L’actuació dels miners d’Utrillas

L’actuació dels miners d’Utrillas

Utrillas, actual capital administrativa de la comarca de les Cuencas Mineras, situada al nord de la província de Terol, va tenir un paper destacat durant el conflicte de la mateixa manera que diferents poblacions de la mateixa comarca en establir-se el front de guerra durant bona part del conflicte. La riquesa carbonífera de la regió va portar a terme el desenvolupament de la zona, dedicant-se a la mineria bona part de la seva població

Sobre els primers dies de la Guerra Civil a la comarca de les Cuencas Mineras no existeix molta informació de com és va iniciar el conflicte, existint tant sols alguna crònica relatada en alguns diaris de clara tendència esquerrana i per tant partidista, tot i que donant una informació molt interessant.

La revolta va triomfar a la ciutat de Terol gràcies a les forces que van recolzar el cop, en canvi no va ser igual en totes les poblacions de la província, com va ser el cas d’Utrillas, de tendència plenament esquerrana por la seva gran activitat minera. De fet, els miners de Utrillas es van organitzar ja en les primeres hores de l’inici del conflicte en contra de la revolta. Les forces revoltades a la ciutat de Terol ja van tindre notícies de l’organització dels miners i en conseqüència el dia 20 de juliol van muntar llocs de guàrdia als accessos de la ciutat.

El dia 22 i despés de la presa de Montalbán per part del dels revoltats, una petita columna de guàrdies civils i voluntaris van intentar atacar Utrillas, tot i que aqui no van tindre la mateixa sort ja que van ser rebutjats pels miners. Dos dies després es repetia el mateix atac a Utrillas sent el resultat Igualment desfavorable per als revoltats, tot i que en aquest cas els miners de Utrillas es van estendre fins Montalbán, prenent el control de la població.

Una crònica sobre aquests primers combats a Utrillas van ser publicats a la premsa governamental en data 11 de setembre. L’article en qüestió estava signat per l’enviat especial a la zona F. Roldan May i titulat Terres de Llibertat. L’avançament cap a Terol. S’hi deia que per aquestes mateixes dates les tropes governamentals tenien tancada la capital de Terol en un estret cercle, fet que feia presumir al periodista que aviat es desencadenaria una ofensiva. El periodista deia al seu article que l’importantíssim centre miner d’Utrillas, situat al nord de Terol, en plena zona facciosa, no havia pogut ser sotmès pels revoltats, malgrat tots els esforços que havien estat realitzats per aconseguir-ho. La crònica la realitzava a través del testimoni d’un miner d’Utrillas, que a través de les línies faccioses havia aconseguit arribar a les files governamentals. El miner explicava com en els primers dies de la revolta es van trobar completament aïllats de tota força o organització legal i atacats per les forces de la Guàrdia Civil de la regió revoltada. Però ells, després d’una resistència en els primers moments dificilíssima, van aconseguir eixamplar el cèrcol que patien i llavors van minar amb dinamita els voltants del centre, establint amb les mines contactes elèctrics per mitjà d’una centraleta que disposaven. Segons el periodista, el miner transmitia molta satisfacció quan relatava els efectes del que ell anomenava el seu “estratègia”. Prosseguint amb el relat, s’informava que “nombroses forces de requetés i feixistes vinguts de Saragossa, deixant una estela de sang obrera per tots els pobles de la província per on havien passat, arribaven davant de Utrillas per castigar el poble que havia gosat repel·lir els traïdors “. El miner prosseguia relatant que es van concentrar molts i que venien valents perquè sabien que els miners no disposaven de gran armament. En canvi van arribar sobre els terrenys minats i els contactes van funcionar, impossibilitant així la presa de Utrillas per part de les forces sublevades. La crònica finalitzava dient que “des de llavors el centre d’Utrillas va eixamplar el seu radi, va aclarir tota la part que limita amb la província de Castelló i ara, per pròpia iniciativa, marxen també sobre Terol”.

