GRIEGC | Els Batallons d’Obres i Fortificacions
1848
single,single-post,postid-1848,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els Batallons d’Obres i Fortificacions

Cartel fortificacion

Els Batallons d’Obres i Fortificacions

Van ser moltes les unitats que va organitzar el Ministeri de la Guerra del Govern de la República durant la guerra, la més coneguda d’elles la famosa Brigada Mixta, tot i que hi va haver moltes altres menys conegudes i que van jugar un pes específic en diversos aspectes del conflicte. Una d’aquestes noves unitats van ser els Batallons d’Obres i Fortificacions, que van ser creats el 6 d’abril de 1937 amb la finalitat de donar major eficàcia i activitat als treballs de fortificació.

Tal com venia reflectit en el Part Oficial del Ministeri de la Guerra, número 83 del 6 d’abril de 1937, es creaven 14 batallons d’obres i fortificació que estaven constituïts segons la plantilla que s’adjuntava. Aquests batallons havien de tenir al seu càrrec les eines específiques que es detallaven en documents adjunts a aquest, sent distribuït entre les companyies i el Parc de Batalló, com en els mateixos s’indicava i sent facilitades pels Parcs d’Enginyers de l’Exèrcit.

Personal cavant una trinxera

Personal cavant una trinxera

Respecte al personal que havia d’exercir els càrrecs de caps i oficials dels batallons d’Obres i Fortificació havien de ser nomenats per aquest mateix Ministeri entre el pertanyent als organismes sindicals amb aval favorable, havent de posseir a ser possible els títols facultatius que s’expressaven amb l’assimilació que es cita:

  • Tinent coronel: Enginyer o arquitecte.
  • Major: Enginyer o arquitecte.
  • Capitans: Enginyers o ajudants d’enginyer.
  • Tinents: Ajudants d’enginyers topògrafs o aparellador.

Els sergents havien de ser designats entre els capatassos d’obres que ho sol·licitessin i que pertanyessin als sindicats de la Construcció, sempre prou avalats.

Els caps i soldats en canvi havien de ser reclutats entre el personal que pertanyent als sindicats de la Construcció, estiguessin compresos entre els 28 i 35 anys, degudament avalats. També podien destinar-se a aquests batallons els individus de tropa pertanyents als reemplaçaments dels anys 1932 al 1936, ambdós inclosos, declarats aptes per a serveis auxiliars i que previ reconeixement mèdic, resultessin útils per aquests treballs.

Tant els caps i oficials, com el personal de tropa, quedaven sotmesos a la disciplina militar, tenint els mateixos drets i deures que els de la seva categoria similar de l’Exèrcit mentre durés la campanya. Per a tots els efectes, fins i tot administratius, eren considerats aquests batallons com cossos armats i comptaven amb un armament de 60 fusells, així com la seva dotació reglamentària cadascun d’ells.

Aquests batallons passaven a dependre de l’Estat Major del Ministeri de la Guerra i directament de la Inspecció General d’Enginyers, així com immediatament del comandant general d’Enginyers o caps dels Serveis d’aquesta branca del sector en què es trobessin treballant. En cas que en un lloc determinat no fossin suficients les forces d’aquests batallons per al treball a executar, es trobaven els obrers auxiliars necessaris i enquadrats sota el comandament de l’oficialitat d’aquests batallons, com a obrers eventuals pel temps necessari, gaudint dels jornals establerts en aquestes localitats.

Cal destacar que en les dates de la creació d’aquests Batallons, en l’Exèrcit del Centre existien ja 6 batallons de fortificació numerats de l’1 al 6. Aquests conservarien la seva numeració i canviarien la seva denominació per la de Batallons d’Obres i Fortificació, seguint la correlació numerativa fins al 20, que eren els es creaven segons aquesta disposició.

Així mateix, en la Inspecció General d’Enginyers es creava una oficina tècnica d’Obres i Fortificació, composta per:

1 Enginyer cap, assimilat a tinent coronel.

2 Enginyers o arquitectes assimilats a majors.

2 Ajudants d’Obres públiques, assimilats a capitans.

2 aparelladors, assimilats a tinents.

3 Topògrafs, assimilats a tinents.

2 Delineants.

2 Mecanògrafs.

4 cotxes lleugers.

Aquesta plantilla es cobriria a mesura que les necessitats de la campanya ho exigissin segons el parer de la Inspecció General d’Enginyers, i el personal havia d’estar en les mateixes condicions que el dels batallons. Per aquesta Inspecció General d’Enginyers s’havia de dotar aquesta oficina del material necessari per al seu funcionament.

Plantilla del Batalló d’Obres i Fortificacions

Plana Major

Caps i oficials: 1 major, 1 capità que serà cap de l’Detall; 2 tinents (un ajudant, un altre pagador-habilitador); 1 tinent metge C.A.S.E .; 1 auxiliar administratiu.

Tropa: 2 caps (un per l’oficina del Detall, un altre per al Parc del batalló) i 10 soldats (1 cuiner, 2 ajudants de cuina, 3 xofers i 4 per al Parc del batalló).

2 cotxes lleugers (un per al cap, un altre per al pagador)

1 camió (bagatges i oficina).

 

Una Companyia

Caps i oficials: 1 capità, 2 tinents.

C.A.S.E. 1 practicant

Tropa: 5 sergents (un secretari companyia); 11 caps (1 furriel, un escrivent, un cap de cuina); 236 soldats.

1 cotxe (per al capità).

2 camions per al transport de queviures i eines.

 

Tres Companyies més

3 capitans, 6 tinents, 3 practicants del CASI, 15 sergents, 33 caporals, 708 soldats, a 3 cotxes i 6 camions.

 

En total, el Batalló de obres i Fortificacions estava compost per: 1 major, 5 capitans, 10 tinents, 1 tinent metge, 1 auxiliar administratiu, 4 practicants, 20 sergents, 46 caporals, 954 soldats, 6 cotxes i 9 camions.

Tags: