguns bombardeigs realitzats a les afores (via del ferrocarril a l’Almadrava, carretera de El Perelló, carretera a Montbrió del Camp, etc.); sent l’objectiu principal l’estació de ferrocarril, que va ser 13 vegades bombardejada; o les vies de ferrocarril que van ser atacades una desena de vegades. Per la seva situació estratègia, l’estació de l’Hospitalet de l’Infant va ser un dels objectius preferits doncs estava situada a la intersecció entre la carretera de Tarragona–Castelló i la carretera de Móra d’Ebre, una de les artèries més utilitzades per accedir al front durant els mesos que va durar la Batalla de l’Ebre.

Respecte als aparells protagonistes d’aquests atacs aeris, dels 58 bombardeigs que va haver de patir l’actual terme municipal, 18 atacs van ser protagonitzats per l’aviació italiana, (10 atacs pels Savoia S-81 i 8 pels Savoia S-79). En canvi, l’aviació alemanya va protagonitzar el gruix dels atacs aeris, utilitzant a més a més fins a quatre models d’aparells diferents en la seva realització tot i que tres d’ells ho van fer de manera testimonial (1 atac el Heinkel He-111, 1 el Heinkel He-45 i 2 el Junkers Ju-52); sent l’autèntic protagonista l’hidroavió Heinkel He-59 que va arribar a realitzar un total de 34 atacs aeris. Aquesta totalitat d’avions, segons els darrers estudis, van llençar sobre l’actual terme municipal un total de 587 bombes al llarg de tota la guerra, provocant greus conseqüències tant materials com humanes, provocant un total de 27 ferits i 15 morts[1].

[1]       ARNABAT, Ramon; ÍÑIGUEZ, David. Atac i Defensa a la Rereguarda. Els Bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. 1936-1939.