01 oct. Villanueva de Huerva, el front de guerra en un poble de l’Aragó
Durant la Guerra Civil la petita població de Villanueva de Huerva situada a 45 km al sud de Saragossa va ser una de les diferents poblacions d’Aragó on va quedar establert durant bona part del conflicte el front de guerra.
Després de la revolta militar del 18 de juliol de 1936, el territori espanyol va quedar dividit en dos bàndols: la zona rebel o autodenominada nacional, on va triomfar l’alçament; i la zona governamental o republicana, que va aglutinar els territoris que van seguint sent fidels al Govern de la República, entre els quals es trobaven les principals ciutats com Madrid, Barcelona, València o Bilbao. Aragó por la seva part es trobava igual que la resta del territori peninsular totalment dividit, amb l’excepció de que la revolta sí va triomfar a les tres capitals de província, Osca, Saragossa i Terol, quedant per tant aquestes en mans dels revoltats.
El cas de Saragossa va ser realment important ja que a la ciutat, autèntic bastió dels anarquistes de la CNT, va triomfar contra tot pronòstic la revolta militar des de que el mateix 18 de juliol de 1936, el general Cabanellas, militar de major grau que es trobava a Saragossa, es revoltava amb les tropes sota el seu comandament. El triomf de la revolta a Saragossa va tenir unes repercussions molt importants per al conflicte ja que por la seva situació estratègica tenia una doble funció: d’una banda servia per frenar l’avanç de les milícies anarquistes procedents de Catalunya, mentre que por l’altra facilitava el pas així també de les columnes rebels de Navarra en el seu camí cap a Madrid. Precísament des de Catalunya van sortir les primeres columnes de milicians en direcció a Aragó, sobretot amb la idea de conquerir Saragossa per així enllaçar amb el Nord peninsular o amb Madrid.
En vista del perill que planava sobre la ciutat de Saragossa, els nacionals van planejar i van executar una defensa perimètrica organitzant fins a cinc subsectors on van desplegar algunes de les seves unitats, i ocupant els llocs més estratègics i tàctics, tot i que van deixar molts espais buits controlats por columnes mòbils. La realitat era que els resultava impossible ocupar tot el territori amb l’escàs nombre d’homes que disposava la 5ª Divisió Orgànica en primer lloc, V Cos d’Exèrcit posteriorment, encarregada de la defensa d’Aragó. En un desplegament de defensa llunyana de Saragossa, tropes nacionals es van assentar a les muntanyes de Alfajarín, i despés de trobades esporàdiques, tot i que breus i intensos por aconseguir Leciñena, Perdiguera, Farlete i Osera, les posicions defensives nacionals es van establir entre altres cotes a Els Petrusos, Flora (La Pica), Pins i Primoral. D’una altra banda i despés dels primers combats, a la zona sud de l’Ebre els nacionals van desplegar tropes a la Zaida, Sástago, Azaila, Gelsa, Fuentes de Ebro, Quinto, Codo, Belchite, Jaulín i Villanueva de Huerva.
En canvi l’avanç de les columnes de milicians es realitzà ràpidament por Aragó, tot i aquest es va veure aturada a les portes d’Osca així com a diferents zones d’Aragó com eren Almudévar, Leciñena, Quinto, Belchite o Terol. D’aquesta manera es delimitava així un front de més de 600 km des de la frontera pirinenca fins al sud de la província de Terol i que tot just no va tenir gaire variació durant força mesos de guerra.