Però les accions més característiques que es van dur a terme en aquest sector van ser les accions d’infiltració a la rereguarda nacional que realitzaven assíduament grups de miners del sector d’Utrillas. Es tractava de realitzar accions en les línies enemigues i sabotejar trens, ponts, polvorins, etc …, intentant sempre volar els objectius amb dinamita. Fins i tot de vegades capturaven presoners que lliuraven als responsables de l’Estat Major de la divisió per interrogar-los. Sabem més d’aquestes operacions a través del testimoni de Miquel Morera: “El sergent Malacara era d’un grup d’Operacions Especials que depenia directament de l’Estat Major de la 30a Divisió. Era un grup reduït, d’uns 12 o 15 homes, sota el comandament directe d’un sergent. la majoria eren de la zona minera d’Utrillas, Escucha, Montalbán, Castel de Cabra …, en fi, miners. Segons sembla, a més, tenien una altra cosa en comú: eren dinamiters i disposats a tot “. Miquel Morera narra: “a l’armeria sabíem immediatament quan arribaven perquè la majoria de vegades, portaven alguna que una altra arma de l’enemic i havíem de redactar ràpidament un informe del tipus d’arma, fabricació, procedència i característiques … El sergent era un tipus bastant alt i prim, molt curtit pel temps a la intempèrie. Hauria de tenir uns 30 anys. La seva vestimenta era d’allò més normal però, dins, portava una indumentària especial per portar els cartutxos de dinamita i altres pertrets, entre els quals no faltava una bona arma automàtica. Els grups que formava per les incursions no eren mai nombrosos. Quan feia un parell de dies que no els vèiem pel poble, ja pensàvem: alguna cosa volarà pels aires. Algunes vegades el sergent Malacara tornava ferit, en altres ocasions algun company d’armes no tornava, resultat de les accions perilloses dutes a terme per aquest grup d’especialistes “. Morera també comenta sobre aquest grup infiltrat de guerrillers que fins i tot arribava a poblacions ocupades com Calamocha o fins a Saragossa, gràcies als seus contactes i, de tornada els explicava la cartellera del cinema de la capital aragonesa. En paraules del propi Morera, “el comportament personal d’aquest grup era d’allò més discret en les seves estades al poble d’Utrillas i per no destacar no portaven mai l’uniforme. Eren com tots els altres miners de la zona “.

La premsa governamental va arribar a publicar dues notícies durant tota la guerra sobre aquest tipus d’operacions. La primera d’elles va ser publicada pel diari El Sol el 26 d’abril de 1937 fent-se ressò de la voladura d’un pont del ferrocarril de la companyia Central d’Aragó. Segons aquesta publicació es deia que un grup de soldats de la divisió Macià-Companys, pertanyents a la Brigada d’Investigació i Reconeixement havia efectuat el dia anterior una incursió en camp enemic, on van recórrer 45 km fins arribar a les proximitats de Calamocha. L’objectiu era volar un pont del ferrocarril de la companyia Central d’Aragó, enclavat en la línia Saragossa-Caminreal-València. Aquest pont estava construït sobre sis pilars, comptava amb una alçada de 35 metres i estava valorat en 10 milions de pessetes. Els guerrillers que van portar a terme aquesta operació van esperar que fessin explosió els artefactes que al pont havien col·locat i que passés pel mateix un tren de mercaderies, compost d’unes 25 unitats, que segons diverses confidències, es dirigia carregat de material bèl·lic, amb els seus corresponents cuidadors, per als rebels de Terol. L’objectiu va ser plenament aconseguit, ja que el tren va quedar destrossat per complet, així com el material que portava. La notícia va ser confirmada hores més tard pels observadors de la brigada als quals se’ls va encomanar aquest servei.

La segona notícia, era publicada per La Vanguardia el dia 8 de juliol on s’informava que un grup de soldats pertanyents a la companyia d’Informació d’una determinada Divisió que operava en un dels sectors d’aquest front, havia dut a terme un audaç cop de mà, havent-se abans internat uns 15 km per terreny rebel. El seu objectiu era el de volar un pont situat a la carretera que, sortint de Vivel del Río, es dirigia a Segura de Baños. L’objectiu citat va ser plenament aconseguit, havent tornat a la seva base els soldats sense novetat, no sense abans assegurar-se satisfactòriament de l’èxit de l’operació que acabaven d’efectuar.

Dinamiters asturians

Dinamiters asturians