GRIEGC | Els atacs navals a la costa catalana
1627
single,single-post,postid-1627,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Els atacs navals a la costa catalana

Crucero-Canarias

Els atacs navals a la costa catalana

Les accions ofensives navals realitzades per part de vaixells del bàndol nacional al litoral català o en les seves aigües, van tenir una importància cabdal en la defensa de la costa catalana, associant-se un paral·lelisme entre elles. De fet, i tot i que la Marina republicana va comptar amb més unitats navals, aquesta va adoptar una estratègia defensiva; mentre que la gran activitat dels vaixells nacionals i la seva estratègia més ofensiva, va provocar un estat de indefensa a tot el litoral català.

Per a aquestes accions ofensives, l’illa de Mallorca va jugar un paper clau ja que va actuar de gran base tant per als vaixells i submarins així com per a l’aviació al comandament dels revoltats, trobant-se aquesta just a la rereguarda republicana.

El primer bombardeig naval va ser realitzat pel creuer Canarias el 30 d’octubre de 1936, el vaixell de guerra més modern amb que comptava el bàndol nacional, contra la ciutat gironina de Roses. Aquest bombardeig seria clau en l’esdevenir de la costa catalana ja que va provocar un pànic generalitzat a tot el litoral català, afanyant-se cada població costanera a fortificar amb trinxeres i nius de metralladores la seva part del litoral en previsió d’un desembarcament de tropes nacionals, enviant molts recursos tant humans com d’armament a defensar la costa.

Creuer Canarias

Creuer Canarias

Per la seva banda, els vaixells de superfície nacionals van adoptar una estratègia molt ofensiva tot i ser minoria respecte als vaixells de superfície republicans, arribant atacar diverses poblacions catalanes fins i tot el mateix dia, per crear així un clima d’inseguretat a la costa i de invencibilitat. Aquest va ser el cas per exemple de l’actuació que va tenir el creuer Canarias el dia 8 de juny de 1937, quan en el mateix dia va atacar les poblacions de Palamós, Calella de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Blanes i Mataró. Entre les accions ofensives dels vaixells nacionals seria de destacar sobretot les protagonitzades pel creuer Canarias, però també les accions ofensives que van protagonitzar altres vaixells, com els creuers Baleares i Almirante Cervera.

En total durant la guerra, els vaixells nacionals van atacar la costa catalana un total de 24 vegades, a la qual caldria sumar-se tres accions més protagonitzades per unitats italianes. Les dues primeres d’elles realitzades per submarins (Torricelli i Ettore Fieramosca) contra la zona portuària de Barcelona, gairebé sense conseqüències; i la tercera protagonitzada pel creuer Eugenio di Savoia. Aquesta última acció sí que va tenir conseqüències ja que va ser la primera vegada que un bombardeig provocava víctimes mortals a la ciutat comtal, ja que un total de 16 persones van perdre la vida en ser atacada la ciutat.

Imatges de les destrosses ocasionades pel bombardeig naval del dia 13 de febrer de 1937

Imatges de les destrosses ocasionades pel bombardeig naval del dia 13 de febrer de 1937

Font: La Vanguardia, 16 de febrer de 1937.

Els vaixells nacionals per la seva banda van centrar les seves accions normalment contra les zones portuàries, sent el port de Barcelona el més atacat, encara que també va ser bombardejat el port de Tarragona en dues ocasions i més assíduament els ports de la Costa Brava de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Aquests ports del nord de Catalunya van ser un objectiu important, ja que servien de refugi a tots aquells vaixells que comerciaven amb el bàndol republicà. Un altre objectiu important també va ser el pont del ferrocarril de Colera, molt pròxim a la frontera francesa i que seria bombardejat en diferents ocasions, precisament per tallar les comunicacions ferroviàries entre Catalunya i França, i així poder entorpir l’arribada de material de guerra i voluntaris pel bàndol republicà. D’altra banda, les poblacions de la comarca del Maresme, situades entre la ciutat de Barcelona i les de la Costa Brava, sent Mataró la seva capital, també van patir els bombardejos navals, acreixent en aquestes localitats la vulnerabilitat de les poblacions davant d’aquests atacs.

Creuers nacionals

Creuers nacionals

La previsió d’un desembarcament de tropes nacionals a qualsevol lloc de la costa republicana va portar al bàndol republicà a fortificar tot el litoral català, tot i que cal dir que aquesta acció de desembarcament mai es va produir. Si és cert que es van planejar dues operacions de desembarcament al litoral català a la fi del conflicte, la més important la que havia de dur-se a terme a mitjans de gener de 1939, quan 4 batallons havien de desembarcar a les platges de l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona), a la rereguarda de les importants fortificacions construïdes en el proper Coll de Balaguer i que defensaven fortament la carretera de València a Barcelona. El ràpid avanç de les tropes nacionals per Catalunya faria innecessari aquesta operació; com la següent projectada per a principis de febrer del mateix any als voltants de Palamós, en un lloc anomenat El Golfet, i que tampoc es va produir pel ràpid avançament de les tropes nacionals.

Relació de bombardeigs navals a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)

Data Vaixells Ciutats atacades Objectius
30-10-1936 Canarias Roses Ciutat i port
10-11-1936 Canarias Barcelona Zona portuària
16-11-1936 Canarias Palamós Zona portuària
20-12-1936 Canarias Colera Pont ferrocarril
08-01-1937 Canarias, Almirante Cervera Colera Pont ferrocarril
18-01-1937 Submarí Torricelli Barcelona Zona portuària
09/10-02-1937 Submarí Fieramosca Barcelona Zona portuària
13-02-1937 Eugenio di Savoia Barcelona Centre ciutat. 16 morts
13-04-1937 Canarias, Baleares Sant Carles de la Ràpita, Alcanar
14-04-1937 Canarias, Baleares Tarragona Zona portuària
08-06-1937 Canarias Palamós, Calella de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Blanes, Mataró Nuclis urbans
09-06-1937 Canarias, Baleares Palamós Ciutat i port
24-06-1937 Baleares Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres Nuclis urbans
03-07-1937 Baleares Tarragona Ciutat i port
03-07-1937 Baleares Palamós Port
22-07-1937 Canarias Mataró Zona litoral (doble bombardeig)
22-07-1937 Canarias Barcelona Zona litoral
14-12-1937 Cánovas del Castillo Colera Pont ferrocarril
14-12-1937 Canarias, Baleares Palamós Zona litoral
24-12-1937 Dos vaixells Calella, Pineda de Mar
25-12-1937 Un vaixell Port de la Selva, Sant Feliu de Guíxols
18-02-1938

Almirante Cervera, Baleares, Canarias, Neptuno, Júpiter

Colera Pont del ferrocarril
18-02-1938

Almirante Cervera

Sant Feliu de Guíxols Zona portuària, nucli urbà
18-02-1938

Canarias, Baleares

Sant Feliu de Guíxols Zona portuària, nucli urbà
23-02-1938

Canarias, Baleares

Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Calonge Zona portuària
27-01-1939

Mar Negro

Sant Feliu de Guíxols Bateria de costa
31-01-1939

Júpiter

Blanes Canons situats a la costa