GRIEGC | Alas Rojas de Sariñena
1486
single,single-post,postid-1486,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Alas Rojas de Sariñena

RECORTABLES G.C. 19360037

Alas Rojas de Sariñena

El camp d’aviació de Sariñena conegut també com “Alas Rojas” es va convertir des dels inicis de la Guerra Civil fins a finals de 1937 al camp d’aviació més important de tot el Front d’Aragó, tenint una activitat molt intensa i sent la base de l’Esquadrilla Alas Rojas.

Aquesta esquadrilla es va formar amb els avions arribats durant els primers dies d’agost de 1936 des del Prat de Llobregat i Lleida principalment, sent alguns d’ells aparells civils que es van haver d’adaptar per convertir-los en aparells militars. L’esquadrilla Alas Rojas va adquirir aquest nom deguda al fet que cada avió estava pintat amb una franja vermella voltants del fusellatge i en els extrems de les ales com a mode de distinció per al seu reconeixement des de terra.

Archivo Histórico del Ejército del Aire

Les operacions aèries van ser constants des dels primers dies, arribant a realitzar els avions del camp diverses sortides diàries. Durant els primers dies d’agost la superioritat republicana a l’aire va ser manifesta per l’existència d’aparells de caça. D’aquesta manera atacaven amb total impunitat els objectius que se li assignaven: Almudévar, Sabiñánigo, Saragossa, Alcubierre, Montearagón, Osca, etc, i en general totes les concentracions de tropes del front. De fet, el primer combat és va portar a terme només dos dies més tard d’iniciats els treballs de la construcció de l’aeròdrom, el 4 d’agost, Aquell dia el pilot Jesús García Herguido, anomenat “El Diablo Rojo” tornava a Sariñena amb el seu Nieuport-52 quan va veure una formació enemiga de Breguet XIX a la qual s’enfrontà, abatent al cap de l’esquadrilla del Grup 23 destacada a Saragossa, el capità Eduardo Prado.

En canvi, l’aeròdrom va patir el seu primer contratemps el 10 d’agost i no per atac de l’aviació franquista si no arran d’una forta tempesta amb forts vents, calamarsa i un gran xàfec. Curiosament, els efectes d’aquesta tempesta no es van deixar notar en Albalatillo, (situat a tan sols 500 metres de l’aeròdrom) però el camp d’aviació va patir greus desperfectes. Els que es van dur pitjor part sense dubte van ser els avions, que tot i que havien estat ancorats a terra, la violència de la tempesta va deixar amb greus desperfectes un Breguet XIX, un Vickers Vildebeest i un Nieuport-52 mentre que les avionetes Potez 43 i Beechcraft van quedar totalment destruïdes.

D’una altra banda, la primera baixa de l’esquadrilla Alas Rojas es va produir el dia 14 d’agost quan l’alferes Cabré Planas va ser abatut pel brigada Senra, una victòria molt celebrada a l’Aragó nacional, com va demostrar que les restes de l’avió governamental es passejarien pels pobles i els seus carrers camí de Saragossa i el pilot Senra, seria recompensat per la Diputació d’Osca amb un gir postal de 1.000 pessetes, rendint-li homenatge a Saragossa i obsequiant-li amb unes altres 10.000 pessetes.

Dos dies després, la data del 16 d’agost també va ser important pel devenir de l’aeròdrom, ja que va arribar una patrulla de tres Breguet XIX sota el comandament de l’alferes Isidoro Giménez García per reforçar l’esquadrilla Alas Rojas. L’alferes Giménez seria nomenat pel comandant Reyes cap de l’esquadrilla Alas Rojas, a qui va autoritzar per organitzar l’aeròdrom segons el seu criteri. Aquest, sorprès pel desordre regnant en el camp d’aviació, va reorganitzar el camp adoptant diferents mesures com acabar de netejar l’aeròdrom d’obstacles, ordenar l’àrea de tendes i barracons, expulsar les organitzacions polítiques que hi havia a l’aeròdrom, excavar una rasa on es guardaven bidons de combustible protegits per xarxes i camuflatge i potser les més important de totes, construir la pista de ciment armat. Giménez ascendit a capità pocs dies després, va aconseguir salvar al rector de Albalatillo, José Til, d’una mort més que segura por membres de la columna Aguiluchos de la FAI, intermediant amb els milicians i integrant al rector a l’aeròdrom, on s’incorporà per realitzar tasques administratives.