La localitat de Villanueva de Huerva quedava establerta com front de guerra a partir del 22 de setembre de 1936 quan el poble natal de Francisco Goya, Fuendetodos, va ser ocupat pels republicans, que també van aconseguir algunes zones del propi municipi de Villanueva de Huerva, establint ambdós bàndols diferents posicions defensives. Fuendetodos va ser ocupada pels republicans despés d’una ofensiva protagonitzada per una petita columna anomenada Carod-Ferrer que s’havia unit a la Columna Ortiz. La columna Carod-Ferrer estava comandada per Saturnino Carod Lerín, un destacat dirigent anarconsindicalista aragonès que durant la revolta militar de Saragossa se l’havia encomanat organitzar la resistència anarquista a la comarca del Matarranya. La columna s’organitzà a diferents pobles limítrofs de Tarragona amb el suport del comandant de la Guàrdia Civil José Ferrer Bonet i en conquerir la comarca del Matarranya es va dirigir a Fuendetodos pertanyent ja a la Columna Sud-Ebre. Respecte a la operacions sobre Fuendetodos, aquesta va ser una acció realitzada per sorpresa protagonitzada per uns 140 milicians que es van enfrontar a un grup de guàrdies civils i falangistes que es trobaven al poble. Les forces nacionals van rebre el suport d’uns 700 efectius mentre que els republicans van rebre el suport de la Columna Ortiz després de resistir dos dies de combats.
Després d’aquesta ofensiva, el front va quedar establert al mateix terme de Villanueva de Huerva, on tots dos bàndols es van fortificar. Els nacionals per la seva banda, després de construir diferents posicions defensives van fortificar a consciència a principis de 1938 els sortints de Fuendetodos, Jaulín, Botorrita i Villanueva de Huerva, Muel i Carinyena amb l’objectiu d’evitar qualsevol atac sorpresa pel flanc sud de Saragossa. D’aquesta manera, al mes de març de 1938 es van construir els conjunts defensius situat a l’anomenat Vértice Parapetos (Jaulín) i a l’entrada de Villanueva de Huerva, a cavall de la carretera de Fuendetodos. Així per exemple es van fortificar les immediacions de Villanueva de Huerva tallant per diferents llocs la carretera a Fuendetodos, així com es van construir també diferents defenses de formigó a ambdos costats de la carretera. D’aquesta manera per exemple es van construir tres blocaos de pelotó, dues casamates i tres blocaos d’esquadra així com es van organitzar diferents posicions de resistència denominades: Horca, Patíbulo, Viñas, Avanzadilla i San Vicente, totes a la sortida del municipi en direcció Fuendetodos.
Plànol de les posicions defensives de Villanueva de Huerva
Archivo General Militar de ÁvilaAquestes però no van ser les úniques defenses que es van construir a Villanueva de Huerva ja que en les altures que quedaven darrere del poble, existien diferents observatoris i defenses destacant la posició del Picocho, trobant-se aquesta completament atrinxerada.
A més, molt allunyat del poble, a la carretera de Fuendetodos a Jaulín es trobava també la posició anomenada Vértice Jaulín i composta de diferents blocaos de formigó, trobant-se un parell d’ells dins del terme municipal de Villanueva de Huerva. Aquesta posició, molt ben defensada, tancava la carretera cap a Saragossa des de Fuendetodos per Jaulín, defensant per tant tots els accessos pel sud cap a la capital aragonesa.
Per la seva banda, els republicans també van construir diferents posicions defensives en el terme municipal de Villanueva de Huerva encara que aquestes no eren tan importants com les del bàndol nacional. Els republicans es van dedicar a fortificar totes les altures que tenien al seu poder, creant sobretot llocs d’observació, trinxeres i pous de tirador. Una d’aquestes posicions per exemple estava en les altures del que es coneix com Els Pollos, existint sobretot llocs d’observació, trinxeres i refugis.
No obstant això, aquestes fortificacions republicanes poc van poder fer davant l’empenta de l’ofensiva nacional que es va iniciar a principis de març de 1938 en el que es coneix com la Batalla d’Aragó i que va culminar amb l’arribada al mar per Vinaròs de les tropes franquistes el 15 d’abril de 1938, allunyant per tant la guerra i deixant de ser front el municipi de Villanueva d’Huerva.
[/image_with_text]
