GRIEGC | Les línies de defensa de Catalunya
1682
single,single-post,postid-1682,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Les línies de defensa de Catalunya

75

Les línies de defensa de Catalunya

El 9 de març de 1938 l’exèrcit franquista va iniciar una gran ofensiva al front d’Aragó aconseguint un ràpid avançament per terres aragoneses i que va culminar amb l’arribada al mar per Vinaròs el 15 d’abril del mateix any. L’establiment d’un nou front, aquest ja a terres catalanes, estava format per la línia que formava el riu Segre i Ebre, amb alguns caps de pont que aconseguirien establir les tropes franquistes a Seròs i Balaguer. A Franco se li plantejava l’opció de continuar l’ofensiva fins a Barcelona i conquerir Catalunya; però per a sorpresa dels seus generals, va decidir marxar cap al sud, en direcció cap a València, seu del govern republicà i no intervenir a Catalunya per por a incitar una intervenció militar francesa al conflicte. D’aquesta manera les tropes republicanes van obtenir un necessari respir per poder reorganitzar-se, tot i que la lluita va continuar al llarg del Segre, que actuava com a frontera entre les dues zones hostils: la línia corria al llarg de 300 quilòmetres, començant des de la confluència del Segre i l’Ebre, a Mequinensa, i seguia al llarg de l’esmentat riu i la Noguera-Pallaresa fins als Pirineus.

L’aturada de les operacions franquistes a Catalunya va deixar que els republicans poguessin reorganitzar-se  i a mitjans d’abril, el Ministeri de Defensa de la República va fer arribar a l’Exèrcit de l’Est un pla de defensa basat en sis línies successives pensades per a protegir les comunicacions amb França. Aquestes línies en canvi no van passar en molts casos de la teoria, arribant-se a realitzar-se només les dos primeres. Les sis línies eren les següents:

  • Línia 1. Començava a Flix i seguia pel tossal de Montinet (a l’oest de Maials), el riu Segre a l’oest d’Artesa de Lleida i els Alamús, est de la Noguera Ribgorçana, serra de Sant Miquel, vessant occidental del Montsec, serra de Lleràs i est de la conca de la Noguera Ribagorçana.
  • Línia 2. Serra de Bengalís (a l’est de Flix), serra la Llena (cobrint Montblanc), Tarrés, l’Espluga Calba, Verdú, serres entre Cervera i Tàrrega (cobrint Cervera), Bellver i les Pallargues (cobrint Guissona). Aquesta línia es dividia en dues, de les quals la primera empalmava amb la Línia 1 fins a Artesa de Segre i la segona continuava per Castellnou de Bassella tot cobrint Solsona i seguint a l’est del Segre, serra de Turp, la Seu d’Urgell per enllaçar amb la frontera francesa cap a Arcavell.
  • Línia 3. oest del riu Anoia des de Sant Quintí de Mediona en direcció al nord, incloent els Brucs, i continuant per Solsona, serra del Cadí i la collada de Toses per a cobrir per l’oest Puigcerdà cap a Puigpedrós.
  • Línia 4. estava definida per la conca del Llobregat, el coll de Toses i Puigpedrós, i tenia la missió de cobrir l’entrada a França per Puigcerdà.
  • Línia 5. Puig de Cadiretes (a la costa Brava, proper a Tossa), Vidreres, altures a l’oest de Santa Coloma de Farners, mont Santerra, serra de Sant Gregori, mont Amer, massís d’Olot i serra Cavallera a l’oest de Camprodon, amb la missió de cobrir les carreteres de la costa a la frontera, de Barcelona a Girona, d’Olot a Figueres i el port d’Arés.
  • Línia 6. Nord de la conca del riu Fluvià, serra de Sant Grau i Basagoda, cobrint l’accés pel sud a Figueres i el Pertús i la carretera a Portbou.

Mapa de Catalunya on consten les línies defensives de Catalunya

Mapa de Catalunya on consten les línies defensives de Catalunya

Mapa de Catalunya on consten les línies defensives de Catalunya

Font: ROJO, Vicente, Alerta los Pueblos. Barcelona. Ariel. 1974

De les dos línies construïdes, la L-1 seria inutilitzada en bona part un cop els franquistes van ocupar els Pallars, situant-se la línia del front a la Noguera Pallaresa, per bé que finalment es va aconseguir l’establiment d’un autèntic cinturó fortificat al llarg del front. Per la seva banda, la segona línia estava igualment ben concebuda i acabada (a redós del canal d’Urgell), però la resta no va funcionar de cap manera durant la retirada de 1939.

Aquestes línies defensives van començar a construir-se a mitjans d’abril de 1938 i van allargar-se les obres fins a la tardor del mateix any. Les línies estaven compostes de nombroses fortificacions, destacant principalment trinxeres, nius per metralladores i fusells metralladors, refugis, galeries subterrànies d’enllaç entre trinxeres, emplaçaments artillers, observatoris, polvorins i pistes de comunicació, entre d’altres construccions. Moltes d’aquestes construccions es van realitzar excavant directament a la roca, en altres es va utilitzar àmpliament el formigó, alhora de crear unes importants defenses.

Observatori de la L-2

Observatori de la L-2

Per la construcció d’aquestes defenses van participar unitats de sapadors i de fortificacions i obres de l’exèrcit republicà, però també presos que estaven organitzats en diferents camps de treball, com era el cas dels presos del camp de treball nº2 a l’Hospitalet de l’Infant o del camp de treball nº4 de Concabella a la Segarra i que van participar molt activament en la construcció de diversos trams de la L-2, realitzant aquesta feina en unes dures condicions.

Tant la L-1 com la L-2 van tenir un paper important durant l’ofensiva de Catalunya, iniciada el 23 de desembre de 1938 per l’exèrcit franquista, on les tropes republicanes van intentar oferir resistència, i en alguns sectors ho van aconseguir. Però amb la superioritat d’efectius franquistes, la L-1 va quedar foradada després de l’ocupació d’Artesa de Segre i les Borges Blanques el dia 5 de gener. En canvi la L-2, ocupada per les tropes republicanes a partir del dia 6 de gener, va poder oferir menys resistència sobretot pel ràpid avançament de les tropes franquistes pel sud, que van avançar molt ràpidament per la costa, ocupant Tarragona el dia 14 de gener. Tot i així, encara avui dia queden vestigis d’aquestes línies de defensa que es van construir per defensar Catalunya.

Trinxera de la L-2

Trinxera de la L-2