Archivo Histórico del Ejército del Aire

Durant les primeres setmanes i amb la creixent importància que va tenir el camp d’aviació, el nombre de pilots que es van incorporar a l’aeròdrom va anar augmentant, arribant inclusiu pilots francesos i nord-americans; arribant a impartir cursets accelerats d’instrucció a pilots civils on se’ls ensenyava l’ús de llençabombes i metralladores així com teoria del combat i bombardeig aeri.

L’aeròdrom de Sariñena ràpidament es va anar convertint en el més important de tot el Front d’Aragó, sobretot gràcies a la petició constant de missions de suport aeri a les diferents operacions de terra i la cada vegada major influència del comandant Reyes, que el 14 de octubre de 1936 seria nomenat com a comandant en cap de tota les forces del Front d’Aragó, càrrec que ocupà fins a febrer de 1937, quan va ser substituït pel tinent coronel Vicenç Guarner, tot i que Reyes va mantenir el comandament de la 3ª Regió Aèria i el camp de aviació de Sariñena.

La importància de l’aeròdrom també es va veure reflectida en les visites que va rebre per part de responsables polítics de la Generalitat de Catalunya, de caps dels sectors i responsables de la columnes milicianes per inspeccionar les zones de combat en vols de reconeixement i preparar els plans ofensius de les tropes republicanes. D’una altra banda, la importància de l’aeròdrom vindria reflectida per la gran quantitat de referències periodístiques de la premsa de l’època, sent nombrosos els corresponsals rebuts a l’aeròdrom, fins i tot destacant corresponsals russos. Encara que l’estrella de la propaganda seria el documental Alas Rojas sobre Aragón de 40 minuts de durada i estrenada a les sales de cinema al començament de 1937. El documental va ser rodat durant diverses dates del 1936, donant la pel·lícula una visió de la vida diària en l’aeròdrom així com la seva activitat aèria.

Archivo Histórico del Ejército del Aire

En canvi, la fama de l’aeròdrom la van aconseguir sobretot els avions i pilots de l’esquadrilla Alas Rojas de l’aeròdrom de Sariñena, que van participar en molts sectors del Front d’Aragó, des de la serra d’Alcubierre fins al setge d’Osca, arribant a participar fins i tot com reforç en el Nord d’Espanya. Sobre la manera d’actuar dels avions de l’esquadrilla Alas Rojas i per efectuar determinades missions de gran bombardeig es formava el que es coneix com la “balumba”, formació en la qual s’incorporaven tots els avions i avionetes disponibles, en un nombre superior a 20 aparells.

D’una altra banda entre els combats aeris, van destacar sobretot els realitzats a finals d’octubre de 1936 al sector de Tardienta, tot i que l’aparició de l’aviació alemanya entre les files dels sollevats va castigar durament les forces aèries republicanes, perdent d’aquesta manera la superioritat aèria que fins llavors tenia la força republicana.

Al novembre i desembre de 1936 les missions per part de l’esquadrilla Alas Rojas van continuar, tot i que les males condicions meteorològiques i la inferioritat respecte als avions nacionals van reduir notablement les operacions aèries. L’equilibri de forces tornaria a establir-se a finals de desembre del mateix any quan van arribar a Sariñena els moderns caces russos Polikarpov I-15 Xato, que havien fet aparició uns mesos abans en el cel d’Espanya en l’anomenada Batalla de Madrid, ajudant a consolidar la capital per al bàndol governamental. Un cop finalitzada la lluita per Madrid, l’esquadrilla russa comandada per Rigachov es va dividir en dos, recalant dues de les patrulles a Màlaga i les altres dues a Sariñena, estant aquesta última al comandament d’Ivan Kopets (Josep), que va reemplaçar als avions de les Alas Rojas, recuperant al mateix temps l’equilibri de forces sobre els cels d’Aragó.

Polikarpov I-15

Polikarpov I-15

Aquesta substitució dels avions de l’esquadrilla Alas Rojas pels avions russos vindria donada arran de la gran reorganització que va dur a terme l’Exèrcit Republicà a finals de 1936, quan van ser dissoltes les milícies i es van crear noves unitats combatives com les Brigades Mixtes. Així mateix i juntament amb la reorganització, tot el sector aeri d’Aragó va passar a englobar-se dins de la 3a Regió Aèria i al gener de 1937 finalment, l’esquadrilla Alas Rojas seria dissolta, traslladant part del seu personal i dels antics aparells a altres camps d’aviació per a serveis d’enllaç i de protecció de costes.

TRALLERO, Salvador, Alas Rojas. Sariñena. Sariñena. Sariñena Editorial. 2006.