01 gen. L’ocupació de Rudilla (Terol)
L’actual comarca de Terol de les Cuencas Mineras, situada al nord de la provincia de Terol i composta per uns 30 municipis va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil ja que es van dur a terme durs combats a causa de la proximitat del front, que va dividir diferents municipis de la comarca en tots dos bàndols.
Des de l’inici del conflicte fins l’ofensiva realitzada per l’Exèrcit nacional a principis de març de 1938 a Aragó, els combats i escaramusses a la zona del front establert en els municipis d’aquesta comarca van ser abundants, passant de bàndol algunes poblacions, com seria el cas de Vivel del Rio o Rudilla, entre d’altres.
Sobre aquest últim cas, destaca l’operació que va realitzar a principis d’agost de 1937 l’Exèrcit Popular de la República a la zona de Rudilla, un petit poble situat al nord de la comarca de les Cuencas Mineras i que actualment pertany al municipi de Huesa del Común.
Vista actual de Rudilla
Centrant-nos en l’operació en si, després de mesos d’una lleugera tranquil·litat en aquesta zona del front pel que a combats es refereix, el mes d’agost de 1937 es va iniciar amb una important ofensiva republicana en aquest sector que va culminar amb la presa de diversos pobles . La premsa governamental com no podia ser d’una altra manera va anant informant amb detall de les operacions que es van anar duent a terme durant aquests dies. Així per exemple el dia 3 d’agost la premsa republicana informava que les tropes republicanes, després d’un fort tiroteig, havien ocupat el poble de Bádenas, fent fugir a la desbandada als falangistes que el defensaven. Posteriorment les forces republicanes van arribar a l’altura de Piedrahita i van superar la posició de la Muela de Anadón, preparant d’aquesta manera l’atac a Rudilla. Igualment també va ser ocupada la línia de posicions que anava des Valdespino a La Rocha; mentre que altres unitats, desbordant les posicions que dominaven Piedrahita-Colladico, i escalant la serra, van enllaçar a La Rocha amb les forces anteriors. En una altra zona més allunyada i al sud, cap a Portalrubio, un reconeixement de les tropes governamentals havia permès entrar a Pancrudo, població que havia estat depassada sense trobar enemic, igual que la posició de Corral Nou, continuant així el seu avanç.
L’endemà el comunicat de l’Exèrcit de l’Est informava que un cop conquerit el poble de Bádenas, continuava la progressió de les forces republicanes que havien ocupat la línia de Piedrahita i El Colladito, Morro del Cucalón, Salcedillo i posicions immediates a Rudilla i Los Villares; encara que l’avanç s’havia ralentit a causa de la seriosa resistència trobada.
L’ofensiva republicana continuava per la zona i el dia 5 d’agost era ja ocupat el poble de Rudilla, desbordant-se fins i tot en alguns quilòmetres fins a trobar seriosa resistència. També s’esmentava un contraatac de forces rebels a les posicions republicanes de Salcedillo amb foc de fusell i metralladora. L’ofensiva republicana havia estat important ja que s’havien capturat un bon nombre de presoners i més de 3.000 caps de bestiar, a més d’informar que 5 soldats rebels s’havien passat al bàndol republicà.
Aquest mateix dia es publicava una nota que ampliava la informació sobre les operacions d’aquest sector amb un to clarament propagandístic [1] : “La victoriosa acció de les nostres forces a tot el llarg del front d’Aragó prossegueix. Particularment a la part nord del front de Terol, les coses marxen molt bé. Ahir va ser la línia Piedrahita-Salcedillo i les posicions dominants de Rudilla i Los Villares que permeten a les tropes republicanes estendre el front en un sector que ens és molt interessant. Ara, fortificades aquelles posicions i convenientment reforçades les que han d’actuar com a base, s’ha atacat a fons Rudilla, població en la qual des d’ahir oneja ja la bandera republicana. Aquesta va ser una acció magnífica, en la qual l’Exèrcit Popular Regular es va moure amb encert i decisió cobrint al detall els objectius prèviament assenyalats pel comandament. Ni la contumàcia dels avions i artilleria facciosa, ni l’obstinació demostrada pels enganyats defensors de Rudilla, van poder fer res davant l’ímpetu dels nostres soldats. Dia a dia torna a l’Espanya lleial el terreny que tantes baixes va costar a l’enemic, i el millor de tot és que per guanyar-lo no cal fer grans sacrificis de sang, sinó estudiar detingudament l’operació i disposar-ho tot en sort que cada peça d’aquest engranatge, que és el nostre exèrcit, compleixi estrictament l’objectiu que se li indica“.
L’endemà, dia 6, s’ampliava la informació sobre la presa de Rudilla, en la qual es deia que la singular situació del poble permetia als soldats republicans dominar el camp rebel en una gran extensió. Destacava que havia estat sorprenentment fàcil l’avançament efectuat per la tropes republicanes; ja que els rebels havien retirat l’artilleria per emplaçar-la en uns monticles on creien resistir millor l’escomesa republicana. Però sense que aquest moviment els proporcionés cap avantatge, els soldats governamentals, molt ben orientats van atacar, i abans d’entrar al poble van obligar als rebels a un replegament. L’èxit va coronar l’acció de les forces republicanes que en arribar a les trinxeres nacionals i a les primeres cases del poble van observar que en les finestres i balcons onejaven banderes blanques i sortien al pas de les forces republicanes amb els braços en alt soldats de l’exèrcit rebel. La presa de Rudilla havia permès a part d’apoderar-se d’unes posicions ben situades, reforçar la moral, veient el desconcert que regnava entre els rebels. L’acció de referència havia reportat també quantiós botí, ja que sembla ser que a Rudilla no esperant els rebels l’atac per aquest punt, havien acumulat queviures i subministraments de guerra destinats a totes les tropes nacionals del sector. Sobre aquest últim fet encara s’afegia més informació el dia 7 en els mitjans escrits republicans quan es deia que tan important havia estat el botí de Rudillia que l’Exèrcit republicà podia estar proveït per diversos dies sense tenir necessitat de consumir altres vitualles que les capturades. Segons es deia passaven de 4.000 caps de bestiar, ja que se’ls havia de sumar a les primeres que havien caigut en mans republicanes dos ramats que els rebels guardaven en un corral del turó de Rudilla. També s’afegia un gran nombre d’aus de corral, que en part s’havien tornat als veïns del poble que els rebels havien robat. El comunicat oficial d’aquest dia 7 d’agost informava que les bateries rebels havien disparat contra les posicions republicanes de la Serra de Cucalón i les darreres posicions conquerides. L’ofensiva es va paralitzar en aquests dies encara que no així els combats.
Així per exemple el dia 9 d’agost el comunicat oficial de l’Exèrcit de l’Est informava que al sector de Rudilla s’havien rectificat lleugerament les línies republicanes amb vista a una major solidesa de les posicions que s’ocupaven. A més també es deia que s’havien presentat quatre evadits. El dia 11 per la seva banda el comunicat oficial de l’Exèrcit de l’Est comunicava que les posicions republicanes de Rudilla havien estat hostilitzades amb trets de morter i canó, tot i que el foc havia estat fet callar per l’artilleria pròpia, havent-se presentat també a les files republicanes nou evadits.
D’aquí en endavant, les forces republicanes construirien una infinitat de posicions defensives al voltant del poble de Rudilla, destacant sobretot trinxeres i nius de metralladoras, vestigis que d’altra banda i malgrat els anys han arribat alguns fins als nostres dies.
Niu de metralladora a Rudilla
[1] La Vanguardia. 5 de agosto de 1937.
